dilluns, 31 de gener de 2011

SA a l'Stroika












Criaturas alienadas, por los tubos 
catódicos de sus televisores, 
consumen la basura programada 
por las cabezas pensantes, 
capaces de alterar estados de 
ánimo y de opinión, disfrazar las 
cosas, no decir lo que son, para que 
crean en lo que no creen, 
para que seas, como quieren que 
seas, ¡tú no debes decidir! 
Lobotomía generalizada, todas las 
piezas encajan muy bien, 
el cerebro ya ni siente ni piensa, no 
sabe, no contesta, 
el hombre y la mujer, deben vivir, 
consumir, procrear, sólo con sus 
leyes y con sus reglas, 
bienvenido al mundo de las ratas. 
Todo debe estar bajo su control, 
poder, drogas, alimentos y dinero, 
diversión, medicinas y armamento, 
nos educan para necesitar políticos 
profesionales, y nos quedamos 
sentaos en el umbral de la 
indiferencia, a cambio nos dan este 
mundo de ratas. 
¡Ratas! nosotros seremos 
serpientes, ¡ratas! serpientes, 
serpientes, ¡ratas! hay que 
tragarlas de una en una, ¡ratas! de 
una en una, en una, 
on egin!!! (buen provecho)

diumenge, 30 de gener de 2011

Prop al mar...






No, el temps no et dóna la raó,
Volies innocència i no has trobat el perdó.
I jo, que tant t’he arribat a donar,
Intento explicar-t’ho, però tu mai vols escoltar-me.
Dóna’m la mà i el gustet d’alguna excusa,
Tu abans m’havies estimat,
Però tot i així mai em vas deixar
Donar-te el valor I donar-te l’esperança,
Donar-te el cel i la terra, donar-te l’aire que et falta.
Tu no saps que porto esperant-te,
Sense pau i sense calma
Dia i nit mort de nostàlgia.
Prop del mar, on ens trencàvem la mirada contra les onades, abraçats,
Al racó d’aquella platja que ningú ha pogut trepitjar.
Amb el record d’una tarda agafadets de la mà,
I en el cor una enyorança que no em deixa respirar.
I ara que ens hem tornat a trobar,
Les coses no canvien, segueixo tremolant,
Al mirar-te el ulls veig el reflex d’aquella onada,
Que es va emportar ma vida destrossant-la, i al migdia
Torno a pensar quan diferent seria la història
Si tu m’haguessis vingut a buscar,
i les teves mans ja em volen agafar.
i ens estem abraçats i em demanes que et recordi
quan de tu estic enamorat
I Prop del mar, on ens trencàvem la mirada contra les onades, amagats,
Tornarà a viure la flama que ningú a pogut trepitjar.
I els records d’aquesta platja al cor se’ns quedaran guardats, 
A Blanes la posta del sol espera sempre als dos amants. Prop del mar...

dimarts, 18 de gener de 2011

Al so de tantes cançons...

 Preparats per fer la guitza,
sempre conspirant contra l'avorriment.
Provocant-nos farts de riure
encarant els dies a contracorrent.
Ignorant els que critiquen
amb la indiferència dels que en saben més,
suportàvem gelosies
dels que no païen la gent diferent.
I estimàvem amb la força del que no
ha patit ferides.
Amb la set insolent del que ho vol tot
d'un glop i sense glaçons,
al so de tantes cançons.
Ara som més selectius
triant els objectius però encara tenim clar
malgrat fòbies i ressaques
que el nostre enemic es diu mediocritat.
I estimem tant malgrat haver patit
mil i una ferides,
convençuts que el futur serà de qui
es begui la vida d'un glop
al so d'alguna cançó.
I ens truquem cada deu minuts
per explicar-nos la vida,
mentre els macarrons
se'ns cremen als fogons

diumenge, 16 de gener de 2011

9a Trobada de Cantadors
















Era un pastor,
que tenia tres ovelles.
Era un pastor,
que tenia un panelló.
Ara vé Sant Ferriol,
ballarem si Déu ho vol,
el que toca el tamborino
ha perdut el flabiol.
Tots en tenim
de picor i pessigolles,
tots en tenim
si som vius i no ens morim.
Ara vé Sant Ferriol,
ballarem si Déu ho vol,
el que toca el tamborino
ha perdut el flabiol.
No menjaràs si no tens
pa amb botifarra,
no menjaràs i de fam et moriràs
Ara vé Sant Ferriol,
ballarem si Déu ho vol,
el que toca el tamborino
ha perdut el flabiol

dimarts, 11 de gener de 2011

Nena de Nicaragua









més "retratus" aquí
Estaves venent llimones 
al mercat Roberto Huembes,
te n'hagués comprat una bossa
si se m'hagués acudit que fer-ne.
No alçaves cinc pams de terra
i eres índia com tu sola
i semblava, quan somreies,
que la misèria fos cosa bona.
Concentrada en el què feies,
i jo mirant-te i pensant,
ens vem partir un plat de frijoles
mai no n'havia gaudit tant.
Després vas desaparèixer
entremig de la gent
em vas fer adéu amb la maneta.
No ens veuríem mai més.
Nena de Nicaragua
em ve al cap el teu somrís
cada cop que veig opulència al meu país.
T'han predestinat la vida,
sols de néixer t'has trobat
en un forat sense sortida ni menjar.
L'endemà et vaig tornar a veure,
la vida té aquestes coses,
a prop del Roberto Huembes,
carregada de llimones.
Decidires fer un descans
i ens vem anar a fotre uns bocates
amb ton germà que era un marrec
que netejava sabates.
No em vaig poder endur llimones
ni dar feina al teu germà,
les setbetes fan
de mal embetumar.
Però aquella mirada teva
fou el millor dels records
que un pot portar de
l'altra punta del món.
Nena de Nicaragua
em ve al cap el teu somrís
cada cop que veig opulència al meu país.
T'han predestinat la vida,
sols de néixer t'has trobat
en un forat sense sortida ni menjar.
Ara que torno a ser a casa
mil històries se m'ocorren
que hagués volgut explicar-te
de tot això que t'envolta.
Un mes de Juliol tos pares
van aconseguir moltes coses
que els hi han anat prenent
els homes de la coca-cola.
No et refiïs dels senyors
dels cartells electorals
ells són els mal parits
que et buiden el plat.
Tingues enllestida l'arma
sàpigues quan cal dir prou
que aviat, un dia, tot
començarà de nou.
Nena de Nicaragua
tornaré per celebrar
amb tu que, per fi, aquest malson ja s'acabat.
Brindarem, puny enlaire,
i beurem gotets de rom
amb rodanxes de llimona i glaçons