dimarts, 31 de març de 2009

Són històries que desencanten

Et diria que t’estimo, però tinc més coses a fer
ara potser et deixaria, però vull prendrem el cafè
ens emmudeixen les hores mortes
que parlen quan no les escotem.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances.
Quan tinc ganes de riure
recordo una cançó que diu
el meu amor per tu no té aturador.
Esperen tòpics que ara cauen
cansats de prínceps de tots colors.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances.
Em fas sentir completa dins d’un cap de solitud
m’encegues i em limites fins que sóc només per tu,
com una nina de porcellana,
sóc presonera dels teus llençols.
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s’apaguen.
Sons que sonen i es desdibuixen
els somnis i les esperances

dilluns, 30 de març de 2009

Els Amics de les Arts

“Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda
però s’expressa amb una sintaxi excel·lent”
Al Terrat hi ha xerinola,
ximxiviri damunt dels totxos,
el xivarri baixa per la xemeneia
i es converteix en un xiuxiueig
A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany,
però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès.
Amb vi xarel·lo aquí mengem xató
i els pixapins xocolata amb xurros
en xicres del carrer Petritxol,
mentre xerren de ximpleries en xava
els Xilens, teixeixen xals,
a Texes no en vesteixen.
Ni xeviots ni xinel·les
perquè no s’hi atreveixen
I tan mateix ens van de xulos
En Xema, eixelebrat pel xacolí
toca la xalaparta a la panxa d’en Patxi
que perd la xapela i s’exalta
i li diu xeeee relaxa’t
i ho fa d’una forma ben complexa,
toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa

dissabte, 28 de març de 2009

Exigim eufòria!

Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà
seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres.
Perseguim el plaer perquè no ens falta de res
però al comptat de Wales els joves es pengen dels arbres.
Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent
i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres.
Però ara no em diguis res que m’espatlles el morat
el morat és per mi sol no puc donar res als altres.
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria.
Si quan la veus l’únic que et passa és que tens ganes de plorar
hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia.
Si per voler-ho tot, t’has de quedar sense tu
no és tant voler sinó saber a què renuncies.
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

dijous, 26 de març de 2009

Tria bé el teu camí...

Mai no has mirat d'entendre
a través d'una mirada,
mai no has obert cap porta
només amb un pensament.
Creus que tot té un preu,
que només cal posar xifra,
per tu la vida té el valor
del teu compte corrent.
Soluciones els problemes fent tan sols
que no amb el cap,
la llum mai més no tornarà amb tu.
L'egoisme et portarà a no creure en res,
i per primer cop et podràs sentir...
Sol i molt lluny d'entendre què és el quevols,
tria bé el teu camí.
Si creus que tot gira al voltant del teu
petit món has perdut en aquest joc.
Si el que tu entens per anar millor
és tenir més deutes,
si el què tu entens per ser més feliç
és no tenir temps,
prefereixo seguir sent un personatge pobre
però més risc del que tu mai has pogut imaginar.
Potser he volgut triar viure al marge del camí
però creu-me, sobreviuré.
L'egoisme et portarà a no creure en res
i per primer cop et podràs sentir...
Sol i molt lluny d'entendre què és el quevols,
tria bé el teu camí.
Si creus que tot gira al voltant del teu
petit món has perdut en aquest joc

diumenge, 22 de març de 2009

Combat de corrandes de Santa Pau

la colla bastonera "Picadits" de Vilassar de Mar
Titot finalista del combat de corrandesEl guanyador Albert de MolinsEls participans del combat i els músicsJaume ArnellaLes noies d'Olot
en són boniquetes
el galant les veu,
les galants ninetes.
Lai trumlararà
les galants ninetes.
Jo hi pogués dormir
una nit amb elles,
una nit o dues
o mitja dotzena.
Lai trumlararà...
Una nit o dues
o mitja dotzena,
o si pogués ser
la dotzena entera.
Lai trumlararà...
O si pogués ser
la dotzena entera,
diumenge vinent
farem la concerta.
'nirem a ballar
i a la Ribereta.
Tot ballant, ballant,
l'amor els atormenta.
-"Per on passarem,
que la gent no ho vegin?"
-"Passarem per alt,
per l'hort d'en Falguera."
-"Si en Falguera ho veu,
tirarem enrera."
-"Tirarem un roc
per la finestreta."
L'amo ho ha sentit:
-"Què és això, ninetes?"
-"´xò no sabeu què és?
i és de bon coneixer!"
Si n'és el gatet
buscant la rateta.
Lai trumlararà
buscant la rateta

