dimecres, 29 d’abril de 2009

3 anys posant la Directa


Trobarem a faltar el teu somriure
diu que ens deixes te’n vas lluny d’aquí
però el record de la vall on vas viure
no l’esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l’albada,
ja no el solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara et guarda la pena,
tant amarga del teu comiat

dilluns, 27 d’abril de 2009

Sigues el que vols ser...

Voto per la teva mirada,
pel cant dels estornell,
pel sol que entra al matí,
per la llum i el seu destí.
Voto el poeta que recitaves,
els lilàs que no han florit,
el color que desitjaves,
el dret a seguir existint.
Voto per tantes vesprades
esperant la sort i l'alba,
tantes llunes que has sembrat,
rius de plors que has anat vessant.
Voto per cada dia,
per les paraules i els somriures,
perquè no arribi el marit;
ni patró ni sotmesa al llit.
Sempre maltractada, sempre violada,
sempre només sempre; sempre, només ella...
Sigues tu,
sigues el que vols ser,
trenca amb el teu present
si vols salvar la teva pell.
Pensa-ho bé,
no ets l'esclau de cap rei,
rebel·la el pensament,
cap home val tot el que ets!
Sempre maltractada...

dissabte, 25 d’abril de 2009

Caminem per poder ser...

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no sabem himnes triomfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
seran inútils les cadenes
d’un poder sempre esclavitzant,
quan és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar

dijous, 23 d’abril de 2009

Ara va de bo...

El tio Pep, els quintos d'Alzira
i els guerrers de Moixent
El Rat Penat, el moro Muza, el tio Canya
I Rosariet la carnissera de la Xara
La Dama d'Elx, la Delicà de Gandia
i el Miquelet de la Seu
La Panderola, les xicones de Xixona
Ramonet i uns amics de Barcelona
Tirants i Carmesines
gegants del Romaní.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del tro
farem saó.
El Mascarat, un ciclista de Pego
I el ninot indultat
Tomabatossals, Arrancapins , Batiste Ceba
Maria Rosa i la Xata Merenguera.
L'home del sac, la fera ferotge
I els enfarinats
Tirisiti, el penjat sense fetge
I Amparito la filla del metge
Ovidis i Tereses,
dimonis fumadors.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del tro,
farem saó.
Ara va de bo,
baixant Penyagolosa
se sent la veu del trofarem saó

dimarts, 21 d’abril de 2009

Caminants, de somnis perduts...

Caminants,
dels perfils del món,
de destins valents,
de llocs inventats.
Passatgers,
de la immensa nau,
compartint la llum,
travessant l'espai,
sorra a les sabates,
dels deserts nordafricans.
Pa amb vi i sucre i neules,
i un bolet a dins del cap.
Caminants,
de somnis perduts,
de records secrets.
De la immensitat.
Pelegrins,
de la necessitat,
sense res a fer,
més que anar endavant.
Cantimplores plenes,
d'aromes de Montserrat.
I al sarró, maria.
Del Bagès i l'Empordà.
Per seguir somniant.
Taronges de la Xina.
I campanes del Nepal.
Mantres del Tíbet.
I cançons per anar ballant.
Caminants,
dels perfils del món,
barrejant els sons,
vorejant el mar.
Passatgers,
dels quatre cantons,
compartint la nau,
travessant l'espai,
bon viatge,
caminants de prop,
bon viatge,
caminants eterns,
bon viatge,
caminants del món

