Us han tingut la copa de la vidaarran dels llavis i han begut a pler,
felicitat i somnis han sentit
a dins la sang com un brunzit d'abelles,
a dins la sang com un brunzit d'abelles,
i màgiques paraules han parlat
en altres nits i conjurat aurores
a no tornar, feliços navegant
cor insondable endins i sense platges.
Altres, però, la festa de la vida,
només l'han pressentida des de lluny,
com una olor feixuga de magnòlies
obrint-se en un jardí, però llur cap
dorm fatigat sobre l'espatlla trista
i ploren sense llàgrimes els ulls,
i el cor els bat amb dolorós anhel,
solitari i profund en la nit fosca
6 comentaris:
A la foto Dúmbala Canalla i Les Madeleines aquest divendres passat a la festa final del Tradicionàrius.
Autor del poema Joan Vinyoli.
SALUT!!!
Molt bon dia!!
Quines noies més maques!!
Veient la foto em sento com la primera part del poema, però si penso una mica em venen nubols al cap!!
"Fantastica Ignorancia" que deia algú molt savi!!
Avui intentaré no pensar en res, així sere feliç!!
Salut!!!
M'encanta el comentari del Didac. Trobo que ha estat molt inspirat.
Les noies són molt maques i el poema crec que parla de les dues cares de la vida. Espero anar-me trobant més sovint amb la primera.
Segueixo insistint, Roser on estàs? A la panxa del bou on ni neva ni plou! Envia'm un missatge si us plau!
Agur!!
Ahir quan penjava les fotos, pensava, deixem fer feliç en Dídac... (no pensis gaire fa mal a la salut, viu el dia a dia)
Yolanda tranqui ja t'escriuré...
Avui em trucava la Marta Rius per dir-me que havies penjat una foto del concert...no coneixia el teu bloc i m'he distret una bona estona mirant i llegint poemes...
Si que és veritat que sempre ets a tot arreu...
Em poso a currar que continuaria badant! Em deso la foto!!!
Gràcies!!!
Gràcies a tu Mercè!!!
Publica un comentari a l'entrada