Traïdors per la prudència, - democràcia..., francament?- feren una reverència i callaren novament. Silencis que fan mal i oblits que van matant no podran esquivar l'embat del seu esguard
i ara gira el cristall i amaga aquest aspecte: el real i el fictici, la convenció, és a dir, i les coses viscudes, l'experiència de la llum als boscos hivernals, la dificultat de posar coherència és un joc de miralls, els actes que es dissolen en la irrealitat, els àcids que envaeixen velles fotografies
Quantes parets s’han d’aixecar per amagar cossos i veus que estem lluitant per demanar un altre temps per construir amb dignitat un horitzó amb un nou moll de llibertat, els grans mitjans estableixen una veritat: adulterant amb titulars el teu voltant i ara al carrer en moviment anem avançant,
Crits d’emoció, crits d’ànima en pena risc de perdonar-ho tot, de potestat botzí de somnis ensinistrats sous en blanc, el cor d’espines setze jutges mengen del jutjat, pengen del fetge rondinaires amb la llengua al cul
Madò Ginebra, madò Ginebra, si feu d'estrènyer massa la culebra, n'ix el que sobra, que la colobra té un verí blanc i més o manc s'ho cobra. Si li'l succiona, més s'abraona i ataca, tensa, -ni pensa- afona tota embranzida vers la ferida,
Lliurat a la llum i a l'espai i als astres siderals, han obert la taquilla del cinema en runes. I la pluja es va assecar, i els núvols es van obrir, i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar més enllà de l'horitzó. Tan sols un horitzó per viure
Prou, ja prou d’aquesta població malaltissa prou, ja n’hi ha prou de que només importi la VISA és una societat malaltissa … No sé qui sóc en aquest viatge
I és tant gran, gran i màgic, quan plegats alcem el cant i aixeca el vol fins el somni d'un demà que ara junts només podem imaginar però amb la certesa de que els que arriben les viuran
Estén el llenç a la paret, agita les mans davant el llum, i que l’ombra et serveixi d’estrenyíssim mirall. Si aconsegueixes de llegir-hi a través signes i xifres, t’esglairà la nova lucidesa
Per la nostra llibertat Per pura dignitat: feixisme, mai més Gure askatasunaren alde Duintasunagatik: faxismo, gehiagorik ez Pola nossa liberdade Por pura dignidade: faxismo, nunca mais
Ella no existeix, ja no és ningú el que ella pensa o sent, és només fum crida tant fort com pot, no hi ha resposta només és qüestió de temps, que acabi morta
Algun dia sortirem de les clavegueres i anirem a les vostres cases el dia que totes les nostres pors, i tot el nostre odi es torni contra vosaltres aquell dia serà el vostre malson aquella nit se us farà eterna
Com trobar la veritat, sabent tot el que ha passat. Convertir la soledat en harmonia. Com seguir caminant, decidir si negre o blanc i afrontar el meu futur amb valentia
Em va alçar contra el cel per a seure'm als muscles i esclatà la meua ment "jo sóc d´ací, no puc canviar això" i vaig entendre tot el que deien els arbres on només sentia vent
No em facis seguir el teu joc que no vull prendre partit els discursos sempre m'han avorrit jo no crec en el poder jo no crec en l'orgull jo no vull parlar per ningú Vull quatre barres encara que siguin de bar
Per què existeix l'enveja i l'orgull?, ¿no és igual l'un que l'altre?, saps que l'home té el seu propi instint, té la ràbia que li surt de dins. No vull pensar !!! en el que fan ni en el que deixen de fer.
Censurat el concert d’Alerta Solidària a Sant Quirze Tot i així es realitzarà un concert al Malcolm X de Sabadell
A las cosas por su nombre La bandera española, es la bandera fascista El ejercito español, el ejercito fascista La clase política, la clase fascista Por su nombre A las cosas por su nombre
El passat és terra de cascú, àdhuc del vianant explorador d’un demà que es podreix sobtadament bon punt s’aboca al finestral del temps. Res no és nou, res no mor, tot és ahir
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses.
Com que no els he fet cap cas em tenen per un bandarra però he fet el que m'ha agradat: cantar i tocar la guitarra. Però no hi ha millor treball que poder fer el que t'agrada
Acostumats a no escoltar acostumats a callar massa hem desaprès a deduir desaprenguérem a pensar que la resposta col•lectiva no és possible o impossible: és necessària
Si te'n vas a un restaurant i demanes el menú diari el paper que et portaran va segons el calendari dilluns toca llegum, dimarts menjaràs naps, dimecres sempre nespres i dijous… dijous paella!!!