diumenge, 28 de febrer de 2010

Tot era tan bonic

Un dia un home em va dir
“si agafes aquest camí arribaràs on vols arribar”.
I jo li vaig fer cas, anava caminant,
però el camí es nava enverdissant.
Vaig poder sortir ben esgarrinxat,
però almenys per fi vaig poder reposar.
Tot reflexionant sobre el que havia passat
vaig decidir tornar a començar.
De bon començament,
amb els ànims renovats i amb una gran finalitat.
Anava decidit, corria sens parar,
frisava per arribar!
De tant mirar endavant
vaig empassegar amb una arrel de pi molt gran.
Sort d’una noia que passava per allà
i les farides em va curar.
I ens vàrem fer amics, i caminàvem plegats,
i és que estàvem enamorats!
Tot era tan bonic, miràvem les flors
fèiem l’amor al mig del bosc.
De sobte ens vam mirar i vam al.lucinar!
I és que havíem arribat!
I és que sembla extrany quan vas acompanyat
el camí es fa molt menys llarg

dimarts, 23 de febrer de 2010

Ara ja no sé callar...

Quan tu tens un somni
i les bombes et fan despertar...
No tens esperança,
quan maten els fills al teu davant.
Quan tu tens un somni
i el teu poble està agonitzant...
ets tu, qui pren les armes,
matant a qui sigui l'ocupant.
Ara ja no sé callar,
ja no sé plorar,
ja no sé somiar,
tant sols vull poder volar.
Si al meu germà l'han mort,
quan tirava pedres contra els tancs...
Si ja no tinc barri,
si han tirat les cases els soldats...
Controls i amenaces,
cada dia anant a treballar...
Estranys a casa nostra,
som els terroristes pels colons.
Ara ja no sé callar,
ja no sé plorar,
ja no sé somiar,
tant sols vull poder volar.
Ara ho tinc clar,
ara ho tinc decidit:
si jo exploto... Tots exploten amb mi.
No tinc res a perdre, ara ja tot se'm en fot
per fi volaré al cel, que és d'on ens cau tot!
Venen a buscar-me
els mateixos gossos amb diferents collars.
Jo veig la semblança
potser en un altre temps o un altre lloc.
No són rossos, ni tenen els ulls blaus,
però creuen que ells són superiors.
No són més que feixistes cecs,
criats per odiar a la nostra gent.
Ara ja no sé callar,
ja no sé plorar,
ja no sé somiar,
tant sols vull poder volar!

diumenge, 21 de febrer de 2010

Maleir cada dilluns...

Sé prou bé
que pugues a Verdaguer,
i és que jo des de Joanic
que no sé com posar-m'hi.
I faig veure que
no t'he estat guardant seient,
i així molt discretament
aparto la maleta quan
et veig passar.
Ho tinc mil·limetrat.
Vas i dius: "està ocupat?"
i segurament penses que
sóc un passarell,
però abans de ser a Bogatell
potser ja t'he convençut
perquè fugis amb mi i ho deixis tot.
Que no m'has dit
si em queda bé la barba.
Que no m'has dit
com ho tens per escapar-te amb mi.
Que no m'has dit
si vols que t'ensenyi un lloc
on la nit és de nit.
I és que aquí
la merda se'ns menja.
I és que aquí
ja no s'hi pot estar.
Compartir,
pagar una hipoteca junts,
maleir cada dilluns
per haver allargat diumenge.
I comprovar,
que Paris ens queda bé
i si plou no passa res.
Quin sonat va inventar
el paraigua?
Que no t'he dit
que Barcelona crema.
Que no t'he dit
que no és teva ni meva.
Que no t'he dit
que tot i no ser gaire guapo
sóc molt divertit.
I és que aquí
la merda se'ns menja.
I és que aquí
ja no s'hi pot estar

dijous, 18 de febrer de 2010

No li prendran la dignitat...



La Mariona té un encenedor,
un encenedor Bic,
per cremar caixes, bancs i ETT's
i els palaus del rics.
Odia als explotadors,
als polítics servils,
als periodistes intoxicadors,
i als guardia civils.
És catalana perquè li dóna la gana,
no li prendran la dignitat.
Ni a punta de pistola
la faran espanyola,
no s'ho poden treure del cap

dimarts, 16 de febrer de 2010

El vi és bo i l'aigua no gaire...

Per l'aliment del bon vi
n'he venut les mitgetes.
He quedat enmigetat
i no l'he tastat.
El vi és bo
l'aigua no gaire.
El vi sap bo
i l'aigua no

dimecres, 10 de febrer de 2010

amb un cor gran i vermell...

L'experiència ens ha ensenyat
a no fiar-nos de tu
governant i oposició
la mateixa estafa! estafa!
Tu que tens dret a parlar
perquè ets tu qui ha fet el dret
i a sobre ens vols vacil·lar
comença l'estafa!
El temps ofega
vivim en guerra
però del conflicte hem sortit endavant.
Som, som uns destralers
amb un cor gran i vermell
i un local on venen tornades
que no compren idiotes com tu.
Som, som uns delinqüents
seguns el teu simple parer
i uns anti-sistema
per no creure en la teva llei.
Fotem foc, a la barraca!
Fotem foc, a la barraca!