Pel cel inacabablede juny, campanes greu
semparen crits d'ocell
i van plegats a l'ombra.
Els nacres del ponent
s'apaguen dolçament
per a una estrella sola.
Trompetes sonen lluny
el comiat obscur
d'una altiva sang jove.
Jardinet -enclotat
dins el seu verd profund
com el món dins la posta!
El cor és massa expert:
la rosa no el reposa;
massa apassionat:
sa esperança val més
i val més sa tristesa;
massa prop del teu cor:
li cal el seu batec
per vetllar en la tenebra
2 comentaris:
Lletra Carles Riba.
A la foto Ivó Oller amb Estramp Jaç a Cardedeu.
Tenim un país ple de bons músics poc reconeguts, on es fa més cas a quatre "fantasmes" que surten per la tv, que a músics amb una gran carrera a l'esquena, una pena...
SALUT!!!
Tens tota la raó. Bons músics i a més molt guapos. El tal Ivó no tinc el gust però ja m'agradaria... (sentir-lo cantar eh?)
Publica un comentari a l'entrada