dijous, 29 d’abril de 2010

Anunciava mal temps...

Un servidor ha estat sempre pastor
cent cabres tinc i un sarró
oi lai kai o lai kai rai carai
i un dia estant pasturant el ramat
pels grans prats del Pallars
la tarda era grisa i el cel gris
com humit anunciava turmenta
anunciava mal temps
oi lai kai o lai kai rai carai
i de cop un gran tro i un gran llamp
i les cabres muntanya avall
espantades cagades de por
però què feu on aneu però pareu
no correu que us perdreu
espereu-me que vinc
oi lai kai o lai kai rai carai
i ai carai que tropeço i merda que caic
caic caic caic just a ran d'un barranc
mai he trobat la branca on amarrar-me
i rellisco em despenyo precipici avall
oi lai kai o lai kai rai carai
i jo caic i rodolo i m'esclafo ben bé sota de tot
sobre una pedra inmensa al fondo del barranc
oi lai kai o lai kai rai carai
i jo a baix aplastat moribund
en un moment així pots contar què es pot dir
baixeu totes aquí veniu totes a mi
que és que abans de morir escolteu que us vull dir
filles meves algun dia aquestes terres seran vostres
tota l'herba tots els prats
tos els fruits tots els sembrats
que he viscut sempre en carència
però us puc deixar alguna herència
tots els arbres tot el blat
tots els rius tots els poblats
filles meves que és que us deixo
que em moro avui mateix
però no ploreu per mi cabretes
i segui el vostre pas
que és que avui un dono festa
és la meva última tarda i dono festa a tothom
i sou lliures
i a partir d'ara sou lliures
podeu fer el que volgueu
família sóc el papa sóc la mama
sóc el papa de les cabres
però brinqueu brinqueu cabretes
aneu fugiu a les muntanyes
i oculteu-vos un temps al bosc
reposeu-vos mengeu herba
però agafeu aquest sarró que us entrego
i conserveu-lo
aquest sarró de cuiro vell
que he portat sempre
a l'esquena sols us dono aquest macuto
potser algun dia us farà falta
si trobeu la pastoreta
d'ulls bellíssims a la serra
la pastora de cabretes
preferida pels cabrons
i bens i xais i bots i ovelles
la pastora de la serra
que fa abrics de pell humana
quan les cabres tenen fred família
és la mama i és el papa
és la mama de les cabres
be be be ves per on
si la veieu doneu-li records
que m'he mort que si voleu
podeu anar amb ella
pasturant brincant pels prats
pasturant brincant per l'herba
hi ha dos coses a la vida
que és que deixo
perquè em moro hi ha dos coses
a la vida que és que deixo per això ploro
la pastora de la serra
i un ramat de cabre sueltas.

dimecres, 28 d’abril de 2010

El català, llengua comuna

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món

dimarts, 27 d’abril de 2010

I amb moto xupu pa pa pa...

I amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa.
Ai!, quan engego la moto,
quin orgasme sideral!
És com si d’un glop em fes
tota l’escala social.
Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa.
"Gafat" a les seves banyes,
i "xafant" boles al seient,
amb tot ella sóc terrible,
sóc pitjor que en "Frankinstein".
Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa.
Agafades al darrere,
hi duc nenes de bandera
que s’arrapen com llagostes,
pel Garraf, quan fem les costes
arribant al lloc precís;
i amb l’excusa de fer un piz,
rodolem tots dos per terra
i ens muntem la nostra guerra...
jo...jo i la moto...
la moto... la moto... mmm... la moto...
la mo o o o o o o o toooooo...
la motomotomotomotomotmoto
la moooooooooo... la moooooo...
Passeu amb el meu funeral
si un bon dia me la foto;
a mi poseu-me a un forat,
però arregleu-me la moto.
Sí, sí, sí.
Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa.
Sóc pedal, jo sóc bugia,
sóc la roda i sóc pistó,
m’accelero, corro i freno,
sóc la moto que duc jo.
Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto... ai, ai, ai
Ai, que me la fotu, ai que me la fotu...

dimarts, 20 d’abril de 2010

Aigua perversa

Ets lluny, no ho veus?
Ets prou lluny per ofegar-te.
A remolc de les onades
el blau se't fa un color estrany,
una boira de sang, d'aigua perversa.
Ets lluny, no ho veus?
I peses prou per enfonsar-te.
A remolc de les onades
a embranzides vas deixant
el que ens va costar tant: tota una vida.
Quin oceà t'ha tocat per empassar-te?
Quin oceà has triat per oblidar-me?
Quin oceà serà la fi del teu viatge?
Quin oceà?

divendres, 16 d’abril de 2010

Voltors carronyaires veniu i mengeu...

