Moksha

Fins que amb les paruales remeiem l'eixut

i a bufetades dispersem la boira,

ara que els mites han perdut el tremp

i a tot arreu hi creixen males herbes.

Se'ns esfulla a les mans aquest futur.

¿De qui deu ser la veu que s'endevina

quan en la fosca esclaten els colors

i els grans ocells resten en l'aire, immòbils?

Ara tot és presagi. Lentament

sortim del bosc. No espereu meravelles