necessito un respir...

Hi ha un ritme frenètic que m’ha segrestat el cos:
recorre les meves venes i s’endinsa en el meu cap,
provo de deslliurar-me d’aquest ritme trepidant,
però és un batec irresistible i deixo que em lligui de mans.
Respir, necessito un respir.
Respir, necessito un respir.
Recorre les meves venes i s’endinsa en el meu cap
i es barreja amb pensaments que m’espien d’amagat.
S’agiten amb tanta pressa, sortiran tots disparats.
Giren, giren, volen, volen, el meu cos està atrapat.
Aire, aire, necessito aire,
aire, aire, no puc respirar.
Una explosió m’encén, un ritme boig em mou el cos,
un compàs endimoniat que m’ha posseït del tot,
una mescla perillosa, el motor està cremant.
Que algú trepitgi el fre perquè el meu cos no pot parar.
Aire, aire, necessito aire,
aire, aire, no puc respirar.
Aire, aire, una mica d’aire,
aire, aire, no puc respirar
Atrapat en el temps...
Respira, una mica d’aire,
frena que se m’emporta l’aire.
Segueix el teu rumb, apuja el volum.
Bum bum, batega la nit enmig del fum.
Una mica d’aire, el compàs m’ha atrapat