Rendiu vassalls reverència
al nou Déu sorgit de l'Atlàntic nord
mantenint la seva més pura imatge
de simbologia racista i destructiva
com són utilitzats els Déus nòrdics i l'orgull víking
Amb el pas triomfal de qui trepitja les cendres
de runes i sang desfila l'oncle Samper
reconstruir el que la guerra devastà
ens donen Pla Marshall per ja no marxar
ajuts per serveis i Europa es prostitueix
amb l'UEO i el trist teló d'acer
Voltors carronyaires veniu i mengeu
mengeu la carn del cementiri europeu
Mostreu les armes als qui enterren els cadàvers
beseu-li els peus al general Eisenhower
Amèrica ens salva del "terror comunista"
implantant les lleis del brutal capitalisme
O.T.A.N Organització Terrorista d'Amèrica del Nord
Ja fa 50 anys d'anticomunisme
ja fa 50 anys de yanqui-imperialisme
Cau per terra l'argument d'una invasió soviètica
el Pla Marshall no és cap acció benèfica
Espanya endureix el règim de Franco
i la CIA extén a Europa la seva red Gladio
I jo em pregunto "Per què? Què hòsties fem encara?"
Si els catalans vam dir NO quan ens ho preguntaren
La guerra freda segueix contra els que som a casa
és tot el món que pateix la seva amenaça
Euroexèrcit tentacle, Grups de Forces Operatives Combinades
Carnassa rentable, Forces professionalitzdes
I jo invoco l'exorcisme d'aquest esperit maligne
i jo crido: "Comunisme resposta antiimperialista"
ò 1, 10, 100 serem com 1000 Vietnams
VIETKONG, VIETKONG, VIETKONG

dijous, 15 d’abril de 2010

Jo vull riure i somiar...

De petit m’havien dit nen no et xumis el dit,
qui no plora no mama i no em dóna la gana.
Jo vull riure i somiar que hi ha un lloc on la gent
canta i balla amb la cara al vent.
El vent del món, el món de tothom,
el món de ningú i la lluna per tu,
vestida de dol, sa mare no vol,
diu que dins el bou no hi neva ni plou.
Mai! Mai no és massa tard diu la dita popular.
De petit vols ser gran i de gran un infant.
Per jugar... a cuit i amagar,
amb l’amor i amb la sort
de ser feliç sense permís,
sense papers, sense diners...

dimarts, 13 d’abril de 2010

Vivint el moment...

Ombres blanques per la vida
Ombres negres pel carrer
Alguna de les dues tu molt be podríes ser
Només tens que fer només has de ser
Tot el que tu ens diguis no ens fa falta pas saber
Ni qui son els bons i qui els dolents
Doncs és una cosa que es veu al moment
Només actua i deixa passar el temps
Que la vida t'ensenya encara que tu no l'entens
Aquesta nit, aquesta nit, qualsevol nit
Ombres blanques per la vida
Ombres negres pel carrer
Vivint el moment, vivint el present
Aguantant el que vingui
I passant-ho bé
Que tot el que tu ens diguis
No ens fa falta pas saber
Per absurd que sembli es l'unica realitat
No li donis més voltes i mira endavant
Només actua i deixà passar el temps
Que la fi arriba sense importar-li gens

dilluns, 12 d’abril de 2010

I brindarem...

Brindo pel Pedraforca,
brindo per la Patum,
brindo per les obagues
humitejades i el seu perfum.
Brindo per Nicaragua,
pel vint-i-cinc d'Abril.
Brindo pels avis i àvies
que van lluitar a la guerra civil
brindo pels avis i àvies
que van lluitar a la guerra civil.
I brindarem tot maleint
la memòria de Felip Quint
Brindarem tot maleint
La memòria de Felip Quint
Brindo per Formentera,
per la plana de Vic.
Brindo per la collita de
marihuana dels meus amics
Pels indis de Chiapas,
brindo pel seu estel.
Brindo per Cuba lliure
i pel camarada Fidel
brindo per Cuba lliure
i pel camarada Fidel
I brindarem tot maleint
la memòria de Felip Quint
Brindarem tot maleint
La memòria de Felip Quint
Brindo per les tavernes.
Brindo pels maquis vells.
Brindo pels qui desperten
el tremp de la terra alçant castells.
Brindo pels grans poetes
pels últims d’anar a dormir.
Brindo per la gent del rotllo
i per la mare que ens va parir.
Brindo per la gent del rotllo
i per la mare que ens va parir.
I brindarem tot maleint
la memòria de Felip Quint.
Brindarem tot maleint
La memòria de Felip Quint