dilluns, 23 de febrer del 2009

no hi ha pitjor tortura que pensar...

Quiet
dins una capsa humida,
amb el sol de fora
estones amb mi,
apartat del món
per força,
comptant amb ràbia
els dies,
veient passar formigues
al meu costat.
Gris
en una capsa grisa
covardament caçat,
dormint sol cada vespre,
somiant que no m'afecten
ni el fred ni la calor
dins el meu cap.
I no m'afecten
ni el vent ni la pluja;
encara que no ho sembli
no hi ha pitjor tortura
que pensar

4 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra i a les fotos KITSCH a la sala Genis de Badalona.

És curiós que per entrar a un concert hagis d'agafar l'ascensor i baixar un pis per arribar a la sala. Una sala petita però molt acollidora...

Com sempre (els concerts de Kitsch) un bon ambient i un gran concert, després amb l'adrenalina a tope vam/vaig allargar fent la penúltima a l'Atzucac de Mataró on properament hi penjaré l'exposició "Mira com sona"

SALUT!!!

[el dia que em mori (apunteu-vos això), passeu d'esglésies i sermonets, foteu una festa i que soni KITSCH...]

Anònim ha dit...

Bones no, boníssimes!

Anònim ha dit...

Prenc nota de les teves últimes voluntats. Ara, que si sona KITSCH, siguis on siguis, ets capaç de fotrens un cop de flaix o alguna birreta, naturalment buida, al cap. A mi, porfi, em faràs un senyal?

Roser Ortiz ha dit...

d'acord, ja et fotré un toque...xD!

però per ara no hi ha pressa, eh, que encara he de donar molta guerra... hehehehe

SALUT!!!