divendres, 31 d’octubre de 2008

Nit de house aborígen

Mística font de l'aigua de la vida,
rajau del cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixau-li per florida;
feu-ne, si us plau, lo vostre paradís

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Castellrock'08

Et vull tocar et vull a prop meu,
però et resisteixes.
Quan ja he provat la teva mel,
desapareixes!!
Sembles una nina angelical,
i a dins tens una fera!!
Em dius que et truqui per quedar
i no em contestes.
Si em diuen que t'han vist amb mi,
t'avergonyeixes!!
Ella sempre busca el punt flac
i desprès em mossega.
Em queda de tu un sol record...
La pell de serp que em deixes!!

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Ets un ninot!

Cap quadrat,
obres la boca
per no dir res.
Cap quadrat,
no és possible
ser més espès.
Cap quadrat,
no gira rodó
porta fils penjats
com un ninot.
Cap quadrat,
parlem de monstres,
parlem de tu.
Cap quadrat,
d'idees quadrades,
no et vol ningú.
Cap quadrat,
no gira rodó,
porta fils penjats
com un ninot

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Tenen por!

Jo eta ke, combat i treball
crida aquell poble i el crit unifica
la mateixa llengua dels avantpassats
de foc els mots i a les roques escrita
fan poemes de guerra, dels obrers fan soldats
inesgotables els recursos per vèncer
aixecant la bandera de justícia social
la disciplina el millor mur de defensa
si tot conflicte porta a un pacte
el poble busca solucions
la veritat sempre és concreta
si es té tota la informació
la repressió de les mil formes, no ha triomfat!
la polseguera que això aixeca, ens ha alertat!
quan la conversa resta oculta, tenen por!
són de recursos esgotats
la qüestió no està en el nombre
quan tu saps contra qui lluites
tan sols cal no actuar mai
amb violència innecessària

divendres, 24 d’octubre de 2008

Noves formes de vida...

No tinc ara temps
de cavalcar els encesos
cavalls.
Sento que tanquen
el bar.
Anem a la segura
mort transitòria
del son.
I fem per començar
noves formes de vida

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Odi i frustració!

Una nit vaig somiar, una Terra amb llibertat,
igualtat de sexes, de pobles i de fraternitat.
Però quan em vaig despertar aquest món em vaig trobar.
Basat en l’explotació, maltractaments, odi i frustració!
Som la nova generació explicant el que veiem,
la misèria pels carrers i els de dalt enriquint-se més!
Amb la música hem trobat una forma d’expressió,
tot l’odi que portem el trèiem sense miraments!
Camarades construint! Per lluitar i aconseguir,
un futur més digne pels pobles oprimits!
Camarades estem aquí! Per lluitar i aconseguir,
un futur més digne pels pobles oprimits!

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Articles enverinats

Xivatos!!
Són el quart poder,
multinacionals que controlen tot allò que veus,
dominen tots els mitjans,
capaços de fer pujar a algú o enviar al més baix,
cap escrúpol cal tenir,
és el negoci de mentir!
i encara hi ha que diu que la premsa és lliure,
que són objectius amb les notícies...
inventen alarmes socials,
creen opinions perquè ningú ho hagi de pensar,
articles enverinats,
una mentida repetida acaba sent veritat,
teniu les vostres plomes tacades de sang!

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Hem d'aprendre a no dependre...

Quin mal encanteri a tu i a mi avui ens separa?
i no ens podem trobar el nostre lloc al món
potser és el camí per la supervivència?
o la drecera a l'aniquilació?
alienats en una guerra que ens pareix mentre ens devora
muralla endins, muralla enfora
hem d'aprendre a no dependre
a què respon la teva motivació?
qui és qui et dicta la teva opinió?
fas el camí tot sol? i algú més? tu què penses?
si no t'ataco a tu, de què et defenses?
posats a fer trobarem solucions
tots els camins conflueixen en l'acció
al teu terreny és on pots trobar la unió
la llengua és el tronc de la comunicació
quan el monstre és poderós millor si els pots evitar
quan estigui satisfet aprofita per lluitar
perquè es mostrin arrogants sigues sempre prou humil
cansa'ls fugint divideix-los des de dins
les dificultats van davant del pensament
però el pensament van sempre davant l'acció
obre tots els panys, utilitza l'engany,
sense afany company, dia a dia, any rere any
alienats en una guerra que ens pareix mentre ens devora
muralla endins, muralla enfora
sents la seva por quan tu tenques el teu puny
la teva por s'esmuny quan ets tu qui fot el cop

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Xirinacs al Palau!

Així va començar...
Joan Reig
At VersarisMaria del Mar Bonet
Obrint Pas
Feliu Ventura
Aramateix
Elèctrica Dharma
i així va acabar...
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans ocupats per Espanya,
per França (i per Itàlia) des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l'univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar llur vida
en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final
absolut victoriós de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia dels nostres líders,
massificadors del poble.
Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Res a celebrar

Espanya, Espanya penjada d'una canya
si la canya cau, Espanya adéu-siau!
canya caiguda, Espanya vençuda
alcem les mans
i visca els catalans!!!

dijous, 9 d’octubre de 2008

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud

dilluns, 6 d’octubre de 2008

El poble...

El poble és tot:
el principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Ovidi memòria...

M'he aferrat a la paraula
que surt de cada veu,
i fa del vers la nostra pàtria.
Hem fet himnes de cançons
que l'absència ens va robar,
com dies que van durar tants anys.
Ovidi, memòria.
Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món,
però arribaràs de les vacances sense el teu nom.
I algú altre cantarà amb la seva veu
que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha.
Hem trepitjat tots els teatres
que han omplert parlant de tu,
la fal·làcia s'asseia al davant.
I hem callat tota resposta
mentre ha durat la funció,
amb respecte més que amb compassió.
Ovidi, memòria

divendres, 3 d’octubre de 2008

Trompetes sonen lluny...

Pel cel inacabable
de juny, campanes greu
semparen crits d'ocell
i van plegats a l'ombra.
Els nacres del ponent
s'apaguen dolçament
per a una estrella sola.
Trompetes sonen lluny
el comiat obscur
d'una altiva sang jove.
Jardinet -enclotat
dins el seu verd profund
com el món dins la posta!
El cor és massa expert:
la rosa no el reposa;
massa apassionat:
sa esperança val més
i val més sa tristesa;
massa prop del teu cor:
li cal el seu batec
per vetllar en la tenebra

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Nits de tristor...

No, no company, no és hora encara
d’alçar el teu got a la taverna,
cal esperar que a porta oberta
sigui tothom qui pugui beure.
Hem passat tants i tants dies
absents de tot raig de sol
que avui quan despunta l’alba
voldríem apressar el jorn,
però no, són molts encara
que passen nits de tristor.
Amb un farcell de paraules
perquè tu ofeguis el clam,
t’oferiran esperances
tot recordant el passat,
però no, no el vulguis vendre
el somni que has forjat.
Cal que siguem tots a taula
per alçar els vasos, companys,
i començar nova història
on ja no imperi la sang,
ni la set de venjança,
sinó la més vera pau.
Llavors company, llavors companya,
quan siguem tots que puguem beure,
als quatre vents i a porta oberta,
brindarem fort a la taverna