dissabte, 31 de gener del 2009

D'acord, d'acord

Hi ha vesprades que sonen com revòlvers
en mans de policies i ministres
de sanitat, educació i justícia.
Hi ha ministres que saben a cadàvers
suculents i cofois quan es passegen
pel parc pulcríssim diumenge a la vesprada.
D'acord. Les vesprades no sonen.
D'acord, d'acord. Els ministres no saben a res.
D'acord, d'acord, d'acord. Els policies són sagrats
i naixen del ventre immaculat de la innocència.
Qui vulga dir mentides
que òbriga la finestra
i mirei cante el que hi veu
perquè el que hi veuno passa.
Hi ha revòlvers que llepen com els dits
savis i eterns de la puta més cara del bordell
el forat ferit del cul de cada somni

dijous, 29 de gener del 2009

el club del BGI

Marcel Casellas El comissari Gordillo (Quim Rutllant)
-Digui’m
-Ei, Sini, sóc la Toia
–Què vols?
–Han obert el club del BGI
–Què dius ara?
–Sí…sí, al cor mateix de Barcelona.
–Llamps i centelles!
–Doncs res…, que des d’ara l’escamot ens reunirem allà,
–No m’ho diguis per telèfon. Llamp de rellamp!
–Estos traman algo, habrá que ir al club ese, Petri ponte guapa!
–Oh, que bien, vamos a bailar!
Malgrat els aires de tall provincià,
que encara planen al cap i casal,
i el clan d’entesos que no ho veuen clar,
(i) la inoperància departamental…
la tonteria que sol bandejar
la cosa pròpia, recent o ancestral,
esmorteïda, no pot aturar
el relluc ferri del ritme essencial.
El camí lliure, aquest tarannà
que sol fer nosa –quan és musical–,
ha plantat cara (a) l’apòcrif sultà
d’allò que és l’últim i ha obert el local.
Amb quatre xavos que algú va invertir
obre les portes: el Club del BGI!!
Ho pots ben creure la cosa va així,
obre les portes: el Club del BGI!!

dimecres, 28 de gener del 2009

Tastautors'09

Estim Catalunya
perquè té un passat
de lluita incansable
per la llibertat.
Herois de Mallorca
herois catalans
que en les hores greus
us dàreu les mans
fent del vostre exemple
sagrada costum
jo us tinc en ma vida
de guia i de llum
jo sóm mallorquí
i és la meva glòria
èsser català
per la meva història.
Estim Catalunya
perquè té un passat
de lluita incansable
per la llibertat

dimarts, 27 de gener del 2009

em toca viure

si avui demà em dóna treva la veu més greu
ve de rebot la mola d’esmolar llençant
guspires no te’m giris no em miris
a la cara els trens multiplicats els trons
multiplicats la banda sonora habitual l’avorriment
habitual queda pagar el darrer termini
de l’esperança noves visites
per ficar-hi cullerada dóna’m la opinió
no em diguis res me’n vaig
que em toca
viure

diumenge, 25 de gener del 2009

Expressió Directa!

Jo i una altre persona som un parell.
Molts com nosaltres farem un nombre de gent.
Gran nombre de persones som una multitud.
Una multitud de gent un poble.
Un poble una nació.
Moltes nacions un continent.
Els continents la humanitat

dijous, 22 de gener del 2009

Vida i passió!

Mantenim la història,
mantenim
les arrels, tradicions i
costums.
Estan entre les
pedres!
Passat no oblidat
recordem amb anhels:
victòries i
derrotes, destruccions i
setges.
Pregunta què és el casc
antic.
És plural ja t’ho
dic!
Pregunta què és el casc
antic.
Vida i passió,
sentiments i il·lusió!

dimecres, 21 de gener del 2009

les hores i els dies

Aaah, les hores i els dies,
tot és de mentida
i jo visc d'un engany.
Aaah, mossega la vida,
l'amor regalima
i se'n fa un bassal.
Més i més, no comptes si no hi ets,
el temps s'escola fi per les butxaques.
Més i més, arribes dels primers,
les ones s'han endut totes les barques.
Aaah, xarols que apedacen
vestits i sabates,
mudes d'encenalls.
Aaah, guanyar és poca cosa
si en queden les molles,
un joc sense daus

dimarts, 20 de gener del 2009

sempre anar picant

No t'explicaré les meves penes
ja sé que sempre ho faig
i no voldria que pensessis
que estic obsessionat.
Vull que sàpigues que sóc feliç
-malgrat tot ho sóc-
i em sembla que això els fa més mal
que la meva obsessió.
Això sí: somriure sempre
però sempre anar picant,
encara que hagi d'escalfar el ferro
només a cops de mall.
I amb aquest dard enverinat
fent puntaria visc
fins que m'acusin de terrorisme
però malgrat tot somric.
Viure, viure,
viure amb un somriure
mirant a l'horitzó
si a l'horitzó hi ha ser lliure

dilluns, 19 de gener del 2009

5 anys 1 camí

Cesk Freixas
Feliu Ventura Alfons Olmo (VerdCel)Xavi Sarrià Albert Fibla
Miquel Gil
el públic
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
Avui serem el món,
parlarem tots.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta es porta el cor.
Ets la veu i el dia
l'origen dels nostres passos,
l'herència de cada vida.
El tacte suau de la poesia,
aquesta estranya mania,
de somiar per sobreviure

dimecres, 14 de gener del 2009

mosseguem la vida!

