dissabte, 3 de gener del 2009

busco la nit...

I ara escolta't la mestressa
diu que surtis al carrer perquè s'ofega de la pressa
patinant sobre la cresta, rumiant
retumbant sota la terra,
diu que surtis al carrer i te'n riguis de la gent,
diu que escoltis el que ve, perquè no t'ho explicaré
i aquesta nit la dorms al ras, tot esperant el compàs
es una història molt llarga,
com us l'haurem d'explicar
només la sap l'interneta
ai quina pena que em fa
es una història que ens volta
com se'ls acut respirar,
només se sap si ella et troba
ai quina pena que em fa
ai quina pena quina pena la teva
darrera un banc o una oficina de turisme
quan tu comences a treballar jo ja acabo
quan tu busques el dia, jo busco la nit
quina pena la teva sang freda,
m'arrenca la vena
que em tapa la vista
si es buida em despista
que es viva de mena

2 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

La lletra i la foto Gertrudis.

Any nou, la revolta continua...

SALUT!!!

Anònim ha dit...

quina foto més maca, has clavat la llum...

Bon any i endavant!