dimecres, 19 d’octubre del 2011

La revolta no s'atura i la lluita continua






Just abans de que comenci a devorar-me el so
bull la sang a l'interior
Quant esclata la tempesta no voldria parar
Quan et tinc al meu davant
ja s'encén el llum i darrere el fum, el cor en un puny.
Mil veus, un crit en una sola direcció
Passió, sents l'energia?
Acords rebels trenquen els murs de la presó
Al cos l'adrenalina.
Després de la última nota mires al voltant
Una nit per recordar
És només una batalla, la guerra no ha acabat
La revolta tornarà
ja s'encén el llum i darrere el fum, el cor en un puny.
No sents l'energia?

La revolta no s'atura i la lluita continua
la revolta sempre amb tu, a l'esquena vint-i-u!
ja s'encén el llum, i darrere el fum, el cor en un puny
Endavant, la revolta!!.. i vencerem
Mil veus, un crit en una sola direcció
passió, sents l'energia?
acords rebels trenquen els murs de la presó
al cos l'adrenalina

divendres, 14 d’octubre del 2011

17a Botifarrada a la Hispanitat






Està tot ple de coses, sé que caducaran,
agafo "algo" de fruita, aquí es podrirà.
Estàs fent de caixera, un temps que se't fa etern,
i cobres una merda tu que mous tants diners.
M'escuro les butxaques tan sols trobo papers.
El "segurata" em mira i jo surto corrent.
Et faig el meu somriure sense remordiments,
jo sé que tot es llença, a mi m'ho han fet també.
Perdut en una plaça sense res millor a fer.
Tancat a dins de casa se'm cauen les parets.
Observo els pensionistes matant el temps xerrant,
cobrant una misèria per vells i per malalts.
Dormint els marginats al terra dels caixers,
amb tantes cases buides i tant treball per fer…
El fruit surt de la terra i el venen sempre car,
en canvi qui el treballa es pot morir arruïnat.
I volen fer sentir-me com si fos un fracassat,
carrego a les espatlles tot el pes que m'han posat.
Tenim tecnologia per poder viure sobrats,
i veig com tot es llença caducat al mercat.
No vull veure't més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull veure't més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes.
No vull veure't més angoixada, som dos per poder plantar cara.
Dia a dia haurem d'estar a l'alçada, i estic perdut sense tu!
No vull veure't més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull veure't més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes.
No vull veure't més angoixada, som dos per poder plantar cara
Dia a dia haurem d'estar a l'alçada, i estic perdut sense tu!

Perduts mirant aquest paisatge de fems, de brossa i de deixalles
Miralls que deformen la imatge, cues d'excedents demanant el reciclatge
Perduts mirant aquest paisatge de fems, de brossa i de deixalles
Joc brut on només juguen rates, somiarem desperts repartint de nou les cartes!

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Volem la independència!

Terra lliure!
Volem la independència!
Volem el socialisme!
Ja no tenim paciència!
Siguem forts,forts,forts.
Esmolem ben bé les eines
que els fatxes volen guerra.
Posem mans a la feina!
Totes i tots, totes i tots!
Terra lliure! Dispara´ls per l´esquena!
Si sóc traïdor, tant em fot,
però sóc viu i tu ets mort.
Qui diu que això és Espanya
és enemic de Catalunya.
Mort el gos morta la ràbia.
Mort al gos, mort al gos!
"El cojito del Losantos",
"el vicioso Pedro J.",
"o la foca de la Campos",
bocamolls, bocamolls! 

Volem la independència!
Volem el socialisme!
Ja no tenim paciència!
Siguem forts,forts,forts. 

"Mejor antes polacos
que perros espanyoles!
Porque os huelen los sobacos."
Porcs, porcs, porcs!
TERRA LLIURE! 

dijous, 6 d’octubre del 2011

25 anys de Lax'n'Busto








 Quan s'encén una llum, una flama,
a dins la teva ànima, a dins del teu cor,
fes perquè no s'apagui, potser valgui la pena.
Quan alguns tenen tanta riquesa i a d'altres,
en canvi, ens falta la feina,
un home sense terra no serà un home lliure, no mai.
Si no cantem tots que aquesta és la nostra lluita
tot seguirà igual.
I no em diguis que no, per favor, digues-m'ho a la cara,
doncs la terra és la mare,
el moment és ara, i el lloc és aquí.
Ai! Emiliano, Emiliano Zapata,
al teu costat vaig lluitar fa molts anys.
Torna aquí amb mi però vine amb americana
i fes-me un plan de Ayala per la llibertat.
Tu lluitaves amb terratenientes
mentre els manava Victoriano Huertas.
Portava ulleres fosques, matava els teus germans.
Tu vas dir que la terra ha de ser
per aquell que la treballa amb les seves mans
i el poble de Morelos vas convèncer a tu crits d'olé!
no volies cap càrrec
mentre Pancho Villa es va significar.
Presidente no vas voler ser, ni un ric hacendado.
És per això que jo et canto
si volem ser lliures haurem de lluitar.
Ai! Emiliano, Emiliano Zapata,
al teu costat vaig lluitar fa molts anys.
Torna aquí amb mi però vine amb americana
i fes-me un plan de Ayala per la llibertat.
I si és que algú té molta fortuna,
que no la guardi tot per ell,
doncs si la lluna per tots és una,
també la terra serà per la gent.
Sé que ho veurem
la nostra ànima és una, algun dia ho veurem...

