Dilluns i no tinc ganes de treballar així doncs (ho sento jefes, però és el que hi ha), em permeto la llicència de fotre-us un rotllet... vés per on, avui toca... Dissabte, 11 d’agost, agafo la furgo i enfilo cap al Figuerock (La Figuerosa), és, ja, una tradició de cada any (150km més algun d’extra, sempre em perdo, és inevitable)... Un cop allí arrenca el festival amb l’actuació del Comandante Rock que fa pujar a l’Enric Casassas (el meu objectiu principal d’aquesta nit), faig les primeres fotos, van passant altres artistes, Quico Pi de la Serra, el Fill del Mestre... Arriba l’hora d’en Casassas acompanyat per en Pascal Comelade... per allí em trobo en Santi (fotògraf), disparant amb la seva “lenta” Nikon, hehehe... En Casassas i en Comelade demostren que són unes bèsties de l’escenari... m’encanten, són brutals. Després de l’actuació i tot fent una birra en Santi em proposa d’anar a Torregrossa (uns 35km), a veure els Toreros Muertos, on fan la primera actuació en terres catalanes, i, apa, amb un cop de cotxe (a veure si conduïm amb més calma, eh noi..) ens plantem al bolo, amb menys de mitja hora. Només baixar del cotxe ja s’escolta en Pablo Carbonell amb la seva “aguita amarilla”, és boig aquest home, però increïble les sensacions i records que comporta... serà que ens fem grans...? Només ens hem perdut tres cançons, fem fotos, gaudim del concert i tornem cap al Figuerock (amb un parell d’intents de deixar-me pel camí, del senyor conductor, per sort no ho va fer...) Allí em trobo gent d’Esparreguera ja fidels a aquest festival i per allí estem fins altes hores de la matinada.... Així, doncs, demà foto dels Toreros Muertos, muertos, muertos... Prometo no fotre-us el rotllo gaire sovint, només quan em piqui...
Si, si, molts quilòmetres però va valer la pena. I jo que creia que els Toreros Muertos estaven ben muertos i, ves per on encara belluguen. M'ha fet gràcia la foto de l'Enric Casassas, sembla força interessant. És normal que no tinguis ganes de treballar, més aviat et mereixies un dia per recuperar-te, però és clar el "jefes" mig fustrats per la serva aburrida vida, no ho veuen així. Espero que puguis gaudir d'una bona migdiada.
Realment en Casassas és un tio super interessant, no el conec personalment, m'agrada observar des de darrera la meva càmara i imaginar... Pel que fa a la feina estic del jefe i de la pija fins als... a la foguera...!
Interessants comentaris els d´avui!!Gran relat sobre la gran pasio de la Roser: Enregistrar moments! Ets a l´alcada del tal Casassas!!Et mous com a peix a l´aigua!! Pablo Carbonell Crak!!! Ja estan aquí les Festes de Gracia!!
Salut
PD: La Culpa no es dels Jefes, es del Sistema!!... Bueno, i també dels jefes!!Fuego!!!
M'has deixat sol
7 comentaris:
Per fi, foto del poeta Enric Casassas...
Dilluns i no tinc ganes de treballar així doncs (ho sento jefes, però és el que hi ha), em permeto la llicència de fotre-us un rotllet... vés per on, avui toca...
Dissabte, 11 d’agost, agafo la furgo i enfilo cap al Figuerock (La Figuerosa), és, ja, una tradició de cada any (150km més algun d’extra, sempre em perdo, és inevitable)...
Un cop allí arrenca el festival amb l’actuació del Comandante Rock que fa pujar a l’Enric Casassas (el meu objectiu principal d’aquesta nit), faig les primeres fotos, van passant altres artistes, Quico Pi de la Serra, el Fill del Mestre...
Arriba l’hora d’en Casassas acompanyat per en Pascal Comelade... per allí em trobo en Santi (fotògraf), disparant amb la seva “lenta” Nikon, hehehe...
En Casassas i en Comelade demostren que són unes bèsties de l’escenari... m’encanten, són brutals.
Després de l’actuació i tot fent una birra en Santi em proposa d’anar a Torregrossa (uns 35km), a veure els Toreros Muertos, on fan la primera actuació en terres catalanes, i, apa, amb un cop de cotxe (a veure si conduïm amb més calma, eh noi..) ens plantem al bolo, amb menys de mitja hora.
Només baixar del cotxe ja s’escolta en Pablo Carbonell amb la seva “aguita amarilla”, és boig aquest home, però increïble les sensacions i records que comporta... serà que ens fem grans...?
Només ens hem perdut tres cançons, fem fotos, gaudim del concert i tornem cap al Figuerock (amb un parell d’intents de deixar-me pel camí, del senyor conductor, per sort no ho va fer...)
Allí em trobo gent d’Esparreguera ja fidels a aquest festival i per allí estem fins altes hores de la matinada....
Així, doncs, demà foto dels Toreros Muertos, muertos, muertos...
Prometo no fotre-us el rotllo gaire sovint, només quan em piqui...
SALUT!
Visca! Demà foto dels Toreros Muertos!
E.
Si, si, molts quilòmetres però va valer la pena. I jo que creia que els Toreros Muertos estaven ben muertos i, ves per on encara belluguen.
M'ha fet gràcia la foto de l'Enric Casassas, sembla força interessant.
És normal que no tinguis ganes de treballar, més aviat et mereixies un dia per recuperar-te, però és clar el "jefes" mig fustrats per la serva aburrida vida, no ho veuen així. Espero que puguis gaudir d'una bona migdiada.
nenanuri
Realment en Casassas és un tio super interessant, no el conec personalment, m'agrada observar des de darrera la meva càmara i imaginar...
Pel que fa a la feina estic del jefe i de la pija fins als...
a la foguera...!
Interessants comentaris els d´avui!!Gran relat sobre la gran pasio de la Roser: Enregistrar moments! Ets a l´alcada del tal Casassas!!Et mous com a peix a l´aigua!!
Pablo Carbonell Crak!!!
Ja estan aquí les Festes de Gracia!!
Salut
PD: La Culpa no es dels Jefes, es del Sistema!!... Bueno, i també dels jefes!!Fuego!!!
aki el de la nikon d2h lenta lenta i el cotxe rapit rapit ja estic endelit per veure kina foto penjes dema.
ja estan aki ja estan aki...
Com sempre, bona foto!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada