Prop al mar...

No, el temps no et dóna la raó,

Volies innocència i no has trobat el perdó.

I jo, que tant t’he arribat a donar,

Intento explicar-t’ho, però tu mai vols escoltar-me.

Dóna’m la mà i el gustet d’alguna excusa,

Tu abans m’havies estimat,

Però tot i així mai em vas deixar

Donar-te el valor I donar-te l’esperança,

Donar-te el cel i la terra, donar-te l’aire que et falta.

Tu no saps que porto esperant-te,

Sense pau i sense calma

Dia i nit mort de nostàlgia.

Prop del mar, on ens trencàvem la mirada contra les onades, abraçats,

Al racó d’aquella platja que ningú ha pogut trepitjar.

Amb el record d’una tarda agafadets de la mà,

I en el cor una enyorança que no em deixa respirar.

I ara que ens hem tornat a trobar,

Les coses no canvien, segueixo tremolant,

Al mirar-te el ulls veig el reflex d’aquella onada,

Que es va emportar ma vida destrossant-la, i al migdia

Torno a pensar quan diferent seria la història

Si tu m’haguessis vingut a buscar,

i les teves mans ja em volen agafar.

i ens estem abraçats i em demanes que et recordi

quan de tu estic enamorat

I Prop del mar, on ens trencàvem la mirada contra les onades, amagats,

Tornarà a viure la flama que ningú a pogut trepitjar.

I els records d’aquesta platja al cor se’ns quedaran guardats, 

A Blanes la posta del sol espera sempre als dos amants. Prop del mar...