Qui paga mana i només d'ell emanala única veritat que la realitat amaga.
De cara bonica, de gent amarga, de cor agre
precarietat afable esclavatge agradable.
Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga
i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga.
I així es propaga aquest cercle viciós del capital
des del bressol fins el putu funeral.
3 comentaris:
Roser, dues del iemen companyes.
carme
Quina veritat més gran!!! i el fotut del cas és que no canviarà mai perquè ha estat i serà sempre igual.
nenanuri
QUINA MERDA!
Publica un comentari a l'entrada