Botifarrada a la Hispanitat (I)

Conten del tio pequeño, un vell pescador d'arràs,
que un dia mentre xorrava, no parava de cantar:
No en agafarem cap, no en agafarem cap,
no en agafarem cap, no en agafarem cap...
A bordo se li enfotien, poc se podien pensar
que de cosir la corona, ell no se’n va recordar
La farola, la farola...
Després de cada esmorzada, la barcada els feia rabiar.
Pequeño tu que no fumes, mentrestant vés a esgotar
i quan encengui un cigarro, pensarà: avui no em fotran...
Li van dir: Au vés pequeño! i a esgotar fumant, fumant.
La farola, la farola...
Un vespre va anar a l’església buscant mossèn Agustí,
qui des del confessionari li feia: tsi, tsi, tsi, tsi...
Mig a fosques com estava, no el veia per cap racó
i quan va localitzar-lo va exclamar des de trascantó-Aquí jaus lleó?
La farola, la farola...
Diga usted la edad que tiene, de seguida se la doy
Soy de la quinta del Momo, Norris i Matabacons
No faiguis tant la canana, Primo si així no ho tens clar
Saps que diem a la Cala?: Desembraga i a xorrar!
La farola, la farola...
Tres cosas tiene mi pueblo que no las tiene Madrid
Cova Gran y Cova Llarga y ver las barcas salir
M’agrada l’arròs en caldo, m’agrada l’arrossejat
La xica que més m’agrada, és la que tinc al costat!
Ell feia així: La farola, la farola...
Poc a poc al tio pequeño van sortint-li imitadors
Grups solistes i xarangues canten la seua cançó
Quan la lletra no recorden, quan convé improvisar
Quan s’acaba el repertori i no saben què tocar:
La farola, la farola...