diumenge, 26 de febrer de 2012

Palestina (III)

video
Hi ha mirades
que s'enyoren de la mar
ancorades en les dunes
on les van abandonar
un mur gris entre oliveres
als matins de llum taronja
de promeses i soldats
Hi ha teulades
que s'ofeguen de calor
un mosaic de roba estesa
minarets entre llençols
els crits del xiquets que juguen
mil somriures de pell bruna
el secret del teu amor
Hi ha poemes
que s'escriuen amb records
als carrers de pell daurada
quan arriba la tardor
taxis buits a la vesprada
la claror d'unes espelmes
núvols prims a l'horitzó
Hi ha silencis
que no es poden explicar
nàufrags d'una antiga guerra
que mai van deixar acabar
un llaüt que plora notes
resos i forats de bales
a les portes de Damasc
Hi ha un amor a la deriva
laberints de carrerons
murals de pols
Hi ha coloms a les finestres
flames i torres de fum
a l'horitzó

Hi ha petjades als paisatges
arbres i turons pelats
llunes de dol
Hi ha colors a les banderes
llàgrimes que omplen els ulls
dels somiadors

diumenge, 12 de febrer de 2012

Palestina (II)

video
Hem trepitjat la terra promesa,
hem visitat els camps de refugiats.
Els nens d'Aïda llancen mil pedres,
intenten tombar el mur de l'Apartheid.
Hem vist el fem damunt de les reixes,
botigues tancades en el mercat d'Hebron,
pertot arreu hi ha cases en runes
i homes valents que no abandonen mai.
Hem tractat d'imaginar-nos
que els hereus d'aquesta terra
per fi tornaven a casa
després de seixanta anys d'ocupació
Les mares d'Askar ploren i ploren
mentre ens expliquen el seu gran dolor.
Hem guardat uns minuts de silenci
davant de les tombes dels màrtirs de Jenín.
Hem esgotat la nostra paciència
en cada checkpoint que ens ha tocat creuar.
Hem contemplat la llum del capvespre
des dels terrats de Jerusalem.
Hem deambulat per les platges d'Acre
amb un sol de justícia cremant-nos la pell.
Resulta impossible no enamorar-se
de les lluitadores del 48.

Hem comprovat la força increïble
que podem obtenir si unim les nostres mans.
Hem cantat junts Biladi, biladi
en el Teatre de la Llibertat.

Palestina (I)

video

Quan el barri s'ha fet fosc
Es sent la crida del bosc
La fera ferotge desallotjada
Esperant l'atac emboscada
Com si fos el vietcong
Creant el caos a Saigon
Sortiu dels bars! Sortiu dels bars, penya!
La poli que no entrarà
No sap que es pot trobar
Si deu, si cent, si milers de feres
Inescrutables, sense forma...
A Gràcia regna la foscor
La fera rugeix a Barcelona
Medició, valoració, càlcul, comparació i victòria
Els bons guerrers guanyant primer i lluitant després
Provocant, burxant, punxant, descpbrim la seva forma
Mesurem la seva força
Guanya primer, lluita després
Atacant a on menys s'ho esperen
A on menys forces tenen
A on les brases cremen
Ocupant la pista de l'aeroport
Si els obrers no volen, avui no aterra cap avió
L'enemic també es vulnerable
El teu cos també pot ser un arma
Com Palestina, com l'entifada
Escuts humans al Prat, a Gaza, a Cisjordània
Les nostres pedres, els nostres cossos
Avui omplen portades
El vietkong son experts mestres en la defensa
Amagats als túnels que han cavat sota terra
A on menys et busquen,
A on menys t'esperen,

L' important és sempre controlar el factor sorpresa
Els obrers del Prat fent-li front als avions
A Palestina el jovent davant els tancs de Sion
L' inescrutable es en tu el vulnerable es en ells