diumenge, 31 d’agost de 2008

Acústica'08

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins

dijous, 28 d’agost de 2008

Un titiu, dos titius, tres titius...

Prenc un moment
per donar descans
a les revolucions que tinc ara entre mans.
Ser intranscendent
i per uns instants
deixar que s’espavilin els destins humans.
Avui estic molt bé
fent inventari
del poc que tinc
i d’allò que sé.
Paro el motor
i viatjo ullcluc
damunt la inèrcia silenciosa del meu buc.
Trobo l’amor
i em sento poruc
voldria estar sempre més al seu aixopluc

dimecres, 27 d’agost de 2008

Somia que somiaràs...

Somia, somia, somia que somiaràs,
somia que algun dia no estarem només de pas,
somia amb la vida que sempre has imaginat,
on l’alegria i la rauxa sempre són el teu costat.
De dia, de dia, passeges pel veïnat,
no hi ha forces ocultes ni et sents perjudicat,
per els qui manen, els qui et jutgen,
els qui poden intentar que això canviï
qui ho somiï, mig heroi s’haurà tornat.
De nit, de nit, de nit qui t’ha parit,
tot sembla que es confongui i es disposi a sorgir,
aquella màgia que transforma la tristesa en oblit,
aquell encant, aquella història, que ens fa sentir petits.
I així, i així, vas fent el teu camí
saps bé que has fet el ruc i et sents feixuc i deprimit,
llavors tornes a entendre que ets algú i hi ha un sentit
per tornar a néixer, tornar a créixer,
tornar a ésser si has volgut

dimarts, 26 d’agost de 2008

Voler és poder...!

Resulta tan molest
tenir nació però no estat.
Poder seguir creixent
però al marge de la llei.
No veig que sigui greu
defensar el lloc que et veu créixer.
Sentir-te’n a prop seu,
no pot ser tan dolent.
Perdó per ser conscients
de la nostra identitat,
per creure que voler
pot resultar poder.
El temps ens dóna les raons
que ens han pres tants moments de glòria.
No cal seguir els patrons
que ens han empès
a viure tants cops el mateix procés
i a creure que hem de demanar
permís per viure,
per proclamar-nos lliures
de sentir la vida
tal com sempre hem desitjat.
No sabem dir que no
amb prou contundència
a totes les restriccions
que ens han empès...

dilluns, 25 d’agost de 2008

Alcem el vol

Amb la mateixa sonsònia,
tres segles anar-nos queixant,
però hem acabat resultant
ser la darrera colònia.
De Flandes a la Patagònia
tots han anat esquitllant,
i amb tota la parsimònia
aquí nosaltres anar badant.
No resolc pas cap misteri
si dic que no és cap honor
ser la darrera nació
que fot el camp de l’imperi.
Sembla un grotesc encanteri
i una vil humiliació
que el qui mena el captiveri
sigui un pobre beneitó.
Aviat alçarem el vol,
ara ja fem les maletes,
que l’imperi espanyol
per fi se’n va a fer punyetes

divendres, 22 d’agost de 2008

Aquí hi ha bona gent

Montserrat està de festa
els Llunàtics ja han arribat
avui és festa a Ca La Montse
els Exploited els estan esperant
s'han menjat una oliveta
i a les roques s'han encigalat
Kumbayà no pugis Montserrat
que de cap podries tornar
aquí hi ha bona gent
aquí hi ha bon ambient
però aquí tu Kumbayà
aquí no hi fas pas res!
a les roques hi ha ampolles
olivetes i vi bo
tots fent climbing a les roques
Kumba aquí el teu cap fa cloc!

dijous, 21 d’agost de 2008

Gràcia, festiva i combativa!

Només néixer et pots preparar
la vida aviat t'ensenyarà
dues hòsties que et faran plorar
i tot just acabes d'arribar.
Més important haver de ser
has d'arribar sempre el primer
et diuen sempre què has de fer
rebràs més si ets dissident.
Seràs jove i t'explotaran
quan siguis vell t'oblidaran
casa't aviat i tingues fills
compra, calla i sigues feliç.
Diran que vius en lllibertat
que és el camí que tu has triat
pensa i veuràs que no és veritat
la solució és dins el teu cap.
La fustració creix al teu interior
una obsessió, voler que rebenti tot

dimecres, 20 d’agost de 2008

Començant a oblidar...

