Si et peguen, pega més fort!

Sortint del pou,

tingues clar que podràs començar de nou.

Aprenent dels errors, analitzant les claus;

aprenent i lluitant, sempre endavant.

Odi contra els bancs!

Quan comencis a somiar amb el foc,

llavors sabràs el que et toca cremar.

Deixa't portar per l'instint animal,

prepara't per ser un soldat català.

Controla el voltant, avançant posicions,

ni un pas en fals ara et toca actuar.

No cedeixis un pam, ara és el teu moment,

roig és el color, de la teva ment.

Si et peguen, pega més fort!

'Més enllà del mur (II)

"No et limites a contemplar

aquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa.

No podran res davant d'un poble

unit, alegre i combatiu"

Amb l'espurna de la història

i avançant a pas valent,

hem encès dins la memòria

la flama d'un sentiment.

Viure sempre corrent,

avançant amb la gent,

rellevant contra el vent,

transportant sentiments.

Viure mantenint viva

la flama a través dels temps,

la flama de tot un poble

en moviment.

Amb columnes de paraules

i travessant la llarga nit,

hem fet de valls, mars i muntanyes,

vells escenaris d'un nou crit.

Viure sempre corrent,

avançant amb la gent,

rellevant contra el vent,

transportant sentiments.

Viure mantenint viva

la flama a través dels temps,

la flama de tot un poble

en moviment.

'Més enllà del mur (I)

L'avi Siset em parlava

de bon matí al portal

mentre el sol esperàvem

i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca

on estem tots lligats?

Si no podem desfer-nos-en

mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba

ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba,

i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,

les mans se'm van escorxant,

i quan la força se me'n va

ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida

però és que, Siset, pesa tant,

que a cops la força m'oblida.

Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba

ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba,

i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res,

mal vent que se l'emportà,

ell qui sap cap a quin indret

i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets

estiro el coll per cantar

el darrer cant d'en Siset,

el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba

ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba,

i ens podrem alliberar

aguantar-se per què?

Despertar-se per què?

buscant la resposta a una vida tan cruel

tirar endavant per què?

no tindries pas collons sense el puto cafè

rutina que provoca desesperació,

cada dia el mateix quina decepció

estava pensant de vendre'm un ronyó

o alguna cosa per sortir d'aquesta situació

estàs a la cadena que ha creat el gran senyor

maleeixes el seu nom per aquesta situació

l'amo mana i crida, tu no tens elecció

sues i tremoles, no veus la solució!

escapar-se per què?

per més que te'n vagis no fugiràs mai

aguantar-se per què?

si el turno de nits no el podràs suportar!

i avui no hi penso anar,

encara que em mengin els remordiments

i ara que no en tinc per què seré sempre

un esclau del meu subconscient

la vida que has triat t'obliga a preguntar

treballar per viure o viure per treballar?

estava pensant vendre'm l'altre ronyó

i acabar per fi amb aquesta situació

Anunciava mal temps...

Un servidor ha estat sempre pastor

cent cabres tinc i un sarró

oi lai kai o lai kai rai carai

i un dia estant pasturant el ramat

pels grans prats del Pallars

la tarda era grisa i el cel gris

com humit anunciava turmenta

anunciava mal temps

oi lai kai o lai kai rai carai

i de cop un gran tro i un gran llamp

i les cabres muntanya avall

espantades cagades de por

però què feu on aneu però pareu

no correu que us perdreu

espereu-me que vinc

oi lai kai o lai kai rai carai

i ai carai que tropeço i merda que caic

caic caic caic just a ran d'un barranc

mai he trobat la branca on amarrar-me

i rellisco em despenyo precipici avall

oi lai kai o lai kai rai carai

i jo caic i rodolo i m'esclafo ben bé sota de tot

sobre una pedra inmensa al fondo del barranc

oi lai kai o lai kai rai carai

i jo a baix aplastat moribund

en un moment així pots contar què es pot dir

baixeu totes aquí veniu totes a mi

que és que abans de morir escolteu que us vull dir

filles meves algun dia aquestes terres seran vostres

tota l'herba tots els prats

tos els fruits tots els sembrats

que he viscut sempre en carència

però us puc deixar alguna herència

tots els arbres tot el blat

tots els rius tots els poblats

filles meves que és que us deixo

que em moro avui mateix

però no ploreu per mi cabretes

i segui el vostre pas

que és que avui un dono festa

és la meva última tarda i dono festa a tothom

i sou lliures

i a partir d'ara sou lliures

podeu fer el que volgueu

família sóc el papa sóc la mama

sóc el papa de les cabres

però brinqueu brinqueu cabretes

aneu fugiu a les muntanyes

i oculteu-vos un temps al bosc

reposeu-vos mengeu herba

però agafeu aquest sarró que us entrego

i conserveu-lo

aquest sarró de cuiro vell

que he portat sempre

a l'esquena sols us dono aquest macuto

potser algun dia us farà falta

si trobeu la pastoreta

d'ulls bellíssims a la serra

la pastora de cabretes

preferida pels cabrons

i bens i xais i bots i ovelles

la pastora de la serra

que fa abrics de pell humana

quan les cabres tenen fred família

és la mama i és el papa

és la mama de les cabres

be be be ves per on

si la veieu doneu-li records

que m'he mort que si voleu

podeu anar amb ella

pasturant brincant pels prats

pasturant brincant per l'herba

hi ha dos coses a la vida

que és que deixo

perquè em moro hi ha dos coses

a la vida que és que deixo per això ploro

la pastora de la serra

i un ramat de cabre sueltas.

El català, llengua comuna

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,

pintada de vermell i de neguit;

Catalunya és el nom d'aquesta rosa,

i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes

i ell se l'estima fins qui sap a on,

i amb ella té més sang a dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món

I amb moto xupu pa pa pa...

I amb moto xupu pa pa pa,

i amb moto xupu pa pa pa.

Ai!, quan engego la moto,

quin orgasme sideral!

És com si d’un glop em fes

tota l’escala social.

Amb moto xupu pa pa pa,

i amb moto xupu pa pa pa.

"Gafat" a les seves banyes,

i "xafant" boles al seient,

amb tot ella sóc terrible,

sóc pitjor que en "Frankinstein".

Amb moto xupu pa pa pa,

i amb moto xupu pa pa pa,

i amb moto xupu pa.

Agafades al darrere,

hi duc nenes de bandera

que s’arrapen com llagostes,

pel Garraf, quan fem les costes

arribant al lloc precís;

i amb l’excusa de fer un piz,

rodolem tots dos per terra

i ens muntem la nostra guerra...

jo...jo i la moto...

la moto... la moto... mmm... la moto...

la mo o o o o o o o toooooo...

la motomotomotomotomotmoto

la moooooooooo... la moooooo...

Passeu amb el meu funeral

si un bon dia me la foto;

a mi poseu-me a un forat,

però arregleu-me la moto.

Sí, sí, sí.

Amb moto xupu pa pa pa,

i amb moto xupu pa pa pa.

Sóc pedal, jo sóc bugia,

sóc la roda i sóc pistó,

m’accelero, corro i freno,

sóc la moto que duc jo.

Amb moto xupu pa pa pa,

i amb moto xupu pa pa pa,

i amb moto xupu pa pa pa,

i amb moto xupu pa pa pa,

i amb moto... ai, ai, ai
Ai, que me la fotu, ai que me la fotu...

Aigua perversa

Ets lluny, no ho veus?
Ets prou lluny per ofegar-te.
A remolc de les onades
el blau se't fa un color estrany,
una boira de sang, d'aigua perversa.
Ets lluny, no ho veus?
I peses prou per enfonsar-te.
A remolc de les onades
a embranzides vas deixant
el que ens va costar tant: tota una vida.
Quin oceà t'ha tocat per empassar-te?
Quin oceà has triat per oblidar-me?
Quin oceà serà la fi del teu viatge?
Quin oceà?

Voltors carronyaires veniu i mengeu...

Rendiu vassalls reverència

al nou Déu sorgit de l'Atlàntic nord

mantenint la seva més pura imatge

de simbologia racista i destructiva

com són utilitzats els Déus nòrdics i l'orgull víking

Amb el pas triomfal de qui trepitja les cendres

de runes i sang desfila l'oncle Samper

reconstruir el que la guerra devastà

ens donen Pla Marshall per ja no marxar

ajuts per serveis i Europa es prostitueix

amb l'UEO i el trist teló d'acer

Voltors carronyaires veniu i mengeu

mengeu la carn del cementiri europeu

Mostreu les armes als qui enterren els cadàvers

beseu-li els peus al general Eisenhower

Amèrica ens salva del "terror comunista"

implantant les lleis del brutal capitalisme

O.T.A.N Organització Terrorista d'Amèrica del Nord

Ja fa 50 anys d'anticomunisme

ja fa 50 anys de yanqui-imperialisme

Cau per terra l'argument d'una invasió soviètica

el Pla Marshall no és cap acció benèfica

Espanya endureix el règim de Franco

i la CIA extén a Europa la seva red Gladio

I jo em pregunto "Per què? Què hòsties fem encara?"

Si els catalans vam dir NO quan ens ho preguntaren

La guerra freda segueix contra els que som a casa

és tot el món que pateix la seva amenaça

Euroexèrcit tentacle, Grups de Forces Operatives Combinades

Carnassa rentable, Forces professionalitzdes

I jo invoco l'exorcisme d'aquest esperit maligne

i jo crido: "Comunisme resposta antiimperialista"

ò 1, 10, 100 serem com 1000 Vietnams

VIETKONG, VIETKONG, VIETKONG