dilluns, 31 de març de 2008

Mira'm els ulls!!!

No m'agrada seguir lleis
que em resolguin el futur
només faig sempre el que vull.
Saps política estimada
més val que t'ho muntis bé
el teu paper és tan miserable
que t'amagues en el temps.
No em facis seguir el teu joc
que no vull prendre partit
els discursos sempre m'han avorrit
jo no crec en el poder
jo no crec en l'orgull
jo no vull parlar per ningú.
M'agrada la gent que et mira els ulls
mira'm els ulls!

divendres, 28 de març de 2008

Aprendre a volar!

No heu aprés a viure no heu aprés a jugar
no sabeu ni riure ni tant sols sabeu plorar
què heu de canviar per aprendre a volar
sabeu dir mentides voleu viure enganyats
recony de burguesos i feu posse d'avançats
tot ho voleu tindre valoreu poc la qualitat
preferiu entendreu's partin de la quantitat
què heu de canviar per aprendre a volar

dijous, 27 de març de 2008

La veritat...

Tant si fa fred o calor,
com si la terra està humida,
sempre ho emprenen en calma,
que tot té la seua mida;
i mos agrada cantar-li
al més senzill de la vida.
Estes coses del folklore
hi ha qui les ha oblidat,
perquè ja no interessa
que es digue la veritat

dimecres, 26 de març de 2008

Maleït despertador

Als carrers no ha sortit el sol
una cosa et fa sentir viu
maleït despertador
obres els ull mires al teu voltant
esperant que algo hagi canviat
però tot segueix igual que ahir i que demà
mentre despertes i et vas vestint
a poc a poc oblides que no ets feliç
la rutina et mata vols complir els teus somnis

dimarts, 25 de març de 2008

El silenci...

Graduaràs la llum
i tu seuràs a l'ombra.
Si obres o bé ajustes porticons,
si corres una mica les cortines.
Potser també encenent algun dels llums
en un racó perdut. Si ho fas amb cura
podràs aconseguir de formar part
de la panombra i rebre les visites.
Però si hi ha un bell rostre entre els qui vénen
i tots són de bells els que tu estimes
obriràs les finestres
perquè la cambra s'ompli de la música
que fa la llum en colpejar el silenci

dijous, 20 de març de 2008

Primer dia de Primavera...

Lluitarem de ferm, anant colze amb colze,
tu has encès un foc que atiar-lo cal
mentre mantens ben alta la bandera de la pau.
La primavera ens portarà flors,
serà el poble senyor de tot,
no hi haurà explotats ni explotadors,
ni cap vençut ni vencedor
si abrandem amb l’esforç
la raó dels teus mots:
“Cal lluitar contra el fort per deixar de ser febles
i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”

dimecres, 19 de març de 2008

Navego contra corrent...

Navego contra corrent.
Hi vaig quan en tornen.
Abans de pensar em repenso.
Ploro i somric en silenci
i en soledat.
Cerco l'anell que he perdut
allà on hi ha llum i bonança.
Tutto d'altri aggrada me disgrada

dilluns, 17 de març de 2008

...amb un gran somrís!

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna
vull estar content.
Sé que el futur que m'han pensat
és dòcil i global
i que al final qui guanya sempre és el banc.
I es que si ho penses tot plegat
o et deprimeix o et cou
però es massa fàcil i a més no porta enlloc.
Per això cada dia al carrer m'enfronto als enemics
sense motius i estúpidament
amb un gran somrís

divendres, 14 de març de 2008

Crema!!!

Fixa-t’hi bé: jo te l’encendré.
Crema, dins del cor ens crema
la roïnesa extrema,
encès pel nostre instint rebel.
Crema, a camp obert ja crema,
la roïnesa extrema,
a punt per artigar l’arrel.
Fusta seca, cairats i mobles,
caixes velles i sarments,
és la festa del meu poble,
és així la meva gent.
Amb palets encén la foguera,
pot fer un bon servei:
bona flama fa l’estanquera
i el retrat del rei

dijous, 13 de març de 2008

Volar ben alt!

