Temps mort...

Corre pels carrers un estrany gos verd,

dels ulls vermells en surt un raig mortal.

Borda quan mires i et clava les dents.

Un pobre home correr cec al costat seu

va lligat a ell amb un fil d'acer.

Diuen que un bon dia va jugar a ser déu.

Diuen que fa temps, fart de ser infeliç,

va pactar amb l'infern el dret a ser immortal.

Segles de tortura, res no va canviar.

Savi sense fortuna.

Segles de viure sol, mirant

temps mort que no s'atura,

i el gos sempre al costat bordant.

Diuen que amb les mans va arrencar-se els ulls,

tip de veure mal.

Tant de temps perdut!

Diuen que el seu càstig va ser: soledat!