Somia que somiaràs...

Somia, somia, somia que somiaràs,

somia que algun dia no estarem només de pas,

somia amb la vida que sempre has imaginat,

on l’alegria i la rauxa sempre són el teu costat.

De dia, de dia, passeges pel veïnat,

no hi ha forces ocultes ni et sents perjudicat,

per els qui manen, els qui et jutgen,

els qui poden intentar que això canviï

qui ho somiï, mig heroi s’haurà tornat.

De nit, de nit, de nit qui t’ha parit,

tot sembla que es confongui i es disposi a sorgir,

aquella màgia que transforma la tristesa en oblit,

aquell encant, aquella història, que ens fa sentir petits.

I així, i així, vas fent el teu camí

saps bé que has fet el ruc i et sents feixuc i deprimit,

llavors tornes a entendre que ets algú i hi ha un sentit

per tornar a néixer, tornar a créixer,

tornar a ésser si has volgut