dissabte, 3 d’octubre del 2009

Desitjava veure sang...

Vaig trobar-me una destral
a dins l'armari
em vaig excitar
desitjava veure sang.
I l'hi vaig clavar
enmig del cor
no va poder ni cridar
per sorpresa la vaig agafar.
Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell.
Tal com a missa fa el capellà
per tenir-la a dins me la vaig menjar
i ara és part de mi.
Vaig picar la seva carn
per fer croquetes
vaig ficar a dins el forn
el seu cor tallat en dos.
I amb els seus pulmons els canelons
van tenir aquell gust genial
que ningú els hi sap donar.
Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell.
La única cosa que no em vaig menjar
van ser aquells ulls que em tornaven boig
que els guardo amb formol.
I ara no sé el perquè
de tot allò que vaig fer
ara no li puc parlar
doncs jo me la vaig papejar.
I maleeixo aquell moment
cada dia i cada nit
l'esperit de Llucifer
amb va poder posseir.
Vaig fumar-me un cigarret
després de l'àpat
tot seguit vaig netejar
les parets plenes de sang.
I al bar del costat
fent una birra
sortia a la televisió
en Jack el destripador.
Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell.
Tal com a missa fa el capellà
per tenir-la a dins me la vaig menjar
i ara és part de mi

1 comentari:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra i a les fotos Lax’n’Busto.

El dijous van gravar un cd/dvd en directe a la sala Apolo. Una sala Apolo plena a petar amb totes les entrades exhaurides...

Després quan tornava cap a casa, recordava un d’aquells concerts que sembla que hagin passat mil anys, de quan començaven, (quan encara podien cantar Carme Flavià...), aquell moment en el que en Pemi va baixar a cantar amb el públic i després el segureta no el deixava pujar.... ha plogut molt des d’aquell dia, els Lax s’han fet gran (jo també), han canviat de cantant però els hi segueix anant igual de bé...

SALUT!!!