dijous, 16 de novembre del 2006
Raimon al Teatre Nacional de Catalunya
Jo vinc d'un silenci que no és resignat,
d'on comença l'horta i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia perquè tot va mal:
qui perd els orígens perd identitat.
1 comentari:
Anònim ha dit...
RAIMON VIU DE RENDES...
AIII!!!QUINA VIDA!!
dimecres, 24 de gener, 2007
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
RAIMON VIU DE RENDES...
AIII!!!QUINA VIDA!!
Publica un comentari a l'entrada