Fermin Muguruza

Ez dakit zer pasatzen den
azken aldi hontan
jendea hasi dela dantzatzen sarritan
zerbait ikustekoa du
bi falta direlakoz
«Recuento generalean»
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri

Saludant des del Senglar

Hi ha algú que viu d'arrancar-nos l'ànima.

Arreu del món hi ha algú que viu

d'arrancar-nos l'ànima.

Saludant des d'aqui,

la revolta de l'ànima al món.

Saludant des d'aquí,

la victòria dels pobles del món.

Propera parada, SENGLAR ROCK

Però el camí va ser bonic de viure

amb el bullici i els anants i vinents

de la ciutat, on tothom sembla lliure

dins la quadrícula que fan establiments,

corts, tendes, cases, treballs, labors i horaris.

Quina delícia veure's dintre el borboll

com un més, saludar els operaris

Les arrels

Les arrels de l'arbre estúpid

també són fondes, molt!

xuclen i viuen de la vergonya

(la mala honra).

La seva força i el seu ciment

és l'egoisme -mala balança-

(mala gelosa!)

Ep, que el Xeic en fa QUARANTA!

Potser t’hem fet

prou la pilota

i és hora que anem al gra

fóra un detall

el correspondre

la ronda podries pagar

avui fas anys

tu no ens enganyes

"La por"

Por de no conviure

com tothom qui creix;

de ser massa lliure

i d'haver de riure

sol amb mi mateix

Nit màgica...!

Avui és nit de Sant Joan,

vestirem amb robes velles.

Nit de màgia, nit de foc,

dimonis i fogateres.

Acaba sa primavera,

s’estiu comença a guaitar.

En aquest vespre de juny,

de festa hem de rebentar

Skatalà

Això que escoltes no és el bufar del vent

ni és el so de les fulles caient,

això que escoltes és la llufa amb llepeta

és la palometa del tio Manel.

Això que beus no és un líquid pudent

no és la teva Estrella corrent,

això que beus és la birra amb rebaba

la birra amb rebaba del tio Manel.

Bèsties...!

I pensar que l'home és una bèstia

tan desenvolupada i enginyosa!

Especialment apta per al dolor,

però capaç de gaudi com cap altra!

Si s'hagués mantingut més bèstia,

més natural i genuí,

hauria estat potser feliç

-proporcions guardades-

entre totes les bèsties.

Culturaviva

Tinc una llengua tan viva

com les més vives que hi ha.

Si quan parlo s'esparveren

jo que sí, em poso a cantar,

canto i canto i cantaria

si pogués més fort i clar.

Quan les cançons siguin pedres

vinga fones i al combat

Al Tall

Hi ha un licor en la resina

dels antics oliverars

que fa tendra la memòria

i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa

no sou lladres de saqueig,

que ens poseu la cova en casa

i des d’ella governeu.

Moltes cicatrius...

Jo no em penso rendir
tots nosaltres tenim
les nostres cicatrius
doncs llavors ells també
deuen tenir les seves

Somnis de llibertat!

Els matins han canviat foscor per voluntat;
parets comunicant somnis de llibertat;
als malsons amagats no olorarà a cremat;
de dalt de tot caldrà fer un pas més endavant
we’ll back to fight together

perquè cada temps té
el seu propi temps,
per a avui guanyarem
la paraula i els drets

Tres voltes rebel

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

Antiherois

Tot és molt fabulós,

misteriós, somiador.

Jo vull fer amb tu

aquest viatge estrany

i molt llunyà.

Has de viure ben despert

no mirar cap enrere mai

només així, ben a l'aguait,

podràs triomfar.

Vivim!

Mori la Mort i cridem junts «Vivim!»,

fineixi el Temps, els temps eterns jo era

i jo seré; batem les pols de l’era

on som, plegats, de polseguera i llim.

Ni el Cor al sol, ni l’Ànima en tenebra

ni el Cos de dol, ni la Ment sota el gebre:

fora del Tot mes rítmics en els rims

d’escarnits llimbs que al·literen els mims:

«Mori l’Amor que el somni recupera,

Visqui la Mort que l’Amor regenera!»

La guitarra...

El dineral sí que no s'equivoca,

el cotxe amb rodes blanques del macarra

de mitjons blancs, la blancor de la coca

ratllant el marbre negre de la barra

d'un club tancat on la guitarra evoca

fam i pobresa perquè el ric bandarra

pugui permetre's dir, plena la boca,

que estima la duresa de la parra

Ensaladilla So Insistent

Amb un sabatoll vell, llençat des d'una

distància prudent, pots fer a miques,

sense cap risc, la lluna de l'armari.

No t'entretinguis a collir-ne els trossos

surt de la cambra.

Tanca la porta amb clau i llença

la clau al riu

Reveixí

A sota d'aquell pi
s'hi amaga un reveixí
se'l miren a l'oblit,
se'l miren treient pit,
ells saben com se diu
però marxen, peus calents
trepitjen l'escorpí
respiren cap endins

Got ple...!

El bar ja està buit.

Soroll de gots que es renten.

L'haixix, ja consumit,

i el tabac que ha sobrat,

escampat per la taula.

La música, sonant

debades, poca-solta.

Coordinadora Reusenca Independent

El campanar de la Prioral és el teu símbol medieval
De cal Navàs al Pere Mata hi ha una llarga caminata
Tenim teatres elitistes i edificis modernistes
Quina cultura el Centre Lectura i cada mes una factura
I amb l'hoquei sobre patins sempre la fiquem endins
També tenim un aeroport i a d'altres llocs sols tenen port
Mercat Central, Fira de Mostres... tot això són coses nostres

Visca la Palma, el Carrilet, la Pastoreta i el Vitxet.

Lliga Nacional de Glosa

Us fieu massa de les aparences perquè

us creieu que les coses només poden ser

d'una manera o perquè dir les coses tal

com són és massa perillós.

Les aparences representen l'ordre

Que parli el poble!

El poble és el conjunt del nostre esforç,

és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu

i tot d'altra gent que no coneixes,

i els teus secrets

i els secrets dels altres.

El poble és tothom,

el poble és ningú.

Guillamino

Per ser feliç, mortal,

camina sempre

i oblida

Acte central...

Tu dius que gris, i aquell marró,

i de seguida ja t'han canviat de pis.

No cal dubtar, que no és parlant,

sinó amb gaiato, que tot anirà canviant.

O juguem tots o estripem la baralla.

Boig el que calla, o a l'ull té palla.

a la meva panxa no!

El Panxo (mosso) digué al Pinxo (l'okupa)
"vols que et punxi amb un punxó?"
i l'okupa digué al mosso
"punxa't si vols, però a la meva panxa no"

Inaugurat l'Esbarzer!

Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d’un somriure

On el pes d’una bala val més que la vida i la mort
et promet recordar aquell dia com una tempesta

on fundar el demà i inventar alfabets de futur
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te

i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

i així pren...

Si em dius adéu,

vull que el dia sigui net i clar,

que cap ocell

trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort

i que trobis tot el que t'ha mancat

en mi

Als humans!

Estima per instint

copula per plaer i es deixa seduir

una nit rere l'altra

sovint, però, confon els cossos, que s'assemblen

els estudis confirmen que es tracta

d'una espècie carnal i primitiva

Betagarri

Herriak suntsituz diktadura

eskuratu zuen boterea,

eta armak, zibilen laguntzaz

klabelinetan bilakatu ziran.

Gorri kolorea hango ruetan!

Lore usaina hango ruetan!

Garaipena ere hango poboetan!

Ta meninoen aurpegietan!

Marcel Casellas i...

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re...

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena

Sants es crema!

