És divendres i estic amb mi.Tinc calés a la butxaca,
és estrany també en mi.
Vaig amb presses caminant
des de lluny ja veig la plaça
i que sigui per molts anys.
Dins l'Habana, és un lloc estrany
que si hi vas és com ser a casa
i sinó un parany.
Les ampolles van desfilant,
és el ritme frenètic
que al Roger li agrada tant.
Ja em pesa el cap
i no he ni començat.
En aquest bar
brindem amb patxaran.
No hi han discos de vinil
però et posaré una musiqueta
que és com un bon pernil.
Ja no escolto el què m'explica un pesat
que diu que parla amb sofites
tot llepant el plat.
Les monedes es van acabant
però tinc un pacte amb el diable,
ell la posa i jo les faig.
El dillun serà un dia mortal
però ens queda molt divendres
i encara no canta el gall
2 comentaris:
A la foto i lletra Plouen Catximbes també a la sala Sidecar a Barcelona.
Com i què us podria explicar, doncs com deia en el post d’ahir la sala estava a petar i molt bon ambient...
La conya de l’Albert, dient que no eren els Manel, o bé intentant lligar-se a la cambrera (tot per un cubata), que va aconseguir i d’altres van o vam saber aprofitar...
En fi, com també vaig dir ahir una bona festa...
el mar, el mar!
SALUT!!!
[Per cert heu vist el videoclip amb la cançó de la Blanca molt recomanable, el trobareu a la web de propaganda: http://www.propaganda-pel-fet.cat]
jejeje, que bé que us ho passeu...
Publica un comentari a l'entrada