Benaventurats aquells als qui trastorna
la més indefugible necessitat de tocar.
L’entorn seu és tot pell. No miren: palpen.
La bellesa del món és en el contacte.
Es refreguen amb tot. No existeixen més coses
que aquelles que ells copulen si més no amb la mirada.
Déu és la carn. El món els contamina.
No es volen moure d’on són: tot ho contemplen
amb l’esguard fendidor, oloren, freguen,
s’embruten tot arreu, tot ho embruten.
la més indefugible necessitat de tocar.
L’entorn seu és tot pell. No miren: palpen.
La bellesa del món és en el contacte.
Es refreguen amb tot. No existeixen més coses
que aquelles que ells copulen si més no amb la mirada.
Déu és la carn. El món els contamina.
No es volen moure d’on són: tot ho contemplen
amb l’esguard fendidor, oloren, freguen,
s’embruten tot arreu, tot ho embruten.
Benaventurats els impurs, perquè ells són homes
4 comentaris:
Foto en un (per mi) dels millors concerts del tradicionàrius Elèctric Consort. Autor del poema Miquel Àngel Riera.
Sincerament i personalment m'agrada molt tant el poema com la fotografia, cada ú, però, és lliure d'opinar...
apa, SALUT i BON CAP DE SETMANA!!!
Brutal la foto!!!
sense paraules...
FANTÀSTIC!!!
Brutal, hi estic d'acord... em vaig quedar al·lucinant amb els Elèctric Konsort..
Publica un comentari a l'entrada