Companys, mosseguem la vida!
que l'amor ens ragi als llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s'ablani!
Farem un pacte de sang
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!
Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada

dilluns, 12 de gener del 2009

Reputicànticus...

Titot rei de les Nyacres'09
Helena Casas finalistaEl rei d'enguany amb la reina
de les dues últimes edicions Mireia Mata
tirem les parets del bar a terra...?
Ja en farem dir una novena a sant Agustí
a la presó
perquè els de la Moixina ens han dit que no.
Republicànticus quin cony d’auxílicus
kirieleison de l’espiritu santicu,
cara de rànticu, maria concèntricum,
i aunque no en tenga les patilles tòrtiques,
la cara rústica, el pelo màstricu i el culo frèsticum.
Tres homes sense calces vàrem trobar
i amb les pistoles dretes a punt de tirar;
són caçadors
i per les nenes maques bons tiradors.
Reputicànticus…
Ja en respon el més petit: jo no hi vull anar
a Montserrat
perquè els de la Moixina ens han ben cardat
Reputicànticus...
Dominus biscum, seculorum cristicum,
cul d’una vella, cardeu-li un mísicum.
Vatualísticu

dissabte, 10 de gener del 2009

s'apagaran els llums



Mai no serem esclaus del poder
mai no serem peces del poder,
no ens doblegaran,
no ens podran amagar,
no ens sotmetran,
mai no ens podran mai mes callar.
Saps que vindrem per tu,
saps? s’apagaran els llums,
se que vindran per mi,
se que em buscaran de nit.
T’oferiran la pressió del dolor,
t’esperaran les preguntes de rigor,
t’amagaran sota els murs d’una presó,
però mai no ens podran mai mes callar.
inoiz ez gara izando poterearem morroi,
inoiz ez gara izando poterearem preso,
ez gaituzte makurtuko,
ez gaituzte iskutatuko,
ez gaituzte aspiratuko,
baina inoiz ez gaituzte ixilouko.
Mai no ens faran gossos del ramat,
mai no ens faran éssers ensinistrats. Mai

dimecres, 7 de gener del 2009

"MIRA COM SONA" nova exposició!!!

Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança
que ens empenyen designis de goig i llum,
vinc a dur-te amb el cor l'espai que ens reclama
si amb mi vols compartir.
Tot el que ens espera és el misteri d'un gran mar llunyà
i un horitzó sempre distant
que just farem molt més clar.
Venim de molt lluny i anem lluny encara
plens de somnis i llum...
plens de somnis i llum...

diumenge, 4 de gener del 2009

Mestissatge musical

Música empalagosa
per a gent empalagosa,
música llefiscosa
per a gent llefiscosa... com tu!
himnes vomitius
cantats amb devoció
per adol·lescents
fidels... fins a la mort!
xava, xava, xava, xavacanos,
l'imperi del mal gust i Eurovisió.
Xava, xava, xava, xavacanos,
les noves estrelles del pop.
Lletanies actuals,
noves versions del Cara al sol
que fan les delícies
de petits i de grans.
Ben apresses de memòria,
com si la vida hi fos en joc,
com si fos la última oració
abans de la mort.
Mestissatge musical,
ens fem la pilota mútuament
no sigui que algun dement
desenterri la destral.
Memocràcia, igualtat,
falses idees de llibertat,
tots units com a germans
en la gran mediocritat

dissabte, 3 de gener del 2009

busco la nit...

I ara escolta't la mestressa
diu que surtis al carrer perquè s'ofega de la pressa
patinant sobre la cresta, rumiant
retumbant sota la terra,
diu que surtis al carrer i te'n riguis de la gent,
diu que escoltis el que ve, perquè no t'ho explicaré
i aquesta nit la dorms al ras, tot esperant el compàs
es una història molt llarga,
com us l'haurem d'explicar
només la sap l'interneta
ai quina pena que em fa
es una història que ens volta
com se'ls acut respirar,
només se sap si ella et troba
ai quina pena que em fa
ai quina pena quina pena la teva
darrera un banc o una oficina de turisme
quan tu comences a treballar jo ja acabo
quan tu busques el dia, jo busco la nit
quina pena la teva sang freda,
m'arrenca la vena
que em tapa la vista
si es buida em despista
que es viva de mena