Ai! Emiliano, Emiliano Zapata,
al teu costat vaig lluitar fa molts anys.
Torna aquí amb mi però vine amb americana
i fes-me un plan de Ayala per la llibertat.

dimarts, 20 de setembre del 2011

Abans bruixes que verges...





Angela Davis
Hebe de Bonifaci
Ulrike Meinhoff
Rosa Luxemburg
La Pasionaria
Valentina Tereshkova
Tania la Guerrillera
Nguyen Thi Binh
Hem tancat les nostres portes
Davant de qualsevol setge
Per resistir obrim consciències
Hem après a volar per l'aire
Abans escombres i ara avions
Que nosaltres pilotem
Assumint els reptes que ens anem trobant
Trencant tots els setges que ens han imposat
Va florir la rosa blanca
Ha tocat fons la bèstia que no pot convèncer
Si ens ha assetjat, no té res per poder vèncer
Si som tresors, no ens voldrà arrasar amb la força
Vol que ens rendim i ens obrim com fan les roses
Però florim quan sabem que dorm el monstre
No hi ha pilot que en la nit ens faci ombra
Fem un vol ras, apaguem motors i a fosques
Quan ens sentiu sabreu que ja hem llançat la bomba
Assumint els reptes que ens anem trobant
Trencant tots els setges que ens han imposat
Va florir la rosa blanca
Millor abans bruixes que verges
No vol dir que no!
No volem protecció per ser sempre el dolç repòs d'uns altres
Som tres voltes rebels, volarem fins al cel
Com a dona, com a terra i classe
Som les bruixes de nit que fem por a l'enemic
Quan ens senten que els motors s'enlairen
Trenca tots els setges resistint com Leningrad
El cru hivern ens obre nous camins als llacs glaçats
Hem teixit als ports les xarxes amb els vincles que ens uneixen
De l'aïllament tallem les reixes
Hem après a volar per l'aire
Obrint les ales, destruint a l'enemic quan lluitem
Assumint els reptes que ens anem trobant
Trencant tots els setges que ens han imposat

Va florir la rosa blanca
Millor abans bruixes que verges
Assumint els reptes que ens anem trobant
Trencant tots els setges que ens han imposat
Com a Stalingrad
Va florir la rosa blanca
Per poder volar

Millor abans bruixes que verges

dimecres, 14 de setembre del 2011

Cor Fort a l'APX


Extendrem pel territori
el sentiment català!!
Extendrem pel territori
la unitat d’ acció!!
Extendrem pel territori
de Fraga a maó!!
Extendrem pel territori
de Salses a Guardamar!!
Hi cantem amb tota la ràbia
que volem la unitat!!
la unitat treballadora!!
dels països catalans!!
Hi ho cridarem amb força!!
fins arribar al final!!
Extendrem pel territori
Coneixements de Marx!!
Extendrem pel territori
la conciencia proletaria!!
Extendrem pel territori
la venjança esperada!!
Extendrem pel territori
la sang dels traïdors!!
Ni les tortures ni penes
Trencarant la raó!!
la constancia i l’ actitud!!
amb nosaltres estarant!!

Treballant per construir
la futura societat!!
camarades fins la victoria!!
es la patria o la mort!!! 

dissabte, 10 de setembre del 2011

Sopa de Cabra - Palau Sant Jordi'11






totes les fotos aquí
Hi ha un home que ha marxat de casa
Que no ha acceptat la rendició
Un home en braços del seu àngel
Hi ha algú que ja ha vençut la por.
Un home agafa una guitarra
Un home llença un crit al vent
Un home mira el buit i salta
Hi ha algú que ja ha burlat el temps.
Seguirem somiant
Escoltarem la llum
Mentre el món és mou dins els teus ulls.
Seguirem cantant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny.
Hi ha un home que ara estén les ales
Un home que ha tocat el cel
No tornarà mai més a casa
Hi ha algú que ja ha pagat el preu.
Seguirem somiant
Escoltarem la llum
Mentre el món és mou dins dels teus ulls.
Seguirem lluitant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny.
Seguirem cantant
Escoltarem la llum
Mentre el món és mou sense els teus ulls.
Hi ha un home per la corda fluixa
Hi ha un home que ara ja és del món.

