El dia trenta d'octubre del mil nou-cents vint-i-tres,
se'n va eixir el riu d'Albaida
i allí no sabien res.
Aplega a Manuel,
allí tots assustats,
s'endú el molí Ximot
i els mulos dels soldats.
Aplega a Senyera,
tampoc sabien res,
les dones assustades
se'n pujaven pels graners.
S'abracen unes a altres
dient: anem a morir!
Aigua fins a les almotlades,
el riu s'emporta fins els llits.
A la porta l'església les xiques ploraven,
amb un gran temor al sant s'aclamaven:
Beneïda Santa Anna, patrona d'ací,
si no ens empares anem a morir!
Per favor vingueu ací
que tenim molta faena,
se'ns ha eixit el riu d'Albaida,
s'ha emportat mitja Senyera.
Senyera no és Senyera,
Senyera no és Madrid,
qui ha vist en Senyera
passar el ferrocarril!
La màquina és un burro,
el conductor un xaval
i el que forada els bitllets
és un pobre militar.
Dins de Senyera
el riu ha entrat,
un pam de çeno
els ha deixat.
A les pobres xiques
no ha deixat res;
s'emporta els polvos
també els colorets
2 comentaris:
Pep Gimeno en Botifarra.
Una altre de les actuacions amb un ple absolut. Un paio que val la pena escoltar cantar i també les seves anècdotes, que et fan escoltar i reflexionar...
SALUT!!!
Però que passa amb la penya? que ningú ha anat a Manresa o què?
Roser, és que el ritme que tu portes no el pot seguir ningú.
Ets i seguiras sent la millor.
Publica un comentari a l'entrada