dimarts, 4 de novembre del 2008

Vivim, cremem, clamem!

Ombres, records, paraules
des de molt lluny i sempre.
Mentre la dalla ens tingui marginats,
vivim, cremem, clamem.
Després tan sols ens cal
morir amb honor.
Aquí sovint ho fan
alguns herois.
Plou sang

5 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Autor del poema Joan Vinyoli.

A la foto Miss Carrussel a Vic d'enguany.

SALUT!!!

Anònim ha dit...

En Vinyoli inspirat com sempre.
La Carrussel força bufona ella.

Espero notícies........

Anònim ha dit...

Miss Carrussel a Vic molt bé!!
Això de posar noies maques al blog ja saps que sempre alegra les tardes!!! Sobretot les de dimars!!
Sort que a sobre, de moment, no plou!!!
Salutacions!!

Anònim ha dit...

Roser, disculpa havia perdut l'adreça del teu blog.
Jo també cremo perquè estic rodeja d'èssers que abans estaven vius i, ara, sembla que un malèfic èxercit extraterrestre els hagi adduït i estiguin bullits com peixos. Ja no tenen ni gust ni sal, res de res. Només respiren ensopiment. Necessiten una bona dosi de Vinyoli. Agur!!

Anònim ha dit...

hola! que fas?
has canviat la teva foto!
bé, a veure si expliques algo!

ptns

ali