Practicant idiomes...

Vaja un embolic, jo t'ho dic, coses de l'idioma;

un senyor petit i eixerit de Santa Coloma

vol anar a Madrid decidit: s'ha de viatjar.

Però el pobre home fa temps que ha perdut

el costum de parlar en castellà.

Si vol dir que el cotxe li fa figa,

ha de dir que el cotxe " le hace higo ".

I si li fa un pet com una gla, "

hace un pedo como una bellota, señor, eso rai ".

Com que l'home és un somia truites,

senyors meus, és un " sueña tortillas ".

Ell es pensa que és bufar i fer ampolles.

I se'n diu: " soplar y hacer botellas, señor, eso rai ".

Talment hi ha per llogar-hi cadires,

vull dir que " hay para alquilar sillas ".

El pobre home treu foc pels queixals,

i és que " saca fuego por las muelas, señor, eso rai ".

S'ho romia i pensa: ull viu ! que en castellà se'n diu: " ¡ ojo vivo ! "

i per fi se'n va a escampar la boira,

vull dir que se'n va a " esparcir la niebla, señor, eso rai ".

I com veieu, no hi ha res en català

que no es pugui traduir al castellà. Olé !