





 Un servidor ha estat sempre pastor 
cent cabres tinc i un sarró 
oi lai kai o lai kai rai carai 
i un dia estant pasturant el ramat 
pels grans prats del Pallars 
la tarda era grisa i el cel gris 
com humit anunciava turmenta 
anunciava mal temps 
oi lai kai o lai kai rai carai 
i de cop un gran tro i un gran llamp 
i les cabres muntanya avall 
espantades cagades de por
però què feu on aneu però pareu 
no correu que us perdreu 
espereu-me que vinc 
oi lai kai o lai kai rai carai 
i ai carai que tropeço i merda que caic 
caic caic caic just a ran d'un barranc 
mai he trobat la branca on amarrar-me 
i rellisco em despenyo precipici avall 
oi lai kai o lai kai rai carai 
i jo caic i rodolo i m'esclafo ben bé sota de tot 
sobre una pedra inmensa al fondo del barranc 
oi lai kai o lai kai rai carai 
i jo a baix aplastat moribund 
en un moment així pots contar què es pot dir 
baixeu totes aquí veniu totes a mi 
que és que abans de morir escolteu que us vull dir 
filles meves algun dia aquestes terres seran vostres 
tota l'herba tots els prats 
tos els fruits tots els sembrats 
que he viscut sempre en carència 
però us puc deixar alguna herència 
tots els arbres tot el blat 
tots els rius tots els poblats 
filles meves que és que us deixo 
que em moro avui mateix 
però no ploreu per mi cabretes 
i segui el vostre pas 
que és que avui un dono festa 
és la meva última tarda i dono festa a tothom 
i sou lliures
i a partir d'ara sou lliures 
podeu fer el que volgueu 
família sóc el papa sóc la mama 
sóc el papa de les cabres 
però brinqueu brinqueu cabretes 
aneu fugiu a les muntanyes 
i oculteu-vos un temps al bosc 
reposeu-vos mengeu herba 
però agafeu aquest sarró que us entrego
i conserveu-lo 
aquest sarró de cuiro vell 
que he portat sempre 
a l'esquena sols us dono aquest macuto 
potser algun dia us farà falta
si trobeu la pastoreta 
d'ulls bellíssims a la serra 
la pastora de cabretes 
preferida pels cabrons 
i bens i xais i bots i ovelles 
la pastora de la serra 
que fa abrics de pell humana 
quan les cabres tenen fred família 
és la mama i és el papa 
és la mama de les cabres 
be be be ves per on 
si la veieu doneu-li records 
que m'he mort que si voleu 
podeu anar amb ella 
pasturant brincant pels prats 
pasturant brincant per l'herba 
hi ha dos coses a la vida 
que és que deixo 
perquè em moro hi ha dos coses 
a la vida que és que deixo per això ploro 
la pastora de la serra 
i un ramat de cabre sueltas.
2 comentaris:
Lletra Albert Pla. A les fotos Rumba Amaziga dins dels actes de Sant Jordi a la plaça Universitat.
[Plataforma per la Llengua conjuntament amb una xarxa de 22 associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, organitzen l'acte per "El català, llengua comuna"].
SALUT!!!
Quina pena el pastor i les cabres.
Una mica trista la lletra del Pla.
Publica un comentari a l'entrada