El millor de cada casa, (perdó falta la representació maresmenca...)
M’he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s’aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on és creuen els camins dels sadis i els rancors
i els destins de les nacions
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets, de pedra i fang
on el blau del cel, es tot el que tenim de mar
penjat en l’horitzó un estel brilla tant
la fosca nit, si el cel és pont
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
regadius, hortes i terres de secà
pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar, esperant l’endemà
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls
M’he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s’aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on és creuen els camins dels sadis i els rancors
i els destins de les nacions
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets, de pedra i fang
on el blau del cel, es tot el que tenim de mar
penjat en l’horitzó un estel brilla tant
la fosca nit, si el cel és pont
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
regadius, hortes i terres de secà
pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar, esperant l’endemà
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls
4 comentaris:
A la primera foto Lo Pardal Roquer.
A la segona foto... sense comentaris!!!
Com que som molt moderns [per això tenim facebook], vam anar a l'Atmella del Vallès a l'Aplec Modernista.
Últimament estic molt tranquil·la i molt observadora, hi veient l'ALT NIVELL vaig fer una retirada a temps, és podia ensumar de lluny que hi passarien coses...
SALUT!!!
he he he... Bones les fotos. La nit va acabar molt alegre però tranquila.
Salut i modernor.
El millor de cada casa?! però si no es veu la immillorable representació maresmenca que va fer cap a l'aplec!!! ai roser...!! ;p
ens veiem el cap_de que vé més a prop de ca teua!!!
petonets d'una que dóna la tabarra!!!
Hi quina millor manera d'acabar la nit que amb alegria...
Tens raó noia, hauria d'haver posat: una part del millor de cada casa, (l'altre part estava a la barra), hehehe...
ens veiem dissabte!!!
SALUT!!!
Publica un comentari a l'entrada