dijous, 30 de juny de 2011

Vijazz (I) - Enojazz





No podia faltar el vi damunt la taula. 
Una solemnitat, un ritu que venia 
des de la nit: el vi encenia la taula, 
encenia la casa, encenia la vida. 
Una vella litúrgia el posava a la taula. 
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable, 
encenia la sang, palpitava en els ulls. 
Una solemnitat, un ritu que venia 
des de la nit, la nit febril de la caverna. 
El vibegut, en casa, a l'hora de menjar. 
S'oficiava el vi, lentament i greument. 
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts. 
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa, 
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres, 
begut solemnement, l'aliment de la còlera, 
el vi o sosteniment de l'afany o la ràbia. 
El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis, 
l'esperança rompuda, plantar cara a la vida

dilluns, 27 de juny de 2011

Construïnt futur...







I com sempre Babylon
intentant destruir rebels,
i creant nazis ignorants 
que ara es rapen els cabells,
i que roben la teva imatge Skinhead.
Skinhead rude i rebel
orgull roig del barri obrer,
puny tancat i estel roig
destruint a Babylon
Skinhead: Red; Red; Red
Skinhead: Red; Red; oi!
Ja n'he fet 14 i em rapo el cap i musicalment 
m'agrada l'ska. Tots els meus orígens són 
Jamaicans, entren al meu cos amb ritmes
Africans. Sóc del barri obrer i coherent
trencant el cap als nazis que em trobo als
carrers. Oi!; Ska; Reggae! em posa a punt
d'entendre les coses amb tendència punk.
Amb l'acció directa: contra el feixisme.
Amb tots els colors: contra el racisme.
Organitzant la lluita, construïnt futur.
Fins a la victòria caminant tots/es junts/es

dimecres, 22 de juny de 2011

Syncopera




Plasmar l'odi que et tinc en un paper no em serà fàcil.
El bolígraf llisca, àgil, però mai dòcil, inútil,
no descansaràs tranquil no, 
tens el perfil idoni per rebre un projectil a l'entrecella.
Vius a les estrelles i tens estil hostil.
Ens mostres meravelles i ens afuselles subtil.
Et mirem als ulls i no tanquem les parpelles, imbècil.
Polítics de merda només sou titelles.
Encara no has entès la nostra desconfiança.
Desallotgeu que ballarem la dansa de l'Hamsa!
Arriba la venjança de conscient perseverança.
Ens defensarem a ultrança que volin les llances.
Política d'habitatge és pujar hipoteca i lloguers
Política d'immigració es dir "stop estrangers".
Política de seguretat són pistolers als carrers.
Política laboral són tancaments i ETTs
Atura't. Busques la quadratura del cercle.
S'acaba la legislatura i et falta adjudicar un projecte.
Bones expectatives per la candidatura.
De que un subjecte d'una patada et voli la dentadura, nen!
Qui paga mana i només d'ell emana
La única veritat que la realitat amaga.
De cara bonica, de gust amarga, de cor agre
precarietat afable esclavatge agradable
Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga
i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga.
I així es propaga aquest cercle viciós del capital
des del bressol fins el puto funeral. 
A qui li importa si li dius precariat o proletariat,
la victòria de les forces vives arribarà aviat.
Els que vau néixer morts us enterrarem vius, per descomptat.
No podrem ser molt compassius.
En acabat haurà començat la nova vida
La universalitat de la universitat no serà mentida.
A mida que avancin els dies recuperem migdies
i no ens sedueixin alcaldies sinó melodies.
Adéu a les discòrdies, que petin les inèrcies.
Potser acumularem "pífies" però mai més demagògies.
És orgull de ser el que som, separats, poca cosa.
L'orgull de saber-nos, però, fent més que nosa juntes.
Records a les difuntes i difunts.
Tu tries si vols guanyar aquest combat per K.O. o per punts.
Records als companys presos en centres penitenciaris,
eufemisme de "zulos" on torturen funcionaris.
I és que Cuní, jo t'explico les coses que passen:
els polítics i els burgesos pacten i ens roben.
I si no vine't per Sabadell i mira què varen fer amb l'Alhambra:
El 13 roig de la plaça Vallès ja no és el nombre.
Ens la "suda" el pacte d'esquerres o el pacte nacional, xaval.
Perquè al final sempre es pacta amb la patronal.
I no cal ser molt despert per entendre que qui perd
sempre és qui té menys a perdre enmig d'aquest desert.
Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga
i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga.
I així es propaga aquest cercle viciós del capital
des del bressol fins el puto funeral. 

dilluns, 20 de juny de 2011

Necessitarem tot l'entusiasme...











