Love of Lesbian
Phil Musical
Angelina i els Moderns
Els nens eutròfics d'en Pedrals
Ultraplayback
Oliva Trencada
Ix
Ell va dir piscines, ella trampolins.
Ell va dir planetes, ella va dir ‘quins?’
I quina pena es desencís, què rotunda i què valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
Ell va dir quimonos, ella maniquís.
Ell va dir tigressa, ella colibrís.
I quina pena es desencís, què dolenta i què dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
Ell va dir llimones, ella va dir groc.
Ell va dir pintura, ella va dir pot.
I quina pena es desencís, què dolenta i què dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
I quina pena es desencís, què rotunda i què valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç
2 comentaris:
Lletra Joan Miquel Oliver
Les fotos dels concerts de divendres al popArb d'enguany.
Fa 5 d’anys que va començar el popArb i no me’n he perdut cap edició...
Divendres a la tarda un ruixat molt maco, però poc oportú, va fer que el festival obris les portes una mica més tard.
Va arrencar fora del horari previst, però amb la mateixa força i el bon ambient de cada any... amb les entrades exhaurides (tant per divendres com per dissabte).
En fi, un èxit de festival ja consolidat i reconegut pel món de la música... amb un cartell de luxe!!!
SALUT!!!
ja m'he posat al dia, molt guai,
petons. carme
Publica un comentari a l'entrada