Vosaltres estimant exigiu ben està,
un llit de bona fusta i coixins especials.
Nosaltres estimant, és fàcil d'arreglar,
coixins que guai que hi siguin i sense també ens va.
Mentides, mentides, mentides, mentides.
Vosaltres estimant consulteu el rellotge,
perquè el tems que perdeu us costa molts diners.
Nosaltres estimant, sense pressa però amb passió,
disfrutem el moment i ens surt barata la funció.
Mentides, mentides, mentides, mentides.
Vosaltres estimant calculeu l'interès,
començant a oblidar i ho torneu a calcular.
Nosaltres estimant, és com tornar a començar,
començant a oblidar i també ens ho passem bé
Mentides, mentides, mentides, mentides

dimarts, 19 d’agost de 2008

Festes de Gràcia'08

Alegria
Cau d'un arbre sa llavor,
després en surt un altre de millor,
és sa vida que segueix,
ja sé que és increïble però així és.
I es animals també follen
i s'enyoren i ells no saben res.
No... què va... això és impossible d'exterminar
i ploram, ploram d´alegria.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
ses fulles més seques se tiren des arbres
per ordre de veterania.
Alegria, ses cases s'aixequen i volen,
i es caos és s'ordre d'un dia que vessa
nostàlgia d'amor i simpatia

divendres, 15 d’agost de 2008

A la nyigo, nyigo, nyigo

De la gata i el belitre
jo us diré lo que ha passat:
s’ha perdut alguna cosa,
no sé qui l’haurà trobat.
Si serà el gos o bé el gat,
a la nyigo, nyigo, nyigo, nyigo,
si serà el gos o bé el gat
aquell qui l’haurà trobat.
Ja en respon una velleta:
–Penso que haurà estat el ca;
jo, la gata, no l’he vista
ni sentida miolar.
Que si jo el puc atrapar,
a la nyigo, nyigo, nyigo,
que si jo el puc atrapar,
prou que me la pagarà!

dijous, 14 d’agost de 2008

Juga a la vida...

Sovint, sovint, l'home s'oblida
del més secret i del més gran.
Com un infant juga a la vida
i s'embriaga del seu cant.
Els dies vénen i se'n van.
Però de sobte, no previst,
allò més greu que dintre seu madura,
en el seu cor estranyament fulgura,
com un diamant trist

dimecres, 13 d’agost de 2008

Temps mort...

Corre pels carrers un estrany gos verd,
dels ulls vermells en surt un raig mortal.
Borda quan mires i et clava les dents.
Un pobre home correr cec al costat seu
va lligat a ell amb un fil d'acer.
Diuen que un bon dia va jugar a ser déu.
Diuen que fa temps, fart de ser infeliç,
va pactar amb l'infern el dret a ser immortal.
Segles de tortura, res no va canviar.
Savi sense fortuna.
Segles de viure sol, mirant
temps mort que no s'atura,
i el gos sempre al costat bordant.
Diuen que amb les mans va arrencar-se els ulls,
tip de veure mal.
Tant de temps perdut!
Diuen que el seu càstig va ser: soledat!

diumenge, 10 d’agost de 2008

Lluna de plata

Cauen bombes
en les cendres del meu cor
porten escrites
les miseries del meu mon.
Tristos són els dies
que porten els any
sesperant no tindre fred
esperant no tindre fam.
Tristes són les cendres
que t'han fet callar
recorrent el teu carrer
recorrent el teu passat.
Tristes són els barris
que han bombardejat
els avions de la llibertat
en la nit dels oblidats.
Tristos són els anys
que avui has celebrat
sense espelmes ni fanals
i amb la lluna de regal.
Il·lumina la lluna de plata
les barriades del món
que lluita i no dorm.
Il·lumina la pluja de plom
la tristesa del món

dijous, 7 d’agost de 2008

Fotlifoc!!!

M'has deixat tot sol i fosc en un racó
brut entre quatre parets
i les cartes d'aquelles velles passions
ja no són somnis eterns
El gasoil de la veritat dels pocs amics
m'ha marcat com un pollet
m'has deixat en un racó tot sol
en una racó tot sol i mig mort de fred
Canto perquè el sol no m'escalfa
canto perquè em vull escalfar
canto perquè és el que m'agrada
canto perquè ho he de cantar
Ballo perquè el joc no m'atrapi
ballo perquè no em puc parar
ballo perquè amb ella jo ballo
i perquè sol no vull ballar

dimarts, 5 d’agost de 2008

No vull res...

Tinc avui un poc d'afany
que demà serà recança;
però ara com antany,
no vull res, sinó esperança.
Qui s'avesa a cobejança
mai no troba sinó dany;
flam de joia sempre dansa
en la copa d'un engany.
Van els dies encalçant-se:
¿qui en diria l'averany?
Tota fe té sa mudança,
tota calma, son parany.
A la fira no hi ha pany
per un clos de benaurança.
En amors no hi val fermança
ni cap or és més que estrany.
Doncs jo ara com antany
no vull res, tret d'esperança:
faré sol el meu engany
a mon grat i ma semblança,
amb mos braços abraçant-se
i paixent-se del meu plany.
Vull amor sense gaubança
i cantades sense guany

dilluns, 4 d’agost de 2008

No entenc a la gent

Sóc a la frontera entre el vici i el cel
i no entenc i no entenc i no entenc a la gent.
Em critiquen i em miren
quan jo estic aquí fent ambient.
Ones que penetren el meu firmament,
que s'encén, que s'encén, que m'explota la ment.
Un deliri inconscient un enigma sense dubte indecent
que acaba al pitjor moment.
Per una copa, un lloc obert,
per trobar un oasi dins aquest desert
donaria cent, potser mil
potser tot el que tinc