D'acord, d'acord

Hi ha vesprades que sonen com revòlvers

en mans de policies i ministres

de sanitat, educació i justícia.

Hi ha ministres que saben a cadàvers

suculents i cofois quan es passegen

pel parc pulcríssim diumenge a la vesprada.

D'acord. Les vesprades no sonen.

D'acord, d'acord. Els ministres no saben a res.

D'acord, d'acord, d'acord. Els policies són sagrats

i naixen del ventre immaculat de la innocència.
Qui vulga dir mentides

que òbriga la finestra

i mirei cante el que hi veu

perquè el que hi veuno passa.

Hi ha revòlvers que llepen com els dits

savis i eterns de la puta més cara del bordell

el forat ferit del cul de cada somni

el club del BGI

Marcel Casellas El comissari Gordillo (Quim Rutllant)

-Digui’m
-Ei, Sini, sóc la Toia
–Què vols?
–Han obert el club del BGI
–Què dius ara?
–Sí…sí, al cor mateix de Barcelona.
–Llamps i centelles!
–Doncs res…, que des d’ara l’escamot ens reunirem allà,
–No m’ho diguis per telèfon. Llamp de rellamp!
–Estos traman algo, habrá que ir al club ese, Petri ponte guapa!
–Oh, que bien, vamos a bailar!
Malgrat els aires de tall provincià,
que encara planen al cap i casal,
i el clan d’entesos que no ho veuen clar,
(i) la inoperància departamental…
la tonteria que sol bandejar
la cosa pròpia, recent o ancestral,
esmorteïda, no pot aturar
el relluc ferri del ritme essencial.
El camí lliure, aquest tarannà
que sol fer nosa –quan és musical–,
ha plantat cara (a) l’apòcrif sultà
d’allò que és l’últim i ha obert el local.
Amb quatre xavos que algú va invertir
obre les portes: el Club del BGI!!
Ho pots ben creure la cosa va així,
obre les portes: el Club del BGI!!

Tastautors'09

Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat.
Herois de Mallorca

herois catalans

que en les hores greus

us dàreu les mans

fent del vostre exemple

sagrada costum

jo us tinc en ma vida

de guia i de llum

jo sóm mallorquí

i és la meva glòria

èsser català

per la meva història.
Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat

em toca viure

si avui demà em dóna treva la veu més greu

ve de rebot la mola d’esmolar llençant

guspires no te’m giris no em miris

a la cara els trens multiplicats els trons

multiplicats la banda sonora habitual l’avorriment

habitual queda pagar el darrer termini

de l’esperança noves visites

per ficar-hi cullerada dóna’m la opinió

no em diguis res me’n vaig

que em toca

viure

Expressió Directa!

Jo i una altre persona som un parell.

Molts com nosaltres farem un nombre de gent.

Gran nombre de persones som una multitud.

Una multitud de gent un poble.

Un poble una nació.

Moltes nacions un continent.

Els continents la humanitat

Vida i passió!

Mantenim la història,
mantenim
les arrels, tradicions i
costums.
Estan entre les
pedres!
Passat no oblidat
recordem amb anhels:
victòries i
derrotes, destruccions i
setges.
Pregunta què és el casc
antic.
És plural ja t’ho
dic!
Pregunta què és el casc
antic.
Vida i passió,
sentiments i il·lusió!

les hores i els dies

Aaah, les hores i els dies,

tot és de mentida

i jo visc d'un engany.

Aaah, mossega la vida,

l'amor regalima

i se'n fa un bassal.

Més i més, no comptes si no hi ets,

el temps s'escola fi per les butxaques.

Més i més, arribes dels primers,

les ones s'han endut totes les barques.

Aaah, xarols que apedacen

vestits i sabates,

mudes d'encenalls.

Aaah, guanyar és poca cosa

si en queden les molles,

un joc sense daus

sempre anar picant

No t'explicaré les meves penes

ja sé que sempre ho faig

i no voldria que pensessis

que estic obsessionat.

Vull que sàpigues que sóc feliç

-malgrat tot ho sóc-

i em sembla que això els fa més mal

que la meva obsessió.

Això sí: somriure sempre

però sempre anar picant,

encara que hagi d'escalfar el ferro

només a cops de mall.

I amb aquest dard enverinat

fent puntaria visc

fins que m'acusin de terrorisme

però malgrat tot somric.

Viure, viure,

viure amb un somriure

mirant a l'horitzó

si a l'horitzó hi ha ser lliure

5 anys 1 camí

Cesk Freixas
Feliu Ventura Alfons Olmo (VerdCel)Xavi Sarrià Albert Fibla
Miquel Gil

el públic

Lluita i vida

i els estels que onegin lliures!

Avui serem el món,

parlarem tots.

Lluita i vida

i els estels que onegin lliures!