Instruyámonos en busca de la trampa,
el vicio de aguantar en un oficio
que hace simple el sacrificio,
porque el árbol sólo crece si levanta
y tal como viene lo que cae del cielo gratis
amb el temps s'escampa.
No se aguantan la mitad de mis teorías,
no hay nada cerrado, todo cambia cada día,
sólo sé que no sé nada y bebo de todas las fuentes,
casi siempre aprendo de gente corriente.
Mobilitzem-nos pel dèbit al caigut proscrit.
Petit el pòsit del vas buit de l'èxit des que sóc petit.
Però hem perseguit el mèrit amb el coll ferit
pel crit del neguit al carrer mentre el ric ens mira de fit a fit.
Els 700 o 800 si ens compten els malnascuts,
als 90 tot cremava però l'esquerra sacrosanta són astuts:
etiqueta terrorista i tots muts.
Bruts en calabossos i s'atxanta el que insulta els venuts.
Organitzem-nos, calculem cada detall,
fins l'última conseqüència,
afiancem cada pam guanyat amb la precisió de l'ADN,
en cadena, una xarxa de nusos marxa l'odi per les penes.
Mulla, posem fil a l'agulla, tot s'enfila, bufa el vent,
i volen com la fulla.
Espavila, nades a contracorrent.
Assimila, que tu ets el teu referent.
Necessitarem tota la intel·ligència,
necessitarem tot l'entusiasme,
necessitarem tota la força.
Instruyámonos, mobilicémonos, organicémonos.
Instruïm-nos, d'Antonio Gramsci a Zygmunt Bauman,
demanen atenció i estudi als homes que la claven.
De Rosa Luxemburg a Maria Toledano,
ho fan gran o no ho fan les bones dones que molt saben.
Déu no juga als daus, l'avantsala del saber és plena de persones sense alè que
comprenen l'engranatge i la pena els mata,
llegir adornarà el viatge, però entendre el món els convertirà en esclaus.
Mobilitzem-nos, junts,
el virus són els que es xapen el banda i no es mouen ni a tiros,
respiro perquè sé qui són
i quan cal van a l'uníson i s'ajunten en segons.
Són forts a l'arena si van colze a colze,
s'organitzen, s'instrueixen, es mouen i tot s'enfosa.
Estira i arronsa amb el poder,
quan baixa el dit el Cèsar, li tallen el polze.
Organicémonos, sentémonos, pensémoslo y hagámoslo.
Que parezca improvisado como el bándalo,
Y organizo mis ideas y así no malgasto esfuerzo,
si mi tropa tiene un plan van donde ellas cuerpo a cuerpo.
Somos mártires, soldados, bandera y el refuerzo.
Somos todo, y aún así nos falta el resto.
Necessitarem...
Instruïm-nos davant d'una tassa de te,
desfà el nus de la plaça al sofà de casa, 
escalfa l'alè, la conversa desglaça
el sisè sentit del petit comitè.
El reducte de l'instint també s'educa,
si no per què t'agrada que et llepin la "nuca",
a la deriva, laberint, de la saliva
la promesa, superar-se la propera temptativa.
Mobilicémonos al ritmo del que espera que algo cambie,
y saca fuerzas de un espíritu que ya no se cree nadie,
pero todos tienen fé -lo sé-, sinó qué coño van a hacer,
seguir pensando que no hay tiempo,
vamos, si aún no empezó el baile.
Dan tanto miedo sus excusas que ya
no pienso darles ni un segundo para
decir que están cansados,
vamos, yo también,
però units la força és molta
i cap fatiga la deté.
Estómac, coratge, cintura, (?), bagatge i batzac.
Fent l'equipatge, cultura, dura si vaig a l'atac,
mag de la imatge més dura, plora per l'escac i mat,
s'ha acabat la mala ratxa, els fatxes ja hem tombat.
Necessitarem tota la intel·ligència,
necessitarem tot l'entusiasme,
necessitarem tota la força.
Instruyámonos, mobilicémonos, organicémonos.

dissabte, 18 de juny de 2011

Va com va

A tu t'emprenya molt que jo et tingui mania.
Va com va.
A mi m'emprenya molt que tu vagis fent cria.
Va com va.
A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit tu calla.
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
Va com va.
Va com va.
A tu t'han dibuixat, jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
Va com va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Va com va.
Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va.
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.