Hi havia un ocell que plorava tristament
dins la gàbia era tancat i moria lentament
tenia un nom molt bonic, es deia cadernera
i els seus colors tan vius no veurien la primavera.
I així cada matí un raig de llum li venia
pels vidres del balcó, a fer-li companyia.
I allà pel bosc de pins per camins i rieres
el sol fondrà la nit i tornarà a ser com era,
i els que estiguin sobre l’herba, riuran sota el cel
i si plou farà la pluja pentinar el seu cabell.
I així dintre la gàbia, la llum va despertar...
el presoner petit que enyora volar ben alt ben alt!!
I ell refila i respira tristesa i molt de dolor
i no canta i tremola es el fred de la presó
si jo fos un bruixot el tornaria estel
perquè així la matinada se l’emportes al cel!

dimecres, 12 de març de 2008

Calaix de vida...

Visc a les fosques,
avar d'imatges col·lecionades
com munts de cartes i fotografies
guardades en un moble que grinyola
de nit, que la humitat reinfla
i roseguen els corcs.
Calaix de vida,
podrida pels desigs
no satisfets, pel cansament
d'haver esperat tantes vegades
i que no hagi mai trobat.
Tot s'ha tornat avorriment, desdeny i fàstic,
per covardia, seny o bé impotència.

dimarts, 11 de març de 2008

Hi ha un sentit...

De nit, de nit, de nit qui t’ha parit,
tot sembla que es confongui i es disposi a sorgir,
aquella màgia que transforma la tristesa en oblit,
aquell encant, aquella història, que ens fa sentir petits.
I així, i així, vas fent el teu camí
saps bé que has fet el ruc i et sents feixuc i deprimit,
llavors tornes a entendre que ets algú i hi ha un sentit
per tornar a néixer, tornar a créixer,
tornar a ésser si has volgut

dilluns, 10 de març de 2008

Oblida tot...

La vaca que riu, que riu per no plorar.
Pensar és la forma més sofisticada de mentir.
No escoltis, no val la pena, el que dic ja ho han dit;
cançons fermentades, veus desafinades, mentides en clau de sol.
Oblida tot el que has après, és absurd i no serveix per res;
oblida tot el que t'han dit, et fa nosa i no té cap interès.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot el que hem après.
Estúpids refranys populars,
poca-soltes i bèsties que ens fan ignorants.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar
tot el que hem après.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar
els nostres somnis i deixar-ho estar

divendres, 7 de març de 2008

El jardiner del pop...!

Em convides a dinar
i a mig àpat me n'he d'anar
em sap greu de debò
però faig tard a no sé on
tot a mitges cap per avall
tot fet i deixat estar
no tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar que
no tinc

dijous, 6 de març de 2008

Quin agradable plaer

Mira tu quina casualitat
que ens ha tocat per viure
que aquella dona sóc jo
i aquell home ets tu
i si jo et miro a tu
i tu em mires a mi
ens mirem els ulls
i si m'acosto a tu
i tu t'acostes a mi
ens acostarem els dos
i si jo et toco a tu
i tu em toques a mi
quin agradable plaer

dimecres, 5 de març de 2008

No sents l'energia?

Després de la última nota mires al voltant
una nit per recordar
és només una batalla, la guerra no ha acabat
la revolta tornarà
ja s’encén el llum i darrere el fum, el cor en un puny.
No sents l’energia?
la revolta no s’atura i la lluita continua
la revolta sempre amb tu, a l’esquena vint-i-u!

dimarts, 4 de març de 2008

El "gran" públic

Asseguda al costat d'un llit estrany ella es mira
d'una capsa cansada de guardar fotografies
les mirades d'uns nens que riuen, ben aferrats
a una dona amb la fesomia que de segur li és familiar.
Cap al tard quan a baix van arribant les visites
ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues.
El fill gran la trucava, però ara ella no hi sent;
la petita amb tanta canalla no té temps.
Gent gran,
procurant no fer nosa,
tirant amb poca cosa

dilluns, 3 de març de 2008

Calçotada popular...

Aiguardent, nous i llimona;
per donar gust a la vida.
Ratafia
posa-hi herbes i canyella;
remena amb alegria.
Ratafia