Com ja saps, la teva orellaja coneix les meves dents,
però mai no l’han ferida
perquè mai t’ha semblat bé.
Si et vull mossegar la orella
vull que amb gust t’ho deixis fer,
fins i tot vull que ho demanis
i ho faré tant be com sé.
Foradet per l’arracada
sé que encara no el tens fet.
Et vull mossegar la orella
i he jurat que així ho faré,
però he jurat que no ho faria
sense el teu consentiment
6 comentaris:
A la foto Marc Serrats.
Lletra de Pau Riba musicada per dijous paella.
Apa doncs, a mossegar...!
SALUT!!!
Quina gent més flipada...je. La foto molt bona.
Que sigui lleu el dimarts!
Ali
Vaja, Vaja...
Avui estareu contentes les nenes amb aquest homenot al bloc!!
Reconec que no esta mal!!
I veig que també està afectat per la primavera, que si mosegada, que si foradet a l´orella, ...
Salutacions
Ai! la de la cançó és tonta si no es deixa mossegar l'orella, amb el gustet que dóna. Això sí s'ha de fer amb molta delicadesa, com fent un pessigolleig. Hi ha homens que no ho saben fer i ho fan com aquell que mossega un bistec.
Déu me ja tinc la carn de gallina, au!
Agur!
i a qui no li agrada que li mosseguin la orella?
Roser, merci ;)
Quan t'assabentis d'algun concert d'en Portet, ja ho saps.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada