dimarts, 29 de gener del 2008

Rebentaria...

Si no pogués parlar
rebentaria.
Per això parlo
i crido i tot.
Hi ha dies,
però, que em llevo molt cansat.
Llavors
qualsevol lloc m'és pàtria
i penso si no fóra una gran cosa
callar per sempre.
Al capdevall,
hi ha algú que escolti?

6 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Autor del poema Miquel Martí i Pol.

Parlo, crido i tot...! Perquè n'estic fins els nassos de mirar com dic les coses per no ofendre a ningú i no serveix per res, ho he dit mil cops, sóc com sóc i aqui no li agradi, bon vent!

Perdó, m'estava desfogant!!!

Ànims que som dimarts

Anònim ha dit...

Si senyora, així m'agrada, bon vent i barca nova. Ah! i no cal demanar perdó per desfogar-se, faltaria +. Naturalment o, millor dit, crec que tothom es pot imaginar que hi ha algú o alguns de qui n'estàs fins els pebrots.

Els qui de veritat et coneixem sabem com ets i no volem que canviïs mai.

Ànims demà dimecres!!!

Anònim ha dit...

joooooodeeerr... com estem avui..tranki fier...shhhhhhh
vinga, que ja queda menys per al finde.

Ali

Anònim ha dit...

Ahir vaig començar un curs sobre la risa i ens recomanen que siguem nosaltres mateixos i no reprimim els nosltres sentiments, per damunt de tot no amaguen el riure de manera sana.
Així que primer ens hem de riure de nosaltres i després riure amb els altres i deixar-nos de punyetes.

Anònim ha dit...

Molt bé aquesta foto!!
No té res que veure, però m´ha recordat una peli: "Coping Betohben" perdenou les faltes, segur que no s´escriu així, però si podeu la veieu i em dieu que tal!!Molt bona foto!!
Veig que ahir els anims estaben ben caldejats!!Jo m´apunto a això de la "Risa", que segur que em senta molt bé!!!
Salut

Roser Ortiz ha dit...

Tu, Dídac, encara espero una peli que em vas dir que em deixaries...

Parlant de la foto, vaig flipar una mica perquè aquesta làmpada la tenia el guitarra de Llangardaix Groc a terra juntament amb la partitura...

sí, sí, vaig flipar!