Tant si fa fred o calor,com si la terra està humida,
sempre ho emprenen en calma,
que tot té la seua mida;
i mos agrada cantar-li
al més senzill de la vida.
Estes coses del folklore
hi ha qui les ha oblidat,
perquè ja no interessa
que es digue la veritat
6 comentaris:
A la foto i lletra: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Ara ja fa temps que no els veig en directe i ja en tinc ganes perquè són d'allò més divertits...
L'abril de 2006 varen treure el llibre "Lo llibre de música", on expliquen com va començar tot i quina és la seva manera d'entendre la música popular, i vaig col·laborar amb alguna fotografia, us el recomano...
UNA ABRAÇADA PER ELLS!!!
SALUT X TOTES!!!
Només veient la foto ja t'agafen ganes de riure.
Serà qüestió d'esbrinar si tenen prevista alguna actuació aviat per aquí a prop.
Que tingueu un bon dia!
hola!
per fi em surt actualitzat el blog.
m'agrada molt la foto d'ahir i la lletra molt realista, sniff snif...
però ànim que ja es dijous!!
ali
Molt bé aquesta fotografia!!
Gent de festa, sense abrics ni bufandes, i ben avinguts!!
Espavilem que la primavera ja és aquí!!
Salutacions
Roser, aquesta foto em porta records de l'exposició que vas fer en el CAT i que em va agradar molt. Com lluexen les fotos amb aquella grandària. A veure quan tornes a fer una nova amb fotos noves.Els teus fans l'estem esperant!
Visca la música popular!!
Abracades!!
dijous, 27 març, 2008
Tens raó Yolanda, l'exposició va estar molt bé, jo la vaig veure al Via Fora de Manresa...
En volem més!
Felicitats per la bona feina, ànims i a continuar.
Publica un comentari a l'entrada