7 de maig de 2005
30 de gener de 2010
30 de gener de 2010 Estaves venent llimones
al mercat Roberto Huembes,
te n’hagués comprat una bossa
si se m’hagués acudit que fer-ne.
No alçaves cinc pams de terra
i eres índia com tu sola
i semblava, quan somreies,
que la misèria fos cosa bona.
Concentrada en el què feies,
i jo mirant-te i pensant,
ens vem partir un plat de frijoles
mai no n’havia gaudit tant.
Després vas desaparèixer
entremig de la gent
em vas fer adéu amb la maneta.
No ens veuríem mai més.
Nena de Nicaragua
Em ve al cap el teu somrís
Cada cop que veig opulència al meu país.
T’han predestinat la vida,
sols de néixer t’has trobat
en un forat sense sortida ni menjar.
L’endemà et vaig tornar a veure,
la vida té aquestes coses,
a prop del Roberto Huembes,
carregada de llimones.
Decidires fer un descans
i ens vem anar a fotre uns bocates
amb ton germà que era un marrec
que netejava sabates.
No em vaig poder endur llimones
ni dar feina al teu germà,
les setbetes fande mal embetumar.
Però aquella mirada teva
fou el millor dels records
que un pot portar del’altra punta del món.
Nena de Nicaragua
em ve al cap el teu somrís
cada cop que veig opulència al meu país.
T’han predestinat la vida,
sols de néixer t’has trobat
en un forat sense sortida ni menjar
ara que torno a ser a casa
mil històries se m’ocorren
que hagués volgut explicar-te
de tot això que t’envolta.
Un mes de Juliol tos pares
van aconseguir moltes coses
que els hi han anat prenent
els homes de la coca-cola.
No et refiïs dels senyors
dels cartells electorals
ells són els mal parits
que et buiden el plat.
Tingues enllestida l'arma
sàpigues quan cal dir prou
que aviat, un dia, totcomençarà de nou.
Nena de Nicaragua
em ve al cap el teu somrís
cada cop que veig opulència al meu país.
T’han predestinat la vida,
sols de néixer t’has trobat
en un forat sense sortida ni menjar
6 comentaris:
Lletra Brams.
El 7 de maig del 2005 Brams deia adéu amb un concert multitudinari a Berga, el dissabte passat van fer el primer concert del la gira dels 20 anys (al principat) a Molins.
La Mireia que al 2005 tenia 13 anys no es va perdre cap d’aquest dos concerts...
(sí, tinc més fotos de Brams però tinc problemes amb l’ordinador de casa, no estan perdudes però no les tinc seleccionades només aquestes... per tant, paciència ja les penjaré)
SALUT!!!
bones fotos, ben trobades!
se'ns ha fet gran la Mireia!
ui si ara se la mira el Titot!
:P
:) Roser, baixaràs a Mont-roig?
Com passa el temps...
Per què només dues????????????
Sònia, he tingut problemes amb l'ordinador, espero poder penjar-ne més la setmana que ve... (aquesta ja la tenia seleccionada),
SALUT!!!
Publica un comentari a l'entrada