dilluns, 5 de setembre del 2011

Diamant Roig a l'APX






Queridos amiguitos, en este mundo todo esta bajo control...
Todo? No! Una aldea poblada por irreductibles galos
Resiste ahora y siempre al invasor con una pocin magica
Que los hace invencibles: el cerebro
Somos los nietos de los obreros que nunca pudisteis matar,
Por eso nunca, nunca votamos para la Alianza Popular,
Ni al PSOE ni a sus traidores ni a ninguno de los demas
Somos los nietos de los que perdieron la Guerra Civil
No somos nada!
No somos nada!
Somos los nietos de los obreros que nunca pudisteis matar,
No somos punk, ni mod, ni heavy, rocker, ni skin, ni tecno
Quereis engañarnos, pero no podeis; tampoco tenemos precio
Vosotros vereis que haceis, nosotros ya veremos!
No somos nada!
No somos nada!
Somos los nietos de los obreros que nunca pudisteis matar
Somos los nietos de los que perdieron la Guerra Civil
Somos los nietos de los obreros que nunca pudisteis matar
Somos los nietos de los que perdieron la Guerra Civil
No somos nada!
No somos nada!
Quieres identificarnos, tienes un problema

divendres, 2 de setembre del 2011

Answer a l'APX






Velocitat que ens recorda com som de lents
a l'hora de buscar possibles solucions,
i sense raons ens encaminem
en laberints d'incomprensibles difamacions
ràpidament imprimint
gran velocitat, només per poder seguir
corrent a gran velocitat
cap aquest abisme, cap aquest camp sembrat.
És la velocitat, humana,
la que et deixa ser
ser tan humà
És la velocitat, humana,
la que et deixa ser
ser tan humà
Sang i cooperació internacional d'economia comú
per uns sers antagònics que no troben solucions,
primer economia, desprès ser humà.
és l ́individualisme el que et fa circular.
Tan ràpid i solitari pels camins,
per voler viure-la amb tu i sense mi,
per no haver après
a guarir a temps
el voler no gaudir ''ells.
És la velocitat, humana,
la que et deixa ser
ser tan humà
És la velocitat, humana,
la que et deixa ser
ser tan humà.
Velocitat, velocitat, velocitat...
És la velocitat, humana,
la que et deixa ser
ser tan humà
És la velocitat, humana,
la que et deixa ser
ser tan humà
.
Em recorda matins sense sol a l 'ombra de la gran ciutat,
al terra del barri, veient tots aquests vehicles circular
per sobre el meu cap, per sobre el meu cap
aquest és la velocitat, humana
sobre el meu cap, velocitat.

divendres, 26 d’agost del 2011

Ens esteu enganyant...



Gira la noria y cuanto más gira
mucho más quieta, 
más y más empeñada 
en seguir dando vueltas. 
Cada vez más deprisa 
y sin embargo más despacio, 
cada vez más arriba 
y sin embargo más abajo. 
Nos estáis engañando. 
Somos conscientes 
de que todo esta evolucionando, 
de que la ciencia 
avanza a pasos agigantados. 
Nos dicen que hoy en día 
hay respuestas para todo, 
o para casi todo, 
o para casi todos. 
¿Y quién es quien 
llama a esto civilización?
Nos estáis engañando.
Otra vuelta. 
Otra vuelta de tuerca.
Otra vuelta de tuerca 
y ya van siendo tantas vueltas, 
las dadas por las buenas 
y las dadas por las malas. 
¿Estamos cerca del final 
o esto es solo el principio?. 
Vemos que todo cambia 
y que no cambia nada. 
Nos estáis engañando. 
Otra vuelta. 
Otra vuelta de tuerca.

dimarts, 23 d’agost del 2011

Som irreductibles







Aquesta és la vida que visc,
aquest és el món que jo veig:
Sound System precari, el so del proletari,
vius a l'extraradi, de qualsevol barri.
El foc de Paris ja està aquí,
de nou ho encendrem per la nit,
cridant les paraules que criden justícia.
Justícia dels pobles pels pobles que trien,
que trien la veu per triar,
que trien la lluita endavant.
Parlem una llengua que és universal,
parlem amb la llengua del poble aixecat:
Insubmisos, insubmises.
Coratge d'acer, obrers del metall;
el foc de l'orgull, orgull del metall.
Som irreductibles, això som i això serem, ho hem demostrat.
Som irreductibles, això som i això serem, no canviarem.
Mai canviarem.
Mirant els carrers ho sabrem,
podrem comprendre el perquè:
Caixes d'estalvis que mai no tindrem,
drogues i atur; el nostre futur.
Hi ha fossars sencers com ciutats,
i ciutats que semblen fossars.
Ens roben la vida i no ens deixen més,
res més que el no res, repressió només.
Cadenes i murs aixecats,
justícia podrida, ja ho saps,
tanquem casals, obren presons,
escolta la veu de les noves cançons:
Amnistia, amnistia
no tornen enrere. 
Visca la Terra antifeixista!