dijous, 19 de març de 2009

Obre bé els ulls...

Apreta fort les dents
apreta fort els punys
infla't d'aire els pulmons
obre bé els ulls
fes treballar el cap controla el cor
no tanques mai la boca
crida ben fort
deixa't anar Dóna't tot tu.
Serà blava i tranquil.la la mar.
Serà espessa i verda la vall.
Serà gran i dolça la muntanya.
Serà un dia que durarà anys.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,
tindran mar i prats i rius i boscos.
Tindran tot.
I es parlarà de vida.
Les ciutats seran rius plens de gent.
Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.
Apreta fort les dents
apreta fort els punys
infla't d'aire els pulmons
obre bé els ulls
fes treballar el cap controla el cor
no tanques mai la boca
crida ben fort
deixa't anar
dóna't tot tu

dimecres, 18 de març de 2009

Publicitat de nit...

El món de les ombres s’il·lumina amb flashos de vint-i-cinc segons
on les pells són sempre tant fines i les mirades com fel·lacions
Publicitat de nit i de dia proclamant la joventut eterna
ara Plató ja sabria el que hi ha més enllà de la caverna
Tan se val, tots ho fem, tots comprem,
però qui compra és sempre esclau
Apocalipsi now
Sentim tertúlies de qualsevol tema per gentilesa de la mateixa gent
com si el mecànic et pogués vendre el pa i els taxistes medicaments
Periodistes que busquen l’escletxa on la vida es torna grotesca
construint la llei a base d’excepcions amb la convicció d’una secta
La veritat ha emigrat, i ja només ens queda la por,
per dir-ho suau
Apocalipsi now
Quan el davanter enganya a l’àrbitre
i aconsegueix un penal pel seu equip
tothom el considera un heroi
però no és res més que un mentider mal parit
Hi ha més ionquis en un camp de futbol que en qualsevol discoteca
vint segles d’història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca
Tant em fa, si el teu equip va de verd, de vermell o de blau
Apocalipsi now
Preocupats en fomentar la lectura
i no pas perquè tothom llegeixi el mateix
autoajuda i tonteries ocultistes, cervell de mosquit, memòria de peix
Multi-sales a cada cantonada programant el nou rècord de taquilla
ja us podeu quedar assentats a les fosques
jo deserto i me’n vaig a fer guerrilla
Mou el cul, obre els ulls qualsevol soroll pot provocar una allau
Apocalipsi now

dimarts, 17 de març de 2009

Perquè vull!

Plovia aquell dia.
Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa.
Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!
Tenia jo un paraigua.
Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la.
Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: "Encantada".
Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi.
Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món preciós.
Perquè vull!
Perquè tinc ja ganes de viure'l!
Després vàrem parlar.
Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món.
Perquè vull!
Perquè tinc ganes de volar!
Vam volar pel món nou.
Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor.
Perquè vull!
Perquè sé que és millor!
Vam menjar el més bo.
Perquè vull!
Perquè sé que es pot menjar!
Van viure amb gent preciosa.
Perquè vull!
Perquè estic tip de la contrària!
Tot era meravella.
Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom.
Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
I acabo la cançó.
Perquè vull!
Tot comença en un mateix!

diumenge, 15 de març de 2009

Calçotada'09

i apaga la llum
i tanca els teus ulls
i escolta el silenci
de l’habitació
i no tingues por
no et pense fer mal
només vull recórrer
la pell del teu cos
però no alces la veu
no faces soroll
no tinc altra forma
de dir-te el que sent
i et bese en el coll
molt a poc a poc
et toque els cabells
amb la punta dels dits
i et sent respirar
molt ràpidament
serà que et mossegue
amb tendresa els mugrons
i comence a baixar
a baixar i a baixar
i observe com s’obri
el teu sexe latent
ja estic dins de tu
habite el teu cos
i et bese en la boca
fanàticament

dimecres, 11 de març de 2009

Junteu-vos!