De la lluna a les estrelles,

la revolta es porta el cor.

Ets la veu i el dia

l'origen dels nostres passos,

l'herència de cada vida.

El tacte suau de la poesia,

aquesta estranya mania,

de somiar per sobreviure

mosseguem la vida!

Companys, mosseguem la vida!

que l'amor ens ragi als llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s'ablani!
Farem un pacte de sang
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!
Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada

Reputicànticus...

Titot rei de les Nyacres'09

Helena Casas finalistaEl rei d'enguany amb la reina

de les dues últimes edicions Mireia Mata
tirem les parets del bar a terra...?
Ja en farem dir una novena a sant Agustí
a la presó
perquè els de la Moixina ens han dit que no.
Republicànticus quin cony d’auxílicus
kirieleison de l’espiritu santicu,
cara de rànticu, maria concèntricum,
i aunque no en tenga les patilles tòrtiques,
la cara rústica, el pelo màstricu i el culo frèsticum.
Tres homes sense calces vàrem trobar
i amb les pistoles dretes a punt de tirar;
són caçadors
i per les nenes maques bons tiradors.
Reputicànticus…
Ja en respon el més petit: jo no hi vull anar
a Montserrat
perquè els de la Moixina ens han ben cardat
Reputicànticus...
Dominus biscum, seculorum cristicum,
cul d’una vella, cardeu-li un mísicum.
Vatualísticu

s'apagaran els llums

Mai no serem esclaus del poder

mai no serem peces del poder,

no ens doblegaran,

no ens podran amagar,

no ens sotmetran,

mai no ens podran mai mes callar.

Saps que vindrem per tu,

saps? s’apagaran els llums,

se que vindran per mi,

se que em buscaran de nit.

T’oferiran la pressió del dolor,

t’esperaran les preguntes de rigor,

t’amagaran sota els murs d’una presó,

però mai no ens podran mai mes callar.

inoiz ez gara izando poterearem morroi,

inoiz ez gara izando poterearem preso,

ez gaituzte makurtuko,

ez gaituzte iskutatuko,

ez gaituzte aspiratuko,

baina inoiz ez gaituzte ixilouko.

Mai no ens faran gossos del ramat,

mai no ens faran éssers ensinistrats. Mai

"MIRA COM SONA" nova exposició!!!

Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança

que ens empenyen designis de goig i llum,

vinc a dur-te amb el cor l'espai que ens reclama

si amb mi vols compartir.

Tot el que ens espera és el misteri d'un gran mar llunyà

i un horitzó sempre distant

que just farem molt més clar.

Venim de molt lluny i anem lluny encara

plens de somnis i llum...

plens de somnis i llum...

Mestissatge musical

Música empalagosa
per a gent empalagosa,
música llefiscosa
per a gent llefiscosa... com tu!
himnes vomitius
cantats amb devoció
per adol·lescents
fidels... fins a la mort!
xava, xava, xava, xavacanos,
l'imperi del mal gust i Eurovisió.
Xava, xava, xava, xavacanos,
les noves estrelles del pop.
Lletanies actuals,
noves versions del Cara al sol
que fan les delícies
de petits i de grans.
Ben apresses de memòria,
com si la vida hi fos en joc,
com si fos la última oració
abans de la mort.
Mestissatge musical,
ens fem la pilota mútuament
no sigui que algun dement
desenterri la destral.
Memocràcia, igualtat,
falses idees de llibertat,
tots units com a germans
en la gran mediocritat

busco la nit...

I ara escolta't la mestressa

diu que surtis al carrer perquè s'ofega de la pressa

patinant sobre la cresta, rumiant

retumbant sota la terra,

diu que surtis al carrer i te'n riguis de la gent,

diu que escoltis el que ve, perquè no t'ho explicaré

i aquesta nit la dorms al ras, tot esperant el compàs

es una història molt llarga,

com us l'haurem d'explicar

només la sap l'interneta

ai quina pena que em fa

es una història que ens volta

com se'ls acut respirar,

només se sap si ella et troba

ai quina pena que em fa

ai quina pena quina pena la teva

darrera un banc o una oficina de turisme

quan tu comences a treballar jo ja acabo

quan tu busques el dia, jo busco la nit

quina pena la teva sang freda,

m'arrenca la vena

que em tapa la vista

si es buida em despista

que es viva de mena

Bon any?

El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.

El teu nom un bell estel a l’Orient.

El teu nom esperança, el teu nom una espina,

el teu nom mirall precís que ens reflecteix.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna

et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,

el teu nom Palestina.

Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres

com si així et desarrelessin el demà.

Els teus fills els soterren quan encara somriuen

esperant que així el teu ventre es torni un erm.

Naixeran oliveres de destí mil·lenari

perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,

el teu nom Palestina.

Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme

colpejats pels qui escarneixen llur passat.

Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure

si s’allunya la venjança del teu cor.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna

et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,

el teu nom Palestina

Pastorets Rock

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua

calla i escolta

Escolta, cuida la gent que realment
t'importa i tanca la porta a qui no es comporta
si vas del pal però t'és igual
ara per ara ni la família no et suporta
escolta, canvia d’actitud i dona-li la volta
canvia per dins i després fem la revolta
txapa la boca, calla i escolta
quan ningú t’escolti digues què faràs
quan ningú et suporti de què et disfressaràs
quan la penya s’empani de quin pal vas
on t’amagaràs, on t’amagaràs
quan no siguis ningú, quan ja no pintis res
quan ningú ja no et pari més pel carrer, no
quan les teves paraules no vulguin dir res
el teu missatge ha perdut tot el eh
les teves passes ja no saps
perquè no et porten enlloc
has perdut el caché
si totes les mentides se’n van per la totxa
i ets incapaç de reconèixer que t’equivoques
si totes les mentides se’t mengen per dintre
i al final tothom estarà cansat de tu
i del teu joc brut

vull ser caganer

Es veu que al carrer de casa
volen fer un pessebre vivent
i truquen de porta en porta
perquè diu que els hi falta gent
i doncs que volen que els digui
jo no tinc mai un no per ells
i quan em van venir a veure
els vaig deixar anar de dret:
jo no vull ser rei
ni camell ni patge
ni ser Sant Josep
que aguanta la vara
de Verge no puc
amb aquesta cara
vull ser el caganer
i passar el Nadal amb el cul al aire
jo no vull ser àngel
que fa molta rasca
i es passa la nit
penjat dalt d’un arbre
si em deixeu triar
el que em doni la gana
vull ser caganer
i passar el Nadal amb el cul al aire

Caga tió!!!

El dia de Nadal

posarem el porc en sal,

la gallina a la pastera,

el pollí, dalt del pi.

Toca, toca, violí.

Ara passen bous i vaques,

les gallines amb sabates

i els capons amb sabatons.

El vicari fa torrons.

La guineu els ha tastat,

diu que són un poc salats.

Marieta, posa-hi sucre,

que seran un poc millor.

Caga tió,

sinó et donaré un cop de bastó!

Circuit de folc

De la flor de la farina,

de la bromera del vi,

s'ha fet quatre mocadors

Pepeta la del morquí.
Sant Anna para en Albaida,

sant Vicent en Agullent,

la Mare de Déu en Agres

i Sant Blai en Bocairent.
Sempre venies darrere

que t'ensenyara cançons

i ara que en saps de boniques

t'amagues pels carrerons

tinc altres intencions

Sé que has vingut a buscar-me

i sé que estàs lluny de casa

sé que t'excita la por

veus, però jo et veig la mirada

on la luxúria es delata

caus en l'encís del meu cos

t'oloro, m'has convidat a acostar-me

el teu perfum m'embriaga

els llavis besen el coll

les llengües llepen, juguen

les mans que transgredeixen

t'excites 'enrotllant-te' amb un tirat com jo

sóc un espia romeu, i busco informació

dic amb les paraules mentides

les que tu vols escoltar-me

per poder obrir-te al dolor

busco a aquells amics que t'envegen

pels diners i els èxits

i que depenen d'un sou

tens un germà que es la ovella negra

per ser el segon en l'herència

amb la 'farlopa' ho diu tot

els meus modals menteixen

quan sopo amb els teus pares

no busco cap almoina

tinc altres intencions

La veritable veu...

Et parlaré de tot el que sé
i diràs que no és cert, i em somriuràs
benèvolament, i em donaràs la mà
perquè salti amb tu al jardí quadriculat del seny
i no voldré. Llavors
em caldrà cercar una altra persona
més enllà de la tendresa implacable,
i tampoc no seran acceptades les meves paraules
d’infant. Així mil cops, així tota la vida
m’escoltarà l’incrèdul, l’amable, el conseller,
l’amor corrector i la casa endreçada.
Mes ai, finalment algú, reconeixent-me
la veritable veu, potser no meva
sinó del qui m’habita sense límit,
em comprendrà i cridarà des del més fons
dels ulls desesperats: tu dius
la veritat, tu em fas horror! I fugirà

de mi com del diable

Visca la Gresca Catalana !!!

Quan el Jimmy s'enfila a la barra

eeeeo!!!

cigaló i tornavís

moscatell amb anís

Penedès

i Moscat

és el "barman" que "s'enrotlla" de veritat!

Les tres Maries!!!

Gemma PlaMireia Mena

Lurdes Rimalló
Clou
pany
l’any
nou.
Prou
plany,
many
rou.
Feix,
neix,
au!
Puix
fuig

l’au