dimarts, 14 de juny de 2011

Concert Solidari (IV) - DESKARATS





Companyia de soldats arribats de totes parts
mai pensen en la derrota quan surten a conquerir
mercenaris de l'horror no fan cap distinció
que tremoli l'enemic en sentir els nostres crits.
Bull la sang
crit d'orgull
Desperta ferro!
Almogàvers reis del Mediterrani quan es fan tots a la mar
quan saquegen l'adversari res els pot fer aturar
disciplina militar i són els més bàrbars de la mar
que tremoli l'enemic en sentit els nostres crits.
Bull la sang
crit d'orgull
desperta ferro!
Una mort va trasbalsar els mercenaris de l'horror
una traïció sense pietat salvaran l'honor del cap
no els falta motivació han nascut per aniquilar
la venjança ha començat ho deixaran tot arrasat. 

dijous, 9 de juny de 2011

Concert Solidari (III) - BRAMS









Senyores i senyors, alcalde, regidors:
jo això mai no ho he fet i no en tinc traça,
però em va fer molt feliç que se m'escollís
per fer inauguració d'aquesta plaça.
I a part que ha millorat per la gent del veïnat
serveixi això per fer un gran homenatge
i posar-li per nom, com ja sabrà tothom,
el d'un insigne i magne personatge.
Estela intel·lectual, cronista magistral,
gran referent del medi radiofònic,
demòcrata il·lustrat, vós sempre heu destacat
per la recerca d'un ambient harmònic.
Sou, Federico, gran entre els grans,
heroi nacional dels Països Catalans.
Sense vós segur, segur, segur, segur,
segur que no seríem tants.
I el mèrit no és només pixar fora de test
i fer-ho des de dalt del presbiteri,
sinó acabar sent el líder referent
que guia el periodisme de l'imperi.
Potser no en sou conscient però, pel que es va veient,
si persistiu en un treball tan noble,
com en Jaume I acabareu també
tenint algun carrer a cada poble.
I dueu al genoll una perla
que confirmarà arreu del món
la fama d'estalviadors
que tenim la gent d'aquesta terra,
que amb una sola bala
haurem guanyat la guerra.

dimarts, 7 de juny de 2011

Concert Solidari (II) - EINA









En una plaça perdent el temps fumant, no passa res, de nou sense treball.
No ens donen cap ajut, els ajuts van cap als bancs,
i jo no tinc prou estudis, no estic prou format.
Quan el suïcidi em volta pel cap, busco les forces per poder aguantar.
Molt abans de rendir-me, et dic que ho tinc ben clar.
Jo penso emportar-me uns quants per davant.
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Hi ha moltes formes de poder-te matar,
si t’apunyalen, o si et neguen el menjar,
si caus malalt i no hi ha cap hospital a prop,
o dorms entre cartrons sense cap servei social,
en accident en precari laboral,
o ofegat creuant el mar com a il·legal,
o en una guerra com a dany col·lateral,
però només unes quantes són delicte per l’estat.
Davant el caixer ha aparcat un furgó blindat, d’ell han baixat dos guàrdies jurats,
descarregant els diners amb sacs, del cinturó l’arma penjant,
Al meu davant una oportunitat, al meu davant...BANG, BANG, BANG!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Amb res a perdre jo m’he arriscat, faig el que ells m’han ensenyat.
Amb res a perdre m’he arriscat, faig el que ells m’han ensenyat.
I veig el robatori dels bancs, ho estan fent al meu davant.
Ningú es sorprèn per l’acció.
Si ens roben arruïnant-nos, haurem de rebel·lar-nos,
farem dels nostres drets els de tots!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Si no et donen, pren!

dilluns, 6 de juny de 2011

Concert Solidari (I) - Miquel del Roig



Quan sembla que al pas dels anys l'esperança va minvant
una flama incandescent revifalla els sentiments
dels vells somniadors d'anhels els patriotes més fidels
que no pensen defallir fins veure abans de morir
el país seu estimat tal com sempre l'han somiat
com un veritable estat independent i sobirà.
Aquell dia els rossinyols cantaran de sol a sol,
les campanades dringaran tot el dia sense parar,
a les tombes del fossar moltes ànimes riuran
i el poble lloarà als patriotes ciutadans
que en la lluita van morir sense veure el seu país
com un veritable estat independent i sobirà,
independent i sobirà.