divendres, 16 d’abril del 2010

Voltors carronyaires veniu i mengeu...

Rendiu vassalls reverència
al nou Déu sorgit de l'Atlàntic nord
mantenint la seva més pura imatge
de simbologia racista i destructiva
com són utilitzats els Déus nòrdics i l'orgull víking
Amb el pas triomfal de qui trepitja les cendres
de runes i sang desfila l'oncle Samper
reconstruir el que la guerra devastà
ens donen Pla Marshall per ja no marxar
ajuts per serveis i Europa es prostitueix
amb l'UEO i el trist teló d'acer
Voltors carronyaires veniu i mengeu
mengeu la carn del cementiri europeu
Mostreu les armes als qui enterren els cadàvers
beseu-li els peus al general Eisenhower
Amèrica ens salva del "terror comunista"
implantant les lleis del brutal capitalisme
O.T.A.N Organització Terrorista d'Amèrica del Nord
Ja fa 50 anys d'anticomunisme
ja fa 50 anys de yanqui-imperialisme
Cau per terra l'argument d'una invasió soviètica
el Pla Marshall no és cap acció benèfica
Espanya endureix el règim de Franco
i la CIA extén a Europa la seva red Gladio
I jo em pregunto "Per què? Què hòsties fem encara?"
Si els catalans vam dir NO quan ens ho preguntaren
La guerra freda segueix contra els que som a casa
és tot el món que pateix la seva amenaça
Euroexèrcit tentacle, Grups de Forces Operatives Combinades
Carnassa rentable, Forces professionalitzdes
I jo invoco l'exorcisme d'aquest esperit maligne
i jo crido: "Comunisme resposta antiimperialista"
ò 1, 10, 100 serem com 1000 Vietnams
VIETKONG, VIETKONG, VIETKONG

dijous, 15 d’abril del 2010

Jo vull riure i somiar...

De petit m’havien dit nen no et xumis el dit,
qui no plora no mama i no em dóna la gana.
Jo vull riure i somiar que hi ha un lloc on la gent
canta i balla amb la cara al vent.
El vent del món, el món de tothom,
el món de ningú i la lluna per tu,
vestida de dol, sa mare no vol,
diu que dins el bou no hi neva ni plou.
Mai! Mai no és massa tard diu la dita popular.
De petit vols ser gran i de gran un infant.
Per jugar... a cuit i amagar,
amb l’amor i amb la sort
de ser feliç sense permís,
sense papers, sense diners...

dimarts, 13 d’abril del 2010

Vivint el moment...

Ombres blanques per la vida
Ombres negres pel carrer
Alguna de les dues tu molt be podríes ser
Només tens que fer només has de ser
Tot el que tu ens diguis no ens fa falta pas saber
Ni qui son els bons i qui els dolents
Doncs és una cosa que es veu al moment
Només actua i deixa passar el temps
Que la vida t'ensenya encara que tu no l'entens
Aquesta nit, aquesta nit, qualsevol nit
Ombres blanques per la vida
Ombres negres pel carrer
Vivint el moment, vivint el present
Aguantant el que vingui
I passant-ho bé
Que tot el que tu ens diguis
No ens fa falta pas saber
Per absurd que sembli es l'unica realitat
No li donis més voltes i mira endavant
Només actua i deixà passar el temps
Que la fi arriba sense importar-li gens

dilluns, 12 d’abril del 2010

I brindarem...

Brindo pel Pedraforca,
brindo per la Patum,
brindo per les obagues
humitejades i el seu perfum.
Brindo per Nicaragua,
pel vint-i-cinc d'Abril.
Brindo pels avis i àvies
que van lluitar a la guerra civil
brindo pels avis i àvies
que van lluitar a la guerra civil.
I brindarem tot maleint
la memòria de Felip Quint
Brindarem tot maleint
La memòria de Felip Quint
Brindo per Formentera,
per la plana de Vic.
Brindo per la collita de
marihuana dels meus amics
Pels indis de Chiapas,
brindo pel seu estel.
Brindo per Cuba lliure
i pel camarada Fidel
brindo per Cuba lliure
i pel camarada Fidel
I brindarem tot maleint
la memòria de Felip Quint
Brindarem tot maleint
La memòria de Felip Quint
Brindo per les tavernes.
Brindo pels maquis vells.
Brindo pels qui desperten
el tremp de la terra alçant castells.
Brindo pels grans poetes
pels últims d’anar a dormir.
Brindo per la gent del rotllo
i per la mare que ens va parir.
Brindo per la gent del rotllo
i per la mare que ens va parir.
I brindarem tot maleint
la memòria de Felip Quint.
Brindarem tot maleint
La memòria de Felip Quint

dijous, 8 d’abril del 2010

La justícia infinita...

La justicia infinita.
La libertad duradera.
Es el yugo asesino de las Barras y Estrellas.
La justicia infinita.
La libertad duradera.
Es el yugo asesino de las Barras y Estrellas.
En el punto de mira.
En el punto de mira.
En el punto de mira.
Donde el orgullo termina.
Mira, aprende y toma un poco de tu propia medicina.
Aunque tan solo sea por una vez en tu vida.
Estás acostumbrado a contemplar la muerte de otros
y nunca la muerte en tu territorio.
No has visto las ruinas en el centro de tu imperio.
Lo tuyo siempre ha sido llegar y besar el santo.
Lo que ha servido fuera ¿por qué no va a servir dentro?
El cazador cazado.
Cazador cazado.
Y puedes apelar al victimismo.
Y a ese paranoico patriotismo.
Luchar contra el mal no es que sea tu virtud.
Pero no, esta vez no.
Esta vez has sido tu la víctima
de la que siempre ha sido tu actitud.
Es natural que si das un día te puedan dar.
Dar, dar, dar allí donde duele más.
Dar, dar, dar allí donde duele más.
En el punto de mira.
En el punto de mira.
En el punto de mira.
Donde el orgullo termina.
Estados Unidos. Tocado y hundido.
En el punto de mira.
Estados Unidos.
Tocado y hundido.
En el punto de mira.
Tu verdad es la peor mentira.
Tu libertad la peor mentira.
En el punto de mira.
En el punto de mira.
En el punto de mira.
Donde el orgullo termina

dimarts, 6 d’abril del 2010

Angelina i els Moderns

No, no he volgut pintar
al teu cabell llarg
ni les teves mans.
Ni el teu cos, que he envoltat
d'ones que he robat
al mar abrivat.
No, no he volgut pintar
aquest despertat
serè, deslliurat.
Ni el primer cant d'ocell
que ens acosta el vent
abans de l'adéu.
I ara que el temps se m'emporta
i em tanques la porta
per on vaig entrar.
No, no vull recordar
ni la teva imatge
ni les teves mans.
No, no em puc aturar
i mirar la vida
des del finestral.
No, no vull trepitjar
fulles que em recoden
el teu caminar.
No, ja no vull tornar
al camí que em porta
a la teva llar.
I ara que queda enrera
aquella drecera
per on vam passar.
No, no vull recordar
ni la teva imatge
ni les teves mans.
No, no em puc aturar
i mirar la vida
des del finestral