Hi ha un home a la presó
dels que avançaven;
JUNTEU-VOS.
Traieu-li l'embaràs
que li oprimeix les mans;
JUNTEU-VOS.
Perquè faci camí,
JUNTEU-VOS

dimarts, 10 de març de 2009

En aquest bar...

És divendres i estic amb mi.
Tinc calés a la butxaca,
és estrany també en mi.
Vaig amb presses caminant
des de lluny ja veig la plaça
i que sigui per molts anys.
Dins l'Habana, és un lloc estrany
que si hi vas és com ser a casa
i sinó un parany.
Les ampolles van desfilant,
és el ritme frenètic
que al Roger li agrada tant.
Ja em pesa el cap
i no he ni començat.
En aquest bar
brindem amb patxaran.
No hi han discos de vinil
però et posaré una musiqueta
que és com un bon pernil.
Ja no escolto el què m'explica un pesat
que diu que parla amb sofites
tot llepant el plat.
Les monedes es van acabant
però tinc un pacte amb el diable,
ell la posa i jo les faig.
El dillun serà un dia mortal
però ens queda molt divendres
i encara no canta el gall

dilluns, 9 de març de 2009

cosa d'esperits antics...

Cada cop que agiten a tocar de cel
mouen tots arrels amb tronc de vell i els ulls a dins
fes de cada pas un extrem de fils ben prims quan es fa fosc
camí del bosc prohibit
fora a la nit, plouen estrelles
vora de llum, cosa d’esperits antics
i mira’l ara mira’l com es mou ja per tot arreu
mira’l ara de prop com es torna bosc
descalç, fada de tots
hi ha verí per fer passar aquest fred
fes pas, vénen les serpents amb mi aquest cop
i se m’estira aquesta cara amb ells
i se m’escorça aquesta pell amb tu
si se m’aturen els turmells de verd
si se m’embranca com a cas perdut
fa d’encanteri com a diferent
misteri d’aquest bosc vivent de pors
ara m’atrapa tota aquesta gent
ara m’atrapa tota aquesta...
fora a la nit, plouen estrelles
vora de llum, cosa d’esperits antics
i mira’l ara mira’l com es mou ja per tot arreu
mira’l ara de prop com es torna bosc
descalç, fada de tots
hi ha verí per fer
passar aquest fred
fes pas, vénen les serpents amb mi aquest cop
fes pas!!!

dissabte, 7 de març de 2009

i ara, què hem de fer?

- I ara, què hem de fer?
- Anar-nos-en d'aquí.
Deixar-ho tot. No endur-nos absolutament res.
Amb nosaltres mateixos ja serà prou feixuga
la càrrega. Unir-nos, això és tot. Defensar-nos
del món exterior, car tot ho esdevindrà
d'exterior. No creguis que mai ningú
comprengui el que hem fet, el que has fet.
Només tu i jo podrem comprendre'ns l'un a
l'altre, i parlar, i respirar, i mirar això que sembla
que és la vida.
Només tu i jo podrem mirar-nos als ulls

dimarts, 3 de març de 2009

cap penediment...

La llibertat. No pensis en res més
que allò que tens davant cada minut.
Que cap penediment, cap compromís,
no t'impedeixi d'obtenir l'escassa
i volàtil matèria que s'anhela
però no es troba més que en un moment
fugaç. Felicitat. I sempre passa
que l'anem evitant, per més que hom digui
que sempre cerquem. És una imatge
com la dels caçadors que un dia trobem
un cérvol blanc i l'encalcen i quan
són a punt de matar-lo s'esvaneix
en els començament de tots els contes