Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d’un somriureOn el pes d’una bala val més que la vida i la mort
et promet recordar aquell dia com una tempesta
et promet recordar aquell dia com una tempesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
6 comentaris:
Fotografia d’en Feliu Ventura aquest divendres passat a Sant Esteve, on es celebrava la inauguració de l’Ateneu Popular l’Esbarzer de Palautordera.
L’ajuntament de Palau va negar un espai per poder realitzar els actes d’inauguració i per aquest motiu es va fer a la plaça major de Sant Esteve.
En Feliu m'encanta, és el meu amor platònic. Sento, ufff, no sé com descriure-ho, una atracció que no es pot explicar amb paraules; no és pas tan una atracció física com espiritual, mística, com si pógués conectar amb ell a través de les seves cançons, la seva música, les lletres, les emocions, els sentiments. Però no m'importaria gens ni mica, tot al contrari m'encantaria que hi hagués un contacte físic molt i molt directe. Em deixaria portar pel moment i permetre que la química fés el seu camí.
Bé, me'n vaig amb el meu rotllo a un altre cantó, deuen ser les hormones mensuals ;-)
Roser, moltes gràcies per alegrar-me el dilluns amb la fotografia de'n Feliu.
Per cert, tens més fotos de'n Feliuet? pots penjar-les?
gràcies
Com comença el dilluns per a alguns!! Quina sort!!
L´ajuntament de Palau a despavilar!!
Com comencen els dilluns per algunes, sí, sí, qué suerte la mía ;-)
Ahir mateix li deia al meu xicot com m'agrada la primera frase que has posat de la cançó. Té poesia a la veu i força als ulls i les mans.
Gran Feliu Ventura!
Publica un comentari a l'entrada