Tot són preguntes que mai no tenen resposta.
Tocat no sé per quina absurda mà
se sent un violí:
l'arquet fa mal, d'això no n'hi ha dubte.
Passem el dia en una vella
taverna on la gent beu, on jo mateix bec
per allunyar molts àrids pensaments
que no tenen, però cap mena d'importància.
Es poden fer moltíssimes coses,
que no són res, partint d'aquest principi:
tot és ara i res
5 comentaris:
A la foto Joan Aguiar.
Autor del poema Joan Vinyoli.
L'arquet fa mal i tampoc no ens donarà les respostes. Així que tot seguirà igual i costarà molt que tot sigui ara i molt!
Mola força el violinista, dona la sensació que ha superat el res.
No sé si ha quedat massa clar, però són les vibracions que m'han arribat.
Avui m´agradat força el poema!!No em pregunteu el significar, però esta molt bé!!
Fotografia molt adient!!
Salutacions
Fantàstica persona i impressionant violinista!
Aquell dia era a la plaça del Rei entre les persones deixant-me endur per les boniques melodies que em regalava el violí i els altres... però sobretot el violí.
Et felicito pel poema (impactant), però sobretot per la fotografia.
M.
Moltes gràcies!!!!
Publica un comentari a l'entrada