dimarts, 8 de setembre del 2009

Brigada de músics a Palestina

Brama al cel, brama a la vida.
Paisatge amazigh de la Cabília.
Plora el tren, plora el viatge
als pobles cremats del Kurdistan.
Obre escletxes des de punts de mira.
Pedres i morts a Palestina.
Crida el desert, crida la calma
sota les tendes del Sàhara.
Derrota cultures, derrota persones.
Màgia arrasada de l’Amazones.
Sense terra, sembren el somni.
Sense terra, seguen la fam.
Omplen els mars llàgrimes i rostres.
Mares i àvies a Buenos Aires.
Pres federal, pres del sistema.
pres per l’espera: Abu-Jamal.
Camina i no descansa
la veu dels sense terra.
Camina i no descansa
la veu del nostre món.
Camina i no descansa
i sembra l’esperança.
I avança, avança,
que la por no descansa.
Camina la impotència,
camina la il·lusió,
rumb a la terra, rumb al mar.
Camina esperança,
camina sense por,
en tots els passos dels meus anys.
Camina la impotència,
camina la il·lusió,
terra endins, mar enllà.
Camina esperança,
camina sense por.
Camina l’esperança.
Crema el cel,
crema la vida.
Àfrica: guerra, fam i SIDA.
Moren infants, moren amb tu.
Rio, Bagdad, Johannesburg.
Tomba nacions, mil formes de viure.
Presons de pobles, presons de somriures.
Combat poders, vertaders culpables.
Toquio, Brusel·les, Washington, Moscú
penjat per a les 3 comentaris:

dilluns, 7 de setembre del 2009

Después del ultimo adiós

Le tengo miedo al día que ya no estés aquí
a ese momento en el que te alejes de mi
le tengo miedo al día en que dejes de existir
y al no saber si podré o si querré vivir sin ti.
Cuando ya estés lejos
cuando ya se apague tu voz
después del ultimo adiós
seguirás estando, dentro de mi corazón.
Y el eco de tu voz...
Me desespera pensar en lo que será
despertar sabiendo que tu no vas a estar
se me cae el mundo ante la posibilidad
de no poder sentir ya tu presencia nunca mas.
Me da tanto miedo
el no saber respirar
o el no quererlo hacer mas
y el que este vacío se me haga infinito y mortal.
Temo a no ser capaz
de poder superar
el vértigo que me da
asomarme a ese inmenso pozo de tristeza y soledad.
Temo a no ser capaz
de poder soportar
el dolor de tu ausencia
cuando sea demasiado tarde ya.
Pienso y no lo quiero pensar
sueño y me da miedo soñar
no me atrevo a pensar en ti
lejos de aquí, lejos de mi

penjat per a les 2 comentaris:

diumenge, 6 de setembre del 2009

Aprofita la llum he escrit un somni...

Snatu berria naiz eta ez dut ireki nahi
libratuko omen nauen ate sorta
lehioekin aski zait
ez dago inor gure zain
jendez gainezka dagoen kale horretan.
Argia profitatuz amets bat idatzi dut
herri nekatu honen azalean
ea irauten duen,
badakizu hemen memoria ezabatzen digutela.
Tristea da dena, ospatu behar da!
Oraindikan dena lortzekoa da!
Orekak ez du balio lurrean zaudenean.
Orekak ez du balio aspaldi jausi zarenean.
Gure gezur propioak sinetsi ditugula
besteen gezurrekin aspertuta
lider bat behar dugula dio
liderra izan nahi duenak.
Tristea da dena, ospatu behar da!
Oraindikan dena lortzekoa da!
Orekak ez du balio lurrean zaudenian.
Orekak ez du balio aspaldi jausi zarenian.
Argia profitatuz amets bat idatzi dut
herri nekatu onen azalean
lider bat behar dugula dio
liderra izan nahi duenak...nahi duenak...
Tristea da dena. Ospatu behar da!
Oraindikan dena lortzekoa da!
Orekak ez du balio lurrean zaudenian.
Orekak ez du balio aspaldi jausi zarenian

penjat per a les 1 comentari:

dijous, 3 de setembre del 2009

Incendiant Sidecar...

Tú no sabes bien porqué
a pesar del frío mueres de calor
en esta habitación no se puede respirar
abres la ventana es mucho peor
hay fuego en el balcón.
Arden, arden los muros y los tejados a
rden las sombras de tu pasado
arden en llamas nuestros abrazos.
Arden, arden los mares y los desiertos
arde la culpa de nuestro deseo
y las palabras que llevan veneno.
Porque esto es el incendio.
Esto es el incendio
somos un incendio sin control.
Aunque eches a correr
incluso lo que piensas es abrazador
como la luz del sol
ya no quieres escapar
te gusta ver el humo en cada rincón.
Arden, arden los mares y los desiertos
arde la culpa de nuestro deseo
y las palabras que llevan veneno
y el brillo pecador.
Porque esto es el incendio.
Esto es el incendio
somos un incendio sin control

penjat per a les 3 comentaris:

dimecres, 2 de setembre del 2009

Acústica'09

Cesk FreixasLa Brigada
Élena
Jorge Drexler
Mazoni
Sidonie
Com una carícia,
el clavell a la solapa
i els colors en el somriure.
La sempre nostra lluna plena,
l'abraçada tendra i llarga,
disparant ganes de viure.
La teva presència,
ànima alliberadora,
el batec de l'existència.
Clara i lleugera, en terra ferma,
apuntalen la bandera
les arres de la consciència.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
Avui serem el món,
parlarem tots.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta es porta el cor.
Ets la veu i el dia,
l'origen dels nostres passos,
l'herència de cada vida.
El tacte suau de la poesia,
aquesta estranya mania,
de somiar per sobreviure.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta es porta el cor

penjat per a les 2 comentaris:

dimarts, 1 de setembre del 2009

Tribut a SAU (Acústica de Figueres)

Papa Juls
Joan Masdéu (Whiskyn's)
Berta
Miquel Abras
Joan Tena
Virginia (la Puerta de los Sueños)
Jofre Bardagí
Pere Espinosa
Et pots quedar al meu costat
si no parles de calor
oh, oh! oh, oh,
de calor!
Sensual i experta, estranya i perversa
portes el foc en el cos.
Sé que tinc la nit guanyada
sé que en qualsevol racó
d’ara fins la matinada
lleparé la melmelada del teu cos.
M’has deixat el cos mullat
viciós i ple de suor
oh, oh! oh, oh, de suor!
Sensual i experta, estranya i perversa
no vull que te’n vagis,
vull menjar-te els llavis
vull viure de pressa abans que s’acabi
deixa córrer el foc pel cos
penjat per a les 3 comentaris:

dilluns, 31 d’agost del 2009

MAZONIMANIA!!!

La mala llet em posseeix com un dimoni
em corren mil formigues per sota la pell
La mala llet m’enfonsa els peus en el fang
m’ha ennuvolat el seny, m’ha enverinat la sang
Mala llet.
Mala llet.
Escolto les paraules que surten de dins meu
i em quedo tan sorprès com tu quan les sento.
És un odi dirigit a totes les coses
no m’estic justificant t’ho dic tal com ho sento.
Mala llet.
Mala llet.
Mala llet.
Mala llet.
penjat per a les 2 comentaris:

divendres, 28 d’agost del 2009

Torna, torna, Serrallonga

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavertet.
Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d’en Serrallonga
tornarà als amagatalls.
Torna, torna, Serrallonga,
que l’alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran
penjat per a les 5 comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)