Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà
seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres.
Perseguim el plaer perquè no ens falta de res
però al comptat de Wales els joves es pengen dels arbres.
Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent
i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres.
Però ara no em diguis res que m’espatlles el morat
el morat és per mi sol no puc donar res als altres.
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria.
Si quan la veus l’únic que et passa és que tens ganes de plorar
hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia.
Si per voler-ho tot, t’has de quedar sense tu
no és tant voler sinó saber a què renuncies.
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
2 comentaris:
Lletra i a les fotos Mazoni ahir divendres a la Sala Sidecar (Barcelona)
Mazoni, té un directe potent, amb cançons que ja són mítiques i que el públic exigeix amb eufòria a cada concert com: se'm moren les plantes, la granja de la paula...
En fi, un grup que m'agrada...
Apugeu el volum i exigiu eufòria!!!
SALUT!!!
molt bo el teu treball..
Publica un comentari a l'entrada