Fem servir la ràbia

contra la impotència

activar els cervells

és senyal d'intel·ligència

de res ens servirà tancar-nos

a casa amagats

plantem-li cara a la indústria

i caminem

l'alternativa és aquesta

Mazoni

Escolta com canten les filles del bosc

només un cop cada set anys

si vols podem anar prop de l'estany

demà és una paraula que no hauries de dir

aquesta nit les estrelles han sortit per tu i per mi

Pluja d'estrelles

Tens la força de les coses que

cauen amb la força, els llamps,

les estrelles, els arbres,

la veritat

I ets forta com les coses que

pugen amb força,

la mar, els volcans,

la veritat

Pell de gallina...

No t'han parit per dormir:

et pariren per a vetllar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó l'home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci

Obrint Pas cap a València

Amb l'espurna de la història

i avançant a pas valent,

hem encès dins la memòria

la flama d'un sentiment.

Viure sempre corrents,

avançant amb la gent,

rellevant contra el vent,

transportant sentiments

En farà dos...

Posem-nos dempeus altra vegada

i que se senti la veu de tots,

solemnament i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti

i, en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora,

que tot està per fer i tot és possible.

Embarraca't

Hi ha d'haver algun lloc en aquest món

de cossos cruels, de cors cruels, de fets cruels,

on sigui possible recuperar la il·lusió,

el somriure d'abans la moral perduda,

les ganes per les coses sense futur,

l'alegria, els somnis i el desig

que a vegades es cansa i potser es mor.

No ho sé; algun temple sagrat i antic

on les hores erosionin la indiferència

i sigui possible tornar a percebre

l'immens dubte feliç del sentiment,

un nus a la gola, la pell de gallina

Llibertat Núria Pòrtulas

I sóc aquí per fer memòria

em pots fer molt de cas o gens

però recorda aquesta història:

una retirada a temps

sempre és una victòria

La bella flor de la mentida

Tronc de por branques de pors

fulles disfressades de fulles.

La bella flor de la mentida.

L'antic gran arbre aquest

- l'estupidesa dic -

ho aguanto tot i tot

el fa aguantar dret i potent.

Lo Brillant

Si vols conèixer un home,

dóna-li poder.

Si bé em vols, les teves obres

m'ho diran.

Tampoc l'amor no existeix,

només en pots donar proves.

Cridar és digne

Borja Penalba

Traïdors per la prudència,
- democràcia..., francament?-
feren una reverència
i callaren novament.
Silencis que fan mal
i oblits que van matant
no podran esquivar
l'embat del seu esguard

l'orgull d'haver lluitat.

Patti Smith

i ara gira el cristall
i amaga aquest aspecte: el real i el fictici,
la convenció, és a dir, i les coses viscudes,
l'experiència de la llum als boscos hivernals,
la dificultat de posar coherència ­és un joc de miralls­,
els actes que es dissolen en la irrealitat,
els àcids que envaeixen velles fotografies

Una mort inevitable...

I el pare desde les grades

com patia i com plorava

que és que el toro empitonava

al seu fill i el revolcava

que és que el toro va arrancar-li

els collons d'una cornada

l'hemorràgia era imparable

una mort inevitable

Estel Roig

Es qüestió de saber clar

fins quan hem de treballar

pel sou que ens fan guanyar
llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar
conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució

que aprofitar l'ocasió
i que es diu, amb passió

fer valer nostra raó

Homes...

Escolteu-lo si voleu

és sols un home

pura ràbia i entusiasme

flama grandiosa

recolliu el que vulgueu

llums i bengales

ell és temorós de Déu

i de sa mare

Ho he deixat tot...

Ho he deixat tot: casa, llibres, amics

i un benestar senzill

sense recels ni sorpreses,

per la incertesa dels camins i el risc

d'aquest silenci dens de meravelles

...a reposar!

Pixar, cagar,

això és reposar,

que treballar

és obra del capital