diumenge, 19 d’abril de 2009

els tresors de la carn

Una nit la boira arribà a la vall
soterrant les muntanyes i esglésies.
Va ser quan de sobte el poble es va adonar
que entre ells ja no es podien veure.
Com que el calor es feia insuportable
i cap pudor podia fer-los nosa
es van traure els vestits.
Van sortir sentint-se molt més vius que mai,
desitjant trobar-se uns als altres.
A tot arreu bramaven llits de llibertat
perque l'amor omplia l'atmosfera
i al camí també era la portera
que reclamava feta una fera
convidant als seus pits.
Poc a poc es va juntar més personal
que volia gaudir de la gran festa.
Com que tots els cotxes eren aparcats
ho van fer enmig la carreterra
Crits, gemecs, rises, batecs i palmes
descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.
I així tots els llavis es van enjuntar
i els clatells, les galtes de les natges,
i el perfum de tots els cosos extasiats
esclatant un colectiu orgasme
i tot era una gran meravella
també mascle amb mascle i femella
amb femella tots semblants al déu Pan.
Fins que un matí la trista radio va anunciar
que la boira afrodisíaca se n'anava
a buscar d'algun lloc més necessitat
deixant-vos allà a mitat faena.
Però fent servir l'antiga inteligència
per gaudir d'un millor estat de consciència
es van fer saltar els ulls
Bona nit amor meu!
l'amor és cec!

dimecres, 15 d’abril de 2009

Guanya primer lluita després...

Quan el barri s'ha fet fosc
es sent la crida del bosc.
La fera ferotge desallotjada
esperant l'atac emboscada.
Com si fos el vietcong
creant el caos a Saigon
Sortiu dels bars! Sortiu dels bars, penya!
La poli que no entrarà
no sap que es pot trobar
si deu, si cent, si milers de feres
inescrutables, sense forma...
A Gràcia regna la foscor
la fera rugeix a Barcelona.
Mediació, valoració, càlcul, comparació i victòria
els bons guerrers guanyen primer i lluiten després.
Provocant, burxant, punxant, descobrim la seva forma
mesurem la seva força
guanya primer lluita després.
Atacant a on menys s'ho esperen
a on menys forces tenen
a on les brases cremen.
Ocupant la pista de l'aeroport
si els obrers no volen, avui no aterra cap avió.
L'enemic també es vulnerable
el teu cos també pot ser un arma.
Com Palestina, com l'entifada
escuts humans al Prat, a Gaza, a Cisjordània.
Les nostres pedres, els nostres cossos
avui omplen portades.
El vietkong son experts mestres en la defensa
amagats als túnels que han cavat sota terra
a on menys et busquen,
a on menys t'esperen,
l' important és sempre controlar el factor sorpresa
els obrers del Prat fent-li front als avions.
A Palestina el jovent davant els tancs de Sion.
L' inescrutable és en tu el vulnerable és en ells.
Mediació, valoració, càlcul, comparació i victòria
els bons guerrers guanyen primer i lluiten després.
Provocant, burxant, punxant, descobrim la seva forma
mesurem la seva força
guanya primer lluita després

dilluns, 13 d’abril de 2009

Recuperarem el vell somriure...

Vam ser vençuts amb l'argument del sabre,
desposseïts del dret a decidir.
Vam ser forçats a l'empresa macabra
de fer més gran l'imperi del veí.
Hem estat muts perquè hem portat mordassa,
hem estat quiets, és lògic tenir por:
l'any trenta-sis van complir l'amenaça
vigent encara a la Constitució.
Recuperarem el vell somriure
aviat en veure la Terra Lliure.
El jou de tres-cents anys farem prescriure
ben aviat.
Aquell paper que el feia abans l'exèrcit
el fan mitjans de comunicació:
mentre la realitat es tergiversi,
no cal cap altre element de dissuasió.
Ens deixen ser el llegat antropològic,
ens deixen ser la peça del museu,
ens deixen ser la fera del zoològic,
ens deixen ser el seu millor trofeu.
Recuperarem el vell somriure
aviat en veure la Terra Lliure.
El jou de tres-cents anys farem prescriure
ben aviat.
Dibuixarem no sola la ratlla al mapa,
també l'esbós d'un canvi més profund
començarem així una nova etapa,
ningú allà baix, ningú allà al capdamunt.
Recuperarem el vell somriure
aviat en veure la Terra Lliure.
El jou de tres-cents anys farem prescriure
ben aviat