els tresors de la carn

Una nit la boira arribà a la vall

soterrant les muntanyes i esglésies.

Va ser quan de sobte el poble es va adonar

que entre ells ja no es podien veure.

Com que el calor es feia insuportable

i cap pudor podia fer-los nosa

es van traure els vestits.

Van sortir sentint-se molt més vius que mai,

desitjant trobar-se uns als altres.

A tot arreu bramaven llits de llibertat

perque l'amor omplia l'atmosfera

i al camí també era la portera

que reclamava feta una fera

convidant als seus pits.

Poc a poc es va juntar més personal

que volia gaudir de la gran festa.

Com que tots els cotxes eren aparcats

ho van fer enmig la carreterra

Crits, gemecs, rises, batecs i palmes

descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.

I així tots els llavis es van enjuntar

i els clatells, les galtes de les natges,

i el perfum de tots els cosos extasiats

esclatant un colectiu orgasme

i tot era una gran meravella

també mascle amb mascle i femella

amb femella tots semblants al déu Pan.

Fins que un matí la trista radio va anunciar

que la boira afrodisíaca se n'anava

a buscar d'algun lloc més necessitat

deixant-vos allà a mitat faena.

Però fent servir l'antiga inteligència

per gaudir d'un millor estat de consciència

es van fer saltar els ulls

Bona nit amor meu!

l'amor és cec!