Nits de tristor...

No, no company, no és hora encara

d’alçar el teu got a la taverna,

cal esperar que a porta oberta

sigui tothom qui pugui beure.

Hem passat tants i tants dies

absents de tot raig de sol

que avui quan despunta l’alba

voldríem apressar el jorn,

però no, són molts encara

que passen nits de tristor.

Amb un farcell de paraules

perquè tu ofeguis el clam,

t’oferiran esperances

tot recordant el passat,

però no, no el vulguis vendre

el somni que has forjat.

Cal que siguem tots a taula

per alçar els vasos, companys,

i començar nova història

on ja no imperi la sang,

ni la set de venjança,

sinó la més vera pau.

Llavors company, llavors companya,

quan siguem tots que puguem beure,

als quatre vents i a porta oberta,

brindarem fort a la taverna