Estic cansat. Les bèsties que em servien,
pujades amb esforç,
com per eixarm s'han esvaït.
L'arment que posseïa
vaga flotant cap per avall pels aires.
El corral està buit.
M'assec a terra i ploro
rosegant-me els punys.
pujades amb esforç,
com per eixarm s'han esvaït.
L'arment que posseïa
vaga flotant cap per avall pels aires.
El corral està buit.
M'assec a terra i ploro
rosegant-me els punys.
Que ningú no s'acosti
4 comentaris:
Poema de Joan Vinyoli.
Aquest Poema fa referencia els fills? Té tota la pinta, no? Quina pena...
Quines festes que et montes Roser!!!
Salutacions
Aquesta foto em recorda alguna cosa, però m'ho guardaré per mi ja que tot no es pot explicar.
Dídac veus com n'ets de llest? Jo per entendre el poema l'he hagut de rellegir quaranta vegades.
roseeer!
aveure quan penjes la meva foto! jeje! i sino enviamen unes quantes del correllengua!
miquel_garriga@hotmail.com
vinga!
Publica